LES FORCES DE “SEGURETAT” ESPANYOLES, EL PRINCIPAL FOCUS DE LES AGRESSIONS LINGÜÍSTIQUES

Alacant, segona setmana de maig. Un policia local atura un cotxe. El conductor ha comès una infracció i l’agent municipal li pregunta la direcció del seu domicili. Conscient que ha infringit les normes, l’inquilí del vehicle proporciona la informació al funcionari de seguretat. Ara bé, la llengua utilitzada emprenya el policia local. «Hable en español, no entiendo su dialecto», etziba. El ciutadà, però, insisteix a expressar-se en un idioma cooficial arreu de tot el País Valencià. «En Alicante, l’idioma oficial es el español», repeteix amb indignació el funcionari, segons el testimoni recollit per Plataforma per la Llengua.

La defensa dels seus drets lingüístics, però, es veu coartada. Un altre agent de seguretat s’apropa al cotxe per donar suport al seu company al cos. «Davant d’aquesta actitud intimidadora […], el ciutadà se sent coaccionat i es veu obligat a parlar en castellà», narra l’ONG del català. Aquest presumpte cas de discriminació lingüística acaba per iniciativa de l’entitat a l’Oficina de Drets Lingüístics. Segons la resolució a la qual ha accedit aquest setmanari, l’organisme impulsat per l’executiu progressista valencià considera «falta molt greu» la discriminació lingüística comesa pel policia local, ja que xoca amb l’Estatut de l’Empleat Públic.

Al mateix escrit, l’òrgan encarregat de vetllar pels drets lingüístics dels habitants del País Valencià recorda «als agents de la policia local els principis bàsics que regulen la seua professió, els deures que estan obligats a complir amb informació de les conseqüències del seu incompliment i el caràcter de llengua oficial del valencià i el dret que té la ciutadania al seu ús sense que d’aquesta puga derivar-se’n cap discriminació». Al seu torn, insta a l’Ajuntament d’Alacant a «garantir un accés a la funció pública amb competències lingüístiques suficients» i «a promoure cursos de formació de valencià per al personal de l’ajuntament a fi de garantir els drets esmentats».

LA LLEI,UN PAPER MULLAT

«L’article tercer de la Llei i Ús d’Ensenyament del Valencià reconeix el dret a l’ús del valencià pels ciutadans, en les relacions públiques com privades, ‘sense que puga derivar-se de l’exercici del dret a expressar-se en valencià qualsevol forma de discriminació o exigència de traducció’», agrega, a més, la resolució, la qual també cita diversos articles de l’Estatut d’Autonomia del País Valencià. Les citades normatives recullen que s’ha de «garantir el dret a tots els ciutadans a relacionar-se amb l’administració valenciana i rebre resposta en la mateixa llengua». D’idèntica manera, s’expressen altres normes mencionades a la resolució.

Aquesta vulneració dels drets lingüístics no és anecdòtica, ni tampoc una excepció. Al contrari. Segons l’informe elaborat per Plataforma per la Llengua al voltant de les discriminacions als catalanoparlants per raons de llengua de l’any 2017, un terç de les actituds valencianòfobes van estar protagonitzades per les forces de seguretat espanyoles, siga pel Cos Nacional de Policia (CNP) o per la Guàrdia Civil. Entre els casos recol·lectats, consta una «vexació lingüística» realitzada per dos agents del cos de policia espanyol a Benidorm (Marina Baixa).
Informa:ELTEMPS.CAT (8-6-2019)

315 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: