LES MORTS DE PERPINYÀ NO HAN EXISTIT MAI

( PERE MARTÍ )
Obsessió. Les dades solen ser el millor antídot contra els relats impostats o les notícies falses, sobretot en temps de crisi com aquests que vivim. Una de les pandèmies informatives que ens han acompanyat aquestes darreres setmanes ha estat l’obsessió de l’unionisme polític i mediàtic a vincular l’acte que el Consell de la República va organitzar el 29 de febrer a Perpinyà amb l’extensió de la Covid-19 a Catalunya Nord. Amb aquest objectiu, hi ha hagut tota mena de declaracions polítiques de personatges diversos, anàlisis científiques i informacions tòxiques per construir un relat que deia que l’independentisme havia dut la plaga a Catalunya Nord, com si es tractés d’un agent contaminant. És la mateixa estratègia que ha seguit l’extrema dreta espanyola per provar de criminalitzar la manifestació feminista del 8 de març, però traslladada a Catalunya, amb la virtut que aquí el relat intoxicador és més transversal ideològicament, perquè quan l’objectiu a abatre és el president Carles Puigdemont s’hi apunta gent molt diversa, molt comuna, que va de l’extrema dreta a ‘l’esquerra Brompton’.

Malgrat l’esforç dels guionistes, la pel·lícula no ha funcionat, ni tan sols dins el gènere de la ficció o de l’apocalipsi zombi, ara tan en voga. Catalunya Nord és de les zones dels Països Catalans amb menys afectats pel coronavirus, amb un total de 29 morts, fins avui, que són xifres de mortalitat equivalents a les d’anys anterior, o inferiors i tot. Les dades demostren que enguany a Catalunya Nord hi ha hagut menys morts que durant el mateix període de l’any passat. Del primer de març al 13 d’abril a Catalunya Nord s’han mort 725 persones. En aquest mateix període, l’any passat, sense pandèmia, se’n van morir 755. I l’any 2018, 727, dues més que enguany. Són dades de l’Institut Francès d’Estatística i d’Estudis Econòmics (INSEE) que demostren que la pandèmia del coronavirus no ha fet augmentar la mortalitat a Catalunya Nord. Si les dades es miren per departaments, que és l’organització territorial a l’estat francès, Catalunya Nord ha tingut fins ara menys de deu hospitalitzacions per 100.000 habitants; és el departament amb menys ingressats.

Les dades demostren que qualsevol relació o especulació informativa relacionant l’acte de Perpinyà amb el coronavirus és pura intoxicació. Com que l’acte va ser un èxit, perquè va concentrar més de 200.000 manifestants, va neguitejar molta gent, no únicament a les files de l’unionisme, perquè es va constatar que l’independentisme mantenia una gran capacitat de mobilització. De fet, no hi va arribar més gent perquè la policia espanyola va organitzar oportunament un control policíac a la frontera, que va aconseguir que molts autocars no poguessin accedir-hi. El diputat de Bildu Jon Iñarritu, la setmana següent a l’acte, va demanar al ministre d’Interior espanyol, Fernando Grande-Marlaska, per què havia ordenat aquells controls i no en va rebre la resposta fins divendres passat, 24 d’abril, segurament perquè el ministre va molt atrafegat gestionant les competències d’Interior que ha segrestat a les comunitats autònomes amb l’excusa de la crisi del coronavirus. Com era previsible, evita de respondre, es limita a fer un elogi del paper de la policia espanyola i sobre l’actuació concreta sosté que es tractava de garantir la seguretat ciutadana i que no va impedir la circulació de persones.

El relat del govern espanyol que el virus no entén en territoris fa figa pertot arreu, no solament a la frontera franco-espanyola, sinó també a la hispano-portuguesa. A Extremadura hi ha a hores d’ara 2.881 infectats i 359 morts, mentre que a l’Alentejo, la regió fronterera del cantó portuguès, hi ha hagut 156 infectats i cap mort. Les dades demostren que la pandèmia és més greu o menys segons què fa cada govern, cada territori. Però el govern de Sánchez no rectifica, manté el centralisme en el desconfinament, imposant la província com a unitat de base per decidir-lo, i amaga les dades reals per a millorar la imatge internacional d’Espanya. L’OCDE ha hagut de corregir les dades que li va enviar el govern espanyol sobre el nombre de proves PCR, perquè hi havia sumat les serològiques. Després de la correcció, Espanya no arriba a la mitjana europea –és a la posició número 17. Ha fet 22,3 proves per cada 1.000 habitants i la mitjana és de 23,1. Encapçalen la llista Islàndia (135), Luxemburg (64,6) i Itàlia (29,7). En la compareixença de dissabte, Sánchez havia afirmat que Espanya era un dels països europeus que feia més proves. Una dada falsa més, i la pandèmia no s’ha acabat.
Informa:VILAWEB.CAT (29-4-2020)

146 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: