LES NOVES CARES DE L’INDEPENDENTISME PEL 14-F: DOLORS SABATER, JOAN CANADELL I LAURA VILAGR√Ä

“Les noves cares de l’independentisme pel 14-F ”
Dolors Sabater per la CUP РGuanyem Catalunya, Joan Canadell per Junts per Catalunya i Laura Vilagrà per ERC són els noms més destacats.

( XAVIER PUIG )
La repressi√≥ i la reconfiguraci√≥ estrat√®gica del moviment han dut als partits independentistes a renovar algunes de les principals cares visibles de les seves llistes electorals. La primera gran difer√®ncia √©s l’abs√®ncia dels presos pol√≠tics i exiliats que encap√ßalaven totes les llistes en els darrers comicis. En aquesta ocasi√≥, nom√©s el president Carles Puigdemont, que encap√ßalar√† la llista del seu partit; i el conseller a l’exili Llu√≠s Puig, amb possibilitats de ser escollit, hi figuraran. M√©s enll√† d’aix√≤, ni CUP ni ERC repetiran candidat. Aquestes dues darreres formacions perqu√® Oriol Junqueras est√† inhabilitat des de la sent√®ncia i perqu√® Carles Puigdemont exerceix com a eurodiputat, condici√≥ que el proveeix de major protecci√≥ jur√≠dica en el marc comunitari. Al seu lloc hi aniran dues persones amb experi√®ncia de Govern, √©s el cas de Pere Aragon√®s i Laura Borr√†s. La CUP, en alian√ßa amb Guanyem Catalunya, aposta per Dolors Sabater, exalcaldessa de Badalona. Ella, juntament persones com Joan Canadell o Laura Vilagr√†, s√≥n alguns dels nous noms que caldr√† tenir en compte en la propera legislatura, si com sembla probable, s√≥n escollits diputats. Repassem les seves traject√≤ries:

DOLORS SABATER (CUP-GUANYEM CATALUNYA )

La CUP ha optat per presentar una independent -tot i que fa temps que est√† vinculada a la formaci√≥ anticapitalista- com a cap de llista. Es tracta d’una estrat√®gia que ha passat per sumar a la candidatura a Guanyem Catalunya, un partit embrionari que neix de les candidatures municipalistes de municipis com Badalona, Cerdanyola i Ripollet -dins les quals hi ha una representaci√≥ important de membres de la CUP-. Dolors Sabater, que √©s nascuda a Badalona l’any 1960 i professora de professi√≥ t√© una llarga traject√≤ria vinculada a l’activisme pol√≠tic de base. Destaca, per exemple, la seva participaci√≥ al Moviment d’Objectors de Consci√®ncia que reclamava la fi del servei militar obligatori. Tamb√© ha passat per plataformes de suport a les persones amb discapacitat intel¬∑lectual o la vicepresid√®ncia d’√ímnium Cultural al Barcelon√®s Nord.

El seu salt a la pol√≠tica i l’arena medi√†tica arriba l’any 2015, amb les eleccions municipals. S’imposa a les prim√†ries per ser candidata de Guanyem Badalona en Com√ļ, una candidatura transversal amb pres√®ncia de membres de la CUP, Anticapitalistes, Esquerra Unida i Alternativa, Podem o Proc√©s Constituent, a banda d’activistes locals sense adscripci√≥ partidista. Aquest magma la va dur a imposar-se a les eleccions i sumar els vots de la resta de partits que fins al moment havien estat a l’oposici√≥ per fer fora a l’alcalde del PP Xavier Garc√≠a-Albiol. De facto, es convertia tamb√© en l’alcaldessa de la ciutat catalana m√©s gran liderada per l’independentisme. Factor clau que va fer que el dia 27 de setembre de 2017 fos una de les veus que es van escoltar des de les escales del Parlament despr√©s de la declaraci√≥ d’independ√®ncia.

Des de llavors, √©s una de les veus de refer√®ncia de l’independentisme, tant que fa que ERC tamb√© l’hagi temptejat per anar a les seves llistes de cara a les eleccions del 14 de febrer. El 2019, en les noves eleccions municipals, i despr√©s de sumar ERC a la coalici√≥ electoral, no va ser capa√ß d’evitar una nova vict√≤ria d’Albiol, que va recuperar l’alcaldia. No obstant aix√≤, quedava marca del seu tarann√†, la voluntat de sumar forces de l’esquerra sobiranista -en sentit ampli- del pa√≠s. Aquesta, de fet, ha estat una de les condicions per acostar Sabater a la CUP, tot i que finalment el partit no ha aconseguit incorporar a les seves llistes formacions que havien temptejat, com Anticapitalistes o Comunistes de Catalunya. De fet, √©s sabut que una de les propostes que m√©s sedueix a l’entorn de Sabater √©s la possibilitat de crear un Bildu a la catalana.

JOAN CANADELL ( JUNTS PER CATALUNYA )

Deslliurats del PDeCAT, Junts per Catalunya s’ha llan√ßat a l’exposici√≥ del seu perfil m√©s desacomplexat. Aix√≠ ho han decidit els seus afiliats amb l’elecci√≥ de Laura Borr√†s com a candidata a la presid√®ncia de la Generalitat. I han redoblat l’aposta amb la tria del fins ara president de la Cambra de Comer√ß de Barcelona Joan Canadell com a n√ļmero dos de l’exconsellera de Cultura. Canadell, nascut a la capital catalana el 1967, √©s enginyer industrial de formaci√≥ i empresari de professi√≥. Ha passat per diverses empreses entre les que destaca General Cable, de la que en va ser alt executiu.

La seva traject√≤ria empresarial, per√≤, √©s indestriable de la seva milit√†ncia independentista. En aquesta l√≠nia, l’any 2014 va fundar la xarxa de benzineres Petrolis Independents -franqu√≠cia de la mexicana Petro 7. La l√≠nia est√®tica de l’empresa es basa en motius independentistes, entre els que destaca l’√ļs de l’estelada. Per√≤, la traject√≤ria pol√≠tica de Canadell no comen√ßa en aquell moment. El 2008, conjuntament amb l’empresari Ramon Carner, Canadell va impulsar el Cercle Catal√† de Negocis, amb la voluntat de crear una “catalitzador del moviment sobiranista entre l’empresariat catal√†”. M√©s endavant, l’any 2010, seria escollit candidat per Barcelona de Reagrupament, una escissi√≥ d’ERC liderada per Joan Carretero i que recentment ha explicitat el seu suport a Laura Borr√†s.

El seu gran salt, per√≤, va arribar l’any 2019 quan va ser escollit president de la Cambra de Comer√ß Ind√ļstria i Navegaci√≥ de Barcelona. La seva vict√≤ria representava el triomf de l’estrat√®gia de l’Assemblea Nacional de Catalunya que havia apostat per promoure una candidatura independentista entre l’empresariat, Eines de Pa√≠s. Des de la seva posici√≥ de la Cambra barcelonina ha estat molt cr√≠tic amb les patronals catalanes tradicionals i les empreses de l’Ibex-35, per√≤ tamb√© amb ERC a qui acusa d’haver renunciat la independ√®ncia. Af√≠ a Puigdemont, el seu nom havia arribat a sonar com a possible presidenciable de Junts per Catalunya.

LAURA VILAGRÀ (ERC )

Esquerra vol marcar perfil de partit de Govern i amb capacitat de gesti√≥, de partit que toca de peus a terra. Potser per aix√≤, la seva principal nova incorporaci√≥, a difer√®ncia dels altres dos casos, no √©s un perfil medi√†tic, ans al contrari. L’encarregada d’acompanyar a Pere Aragon√®s com a n√ļmero dos de la llista de Barcelona era una desconeguda per al gran p√ļblic abans que s’anunci√©s que concorreria a les eleccions. Es tracta, per√≤, d’una persona amb llarg recorregut dins la formaci√≥ i el m√≥n de la pol√≠tica.

Laura Vilagr√†, nascuda el 1976, √©s filla de Santpedor (Bages), poblaci√≥ de la que va ser alcaldessa entre els anys 2003 i 2015. √Čs llicenciada en Ci√®ncies Pol√≠tiques i de l’Administraci√≥ i t√© un m√†ster en Direcci√≥ P√ļblica. Pol√≠ticament es va foguejar a les JERC, les joventuts d’Esquerra, on va formar part de l’Executiva Nacional. All√† va con√®ixer i va forjar una bona relaci√≥ amb Aragon√®s. Des de llavors, Vilagr√† ha ocupat diferents c√†rrecs institucionals. Destaca la seva etapa com a diputada al Parlament durant dues legislatures, entre els anys 2006 i 2011.

Abandonat el Parlament, va passar a ser delegada territorial del Govern de la Generalitat a la Catalunya Central, c√†rrec que va haver de deixar l’octubre de l’any 2017 despr√©s de l’aplicaci√≥ de l’article 155. A partir de llavors, va fer el pas al tercer sector per ser gerent de la Fundaci√≥ Tutelar Santa Maria de Comabella (AMPANS) i en l’actualitat √©s Gerent del Consell Comarcal del Bages.

Informa:ELTEMPS.CAT (1-1-2021)

146 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: