LES GRANS EMPRESES I LES MULTINACIONALS NO DEDIQUEN NI UN SOL EURO PER PROMOCIONAR EL VALENCIÀ

“Les empreses que s’obliden del valencià”.
Les grans companyies no inclouen la promoció de la llengua entre les seues polítiques socials.
( DANIEL MARTÍN )

Ni Mercadona, una cadena de supermercats amb elevadíssims beneficis; ni una multinacional automobilística com Ford, amb una fàbrica a Almussafes amb 7.000 treballadors; ni tan sols la unió de cooperatives agrícoles Anecoop. Cap d’aquestes grans companyies dedica ni tan sols un euro a impulsar, finançar o patrocinar les iniciatives, entitats i empreses que promouen la normalització i l’ús del valencià. No es tracta, però, de cap raresa. Ben al contrari, descriu un comportament ben comú del qual només s’escapen algunes singulars excepcions, especialment Caixa Popular.

Amb una facturació el passat 2020 de 26.932 milions i un benefici net de 727, Mercadona és la companyia més rica del País Valencià. D’aquesta prosperitat l’empresa no deriva cap recurs cap a la promoció d’una llengua minoritzada com el valencià. De fet, la cadena alimentària limita la seua ajuda a la donació d’aliments. En el cas de Mercadona, la contribució social la realitzen a títol particular els seus màxims accionistes, Juan Roig i Hortensia Herrero, que patrocinen clubs com el València Basquet, carreres com la Marató de València o sufraguen la recuperació de patrimoni cultural com el Palau de Valeriola de València.

Des de la companyia defensen que, tot i no finançar ni patrocinar entitats o empreses dedicades a la normalització del valencià, la cadena sí que contribueix a l’ús de la llengua en incloure-la en la cartelleria en «pràcticament» tots els seus supermercats del País Valencià, i en els seus canals oficials com la web.

Igual que Mercadona, la segona major empresa fundada al País Valencià és també una cadena alimentària. Es tracta de Consum, que el 2020 va facturar 3.325 milions i va aconseguir uns beneficis de 65,5. Amb aquests guanys, va donar aliments «per valor de més de 19 milions d’euros». També va destinar 560.000 euros a patrocinis i col·laboracions. De tots aquests recursos, l’únic vinculat a la promoció de la llengua és l’ajuda al programa Llegir en valencià de la Fundació Bromera. Tot i la consulta duta a terme per Nosaltres La Veu, la cooperativa ha rebutjat detallar la quantitat econòmica que destina a aquest programa en considerar que «són xifres internes».

Des de Consum també defensen que el seu compromís amb el valencià va més enllà dels patrocinis, i es plasma en el seu ús per part dels treballadors de la cadena quan atenen un client, en la seua inclusió en la retolació, megafonia, publicitat exterior o correus electrònics als clients, a més de l’edició de 300.000 exemplars en la llengua pròpia de la revista Entrenosotros.

En el tercer lloc del rànquing de les principals companyies amb arrels valencianes es troba una altra cooperativa, Anecoop, que el 2020 va facturar 770,5 milions d’euros. Amb seu social al País Valencià, el 68% de les cooperatives agrícoles que la componen són també valencianes. La resta es troben a Andalusia (17%), la Regió de Múrcia (10%), Castella i Lleó (3%), Castella-la Manxa (1%) i Catalunya (1%).

Anecoop és una de les empreses més transparent pel que fa al destí dels seus patrocinis i ajudes, i en la seua memòria recull totes les entitats a les quals va destinar fons, així com l’aportació que va dedicar a cadascuna. En l’exercici 2019-2020 va donar 52.943 euros que va repartir entre quasi 30 associacions. Les més destacades són Càritas amb 8.000 euros, Casa Caridad València amb 7.000, l’Associació Espanyola contra el Càncer amb 5.000, Ayuda en Acción amb 3.743 i Fundación Novaterra amb 2.500. A més, va cedir 333.000 quilos de fruita i verdures a associacions benèfiques i comunitats de suport. De nou, però, cap euro per ajudar a la normalització del valencià, llengua que tampoc utilitza a la web de la companyia.

Altres tres grans empreses del País Valencià que no poden presumir del seu compromís amb la llengua pròpia són Pamesa, Air Nostrum o Importaco (dedicada a la comercialització de fruits secs). En el cas de la primera, amb la venda de productes ceràmics, energia i matèries primeres, el 2020 va facturar 782 milions i va aconseguir uns beneficis de més de 66. Entre els seus patrocinis destaquen els esportius. El més rellevant, el del Vila-real CF, club de futbol que encapçala el president de la companyia taulellera. L’empresa també col·labora amb 37 centres de persones amb capacitats diverses que formen part de la seua cadena de producció. Malgrat els seus nombrosos recursos econòmics, la companyia no dedica cap euro a ajudar a normalitzar la llengua pròpia i ni tan sols la inclou a la seua web.

A diferència de Pamesa, que sí que ha facilitat informació sobre els seus patrocinis i ajudes socials, no ha estat així en el cas d’Air Nostrum, que el 2020 va facturar 540 milions d’euros i va aconseguir uns beneficis de 5,6 (reduïts significativament per la pandèmia), i d’Importaco, que va vendre per valor de 661,8 milions i en va guanyar 18,4. Tot i sol·licitar la documentació en ambdós casos, Nosaltres La Veu no ha pogut confirmar si les dos companyies destinen fons a la promoció de la llengua pròpia. Tanmateix, el fet que la seua web no incloga el valencià, semblaria indicar que no.

D’arrel catalana, però amb seu social a València des del 2017, CaixaBank va tancar el 2020 (abans de la seua fusió per absorció de Bankia), amb una facturació de 659.332 milions d’euros i un benefici de 1.381. Unes elevadíssimes xifres que permeten a l’entitat financera impulsar un programa d’acció social, que no inclou, però, el patrocini o el finançament del foment de la llengua pròpia al País Valencià.

Al capdavant de la política social de la companyia es troba la Fundació La Caixa, que aquest 2021 dedicarà 32,5 milions d’euros a ajudes a la infància més vulnerable, a l’envelliment actiu, a pacients amb malalties avançades i a persones amb discapacitat o en risc d’exclusió, entre d’altres.

D’altra banda, i en col·laboració amb la seua xarxa financera i les seues diverses fundacions, incloses les provinents de Bankia, l’entitat destinarà prop de 4 milions d’euros a projectes i activitats en els àmbits social, mediambiental, cultural i educatiu.

Tot i que no en l’àmbit estrictament lingüístic, CaixaBank sí que destina fons per a la promoció de la cultura mitjançant la concessió de beques per a estudiants d’escoles de música i l’impuls de premis i concursos musicals. També ha finançat amb 3,5 milions la rehabilitació de la seu de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana. A més, patrocina la Lliga Professional d’Escala i Corda i Raspall, el Trofeu President de la Generalitat i la lliga i l’individual de raspall femenina.

L’excepció de Caixa Popular

També en el sector financer trobem la Caixa Popular, l’entitat que semblaria mostrar un major compromís amb el valencià. La companyia, que va tancar el 2020 amb uns beneficis de 10 milions d’euros, un 7% menys que en l’exercici anterior, en va destinar a acció social 1,5 milions. D’aquests, 430.000 euros, el 28%, els va dedicar a col·laboracions en cultura i tradicions valencianes, incloent-hi un 9% «estrictament dirigit a la promoció directa del valencià», segons dades facilitades per la mateixa empresa. Els beneficiaris d’aquests patrocinis i ajudes van ser Escola Valenciana i les seues trobades, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua o la campanya Llegir en Valencià. A més, la companyia compta amb la Targeta Compromís pel Valencià, amb la qual cedeix el 0,7% de l’import de cada compra a Escola Valenciana.

Pel que fa a la resta de fons socials, Caixa Popular va ajudar el 2020 a quasi un miler d’entitats, entre elles, la Fundació Horta Sud, la Fundación Asindown, Creu Roja o Càritas, però també a la Universitat de València, la Confederació de Cooperatives de la Comunitat Valenciana o l’Institut Valencià per a l’Estudi de l’Empresa Familiar (IVEFA). A aquest finançament, cal sumar el suport a la pilota valenciana mitjançant l’ajuda a la Federació de Pilota per eixamplar la base de practicants, i a la Fundació de Pilota per a consolidar el sector professional. Finalment, cal destacar que en el cas de Caixa Popular, el valencià és la llengua vehicular de la seua comunicació, tant a la xarxa com en els mitjans tradicionals.

En el sector del transport marítim, trobem una altra de les grans empreses valencianes, Baleària, una companyia que el 2020 va facturar 342 milions d’euros, un 25% menys que el 2019 a conseqüència de la pandèmia. Es tracta d’una empresa que inclou el valencià en la retolació, la megafonia, la publicitat exterior o les seues comunicacions amb els clients i els documents corporatius. També ha col·laborat amb la Plataforma per la Llengua per formar la seua tripulació en l’ús i el coneixement de la llengua.

Malgrat aquesta sensibilitat, la Fundació Baleària, amb un pressupost per ajudes socials de 540.000 euros el passat 2020, no inclou el patrocini o finançament d’iniciatives dedicades al foment del valencià. Sí que compta, però, amb un programa batejat com Llonges de la Cultura i la Música on organitzen tant exposicions com concerts i on han pogut actuar músics valencians com Borja Penalba, Mireia Vives o Andreu Valor. En la mateixa línia, impulsen la trobada anual de poetes eivissencs i valencians Un Mar de Paraules.

Les multinacionals també s’obliden del valencià

Igual que les companyies d’arrels valencianes, la preocupació per la llengua pròpia no és un dels principals atributs de les grans multinacionals amb instal·lacions al País Valencià.

La més destacada és Ford, que compta amb una important planta a Almussafes, i que el 2020 va facturar en termes globals 106.267 milions d’euros, i en va registrar unes pèrdues de 1.066. Tal com han explicat a Nosaltres La Veu els representants de l’empresa estatunidenca, la companyia no dedica fons a la promoció del valencià, i la seua ajuda social se circumscriu a dos projectes: un que impulsa amb l’ONG Aipc Pandora per a la promoció de l’educació i un que realitza amb la Universitat de València per millorar la mobilitat urbana.

En una línia semblant podem trobar la petroliera BP, amb una refineria a Castelló de la Plana. Tot i que aquest diari no ha pogut contactar amb l’empresa d’origen britànic, sí que ha pogut analitzar la informació que recull la seua web, i que no inclou cap actuació en l’àmbit social. Tampoc en el lingüístic.

Igual de negatiu és el balanç lingüístic de Ribera Salud, la companyia adquirida per l’estatunidenca Centene, que el 2020 va facturar 100.000 milions d’euros i en va aconseguir uns beneficis de 1.206. Finalment, en el cas d’UBE, una multinacional d’origen japonés especialitzada en l’elaboració de productes químics, que compta amb una refineria a Castelló de la Plana, i que el 2019 va facturar 428 milions, registrant uns beneficis de 19 milions (38 el 2018), les seues ajudes o patrocinis es focalitzen, segons els representants de l’empresa, en «l’assistència social». Així, durant el 2020, van destinar poc més de 100.000 euros a Creu Roja, el Banc d’Aliments i Càritas, entre altres entitats. De nou, però, no va realitzar cap acció vinculada amb el foment del valencià. Un oblit, que, pel que sembla, és ben comú.

Informa:NOSALTRESLAVEU.CAT (5-VII-2021)

115 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: