LES FERIDES D'”ALTSASU” ARRIBEN AQUEST DILLUNS A TV3

“Les ferides d”Altsasu’ arriben a TV3 ”

( JORDI GARRIG√ďS )

TV3 estrena aquest dilluns Altsasu, una de les s√®ries m√©s controvertides dels √ļltims anys. Coprodu√Įda per les televisions p√ļbliques basca i catalana, no nom√©s s’ha guanyat fama de pol√®mica perqu√® est√† inspirada en un cas que va causar gran rebombori social i pol√≠tic, sin√≥ tamb√© perqu√® la seva emissi√≥ al Pa√≠s Basc i Navarra va provocar friccions entre partits: el PP i Ciutadans van demanar-ne la retirada despr√©s de veure’n el primer episodi. A m√©s, el Col¬∑lectiu de V√≠ctimes del Terrorisme (Covite) tamb√© va manifestar-s’hi en contra.

Ni el lloc on passa l’acci√≥ d’aquesta ficci√≥, Altsasu, ni l’argument, en qu√® vuit joves navarresos acabaran empresonats i acusats de terrorisme a causa d’una baralla amb dos gu√†rdies civils fora de servei i les seves parelles, no deixen gaire espai a la imaginaci√≥ ni s√≥n aliens a la societat catalana. Nom√©s han passat quatre anys dels fets i a banda de ser un cas de fort impacte medi√†tic ha estat una constant que s’hagin organitzat actes solidaris en suport als joves navarresos arreu del pa√≠s. Vuit joves d’Altsasu, en el cas en qu√® es basa la minis√®rie, van ser condemnats a entre dos i tretze anys de pres√≥ pels delictes d’atemptat contra l’autoritat, lesions, desordres p√ļblics i amenaces. Actualment encara hi ha dos nois, Jonan Cob i Julen Goikoetxea, tancats a la pres√≥ de Zaballa (√Älaba), mentre que la resta estan en r√®gim de tercer grau.

La minis√®rie, que consta de quatre episodis de cinquanta minuts i que s’emetr√† en horari prime time cada dilluns despr√©s del Telenot√≠cies vespre, s’ha rodat al mateix poble navarr√®s i en altres escenaris bascos, com Bergara, Pamplona i Oiartzun. La intenci√≥ del seu director, Asier Urbieta, era aportar “una mirada diferent del que va passar” i ensenyar com van “truncar-se els projectes de vida d’una colla de joves”, segons va explicar en la presentaci√≥ de la minis√®rie a principis de desembre, quan Altsasu va estrenar-se a Euskal Telebista. El p√ļblic va donar el vistiplau a la ficci√≥, que va arribar a tenir el 14,2 % de quota de pantalla, una audi√®ncia “molt bona” segons EITB.
Conflicte viu

Emesa per TV3 en versi√≥ doblada al catal√† i en basc, la seva versi√≥ original, i castell√† al dual, la s√®rie mostra, sense posicionar-se, que la confrontaci√≥ pol√≠tica entre una part de la poblaci√≥ i el cos de la Gu√†rdia Civil segueix latent. Aquesta tensi√≥, que apareix des de la primera escena d’ Altsasu, √©s una de les branques de la ficci√≥, per√≤ no l’√ļnica: de la mateixa manera que ensenya com √©s el dia a dia d’una colla de nanos amb totes les seves preocupacions ‚Äďla pol√≠tica, l’Osasuna, la parella, el futur, la feina‚Äď, tampoc s’oblida de la pressi√≥ permanent en qu√® viuen els agents dels cossos de seguretat espanyols en un entorn hostil. Un dels girs argumentals que enganxar√† l’espectador en l’episodi que s’estrena aquest dilluns √©s la constataci√≥ de com una baralla de bar s’acaba magnificant fins a convertir-se en un cas de manual de repressi√≥ pol√≠tica i un exemple d’evident muntatge policial.

Tot i que el jutge no va condemnar els joves per terrorisme, es fa complicat no emmarcar l’afer d’Altsasu en el conflicte basc, que ha baixat d’intensitat despr√©s de la fi d’ETA, dissolta definitivament el 2018 i sense activitat armada des del 2010. Com acostuma a passar en fets d’aquest tipus, el temps ha anat en contra de la ficci√≥, en aquest cas la televisiva: si b√© hist√≤ricament ha tingut un gran p√≤sit en el cinema, han calgut un grapat anys perqu√® es comencessin a produir s√®ries que intenten reflectir els fets tenint en compte el patiment d’una banda i de l’altra. En aquest sentit l’any passat es van estrenar dues s√®ries centrades en el tema: La l√≠nea invisible, a Movistar+, i Patria, produ√Įda per HBO Espanya i basada en el bestseller de Fernando Aramburu.
El Procés, sense ficció

Aquesta hiperactivitat a la televisi√≥ sobre el conflicte basc no ha tingut r√®plica amb el catal√†. De moment no s’ha produ√Įt cap obra televisiva inspirada en el proc√©s independentista fora de l’espai informatiu o humor√≠stic. Tot i aquesta escassetat, la s√®rie Merl√≠ ja va rebre cr√≠tiques el 2016 ‚Äďun any abans de l’1-O‚Äď de Societat Civil Catalana despr√©s que una de les protagonistes afirm√©s que era militant de l’ANC. S√≠ que s’han tractat altres episodis de viol√®ncia pol√≠tica, com l’assassinat del jove valenci√† militant de Maulets Guillem Agull√≥. La pel¬∑l√≠cula sobre el seu cas, La mort de Guillem, en qu√® participava TV3, va ser estrenada amb gran √®xit a la televisi√≥ p√ļblica catalana a l’octubre.

Altsasu √©s l’√ļltim episodi d’una llarga i fruct√≠fera relaci√≥ entre EITB i TV3. L’any passat es va emetre el documental Ernest Lluch, lliure i atrevit, una coproducci√≥ de les dues cadenes, i la televisi√≥ p√ļblica catalana tamb√© va emetre el controvertit El virus de la corona, sobre el rei em√®rit Joan Carles i de producci√≥ basca. El vincle entre totes dues s’est√©n pr√†cticament des dels seus inicis i ha deixat des de s√®ries de ficci√≥ ( De moda, l’any 2004) fins a documentals tan coneguts com Guernica sota les bombes (2014).
Informa:ARA.CAT (17-1-2021)

171 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: