LES NOVES CARES DE L’INDEPENDENTISME PEL 14-F: DOLORS SABATER, JOAN CANADELL I LAURA VILAGRÀ

“Les noves cares de l’independentisme pel 14-F ”
Dolors Sabater per la CUP – Guanyem Catalunya, Joan Canadell per Junts per Catalunya i Laura Vilagrà per ERC són els noms més destacats.

( XAVIER PUIG )
La repressió i la reconfiguració estratègica del moviment han dut als partits independentistes a renovar algunes de les principals cares visibles de les seves llistes electorals. La primera gran diferència és l’absència dels presos polítics i exiliats que encapçalaven totes les llistes en els darrers comicis. En aquesta ocasió, només el president Carles Puigdemont, que encapçalarà la llista del seu partit; i el conseller a l’exili Lluís Puig, amb possibilitats de ser escollit, hi figuraran. Més enllà d’això, ni CUP ni ERC repetiran candidat. Aquestes dues darreres formacions perquè Oriol Junqueras està inhabilitat des de la sentència i perquè Carles Puigdemont exerceix com a eurodiputat, condició que el proveeix de major protecció jurídica en el marc comunitari. Al seu lloc hi aniran dues persones amb experiència de Govern, és el cas de Pere Aragonès i Laura Borràs. La CUP, en aliança amb Guanyem Catalunya, aposta per Dolors Sabater, exalcaldessa de Badalona. Ella, juntament persones com Joan Canadell o Laura Vilagrà, són alguns dels nous noms que caldrà tenir en compte en la propera legislatura, si com sembla probable, són escollits diputats. Repassem les seves trajectòries:

DOLORS SABATER (CUP-GUANYEM CATALUNYA )

La CUP ha optat per presentar una independent -tot i que fa temps que està vinculada a la formació anticapitalista- com a cap de llista. Es tracta d’una estratègia que ha passat per sumar a la candidatura a Guanyem Catalunya, un partit embrionari que neix de les candidatures municipalistes de municipis com Badalona, Cerdanyola i Ripollet -dins les quals hi ha una representació important de membres de la CUP-. Dolors Sabater, que és nascuda a Badalona l’any 1960 i professora de professió té una llarga trajectòria vinculada a l’activisme polític de base. Destaca, per exemple, la seva participació al Moviment d’Objectors de Consciència que reclamava la fi del servei militar obligatori. També ha passat per plataformes de suport a les persones amb discapacitat intel·lectual o la vicepresidència d’Òmnium Cultural al Barcelonès Nord.

El seu salt a la política i l’arena mediàtica arriba l’any 2015, amb les eleccions municipals. S’imposa a les primàries per ser candidata de Guanyem Badalona en Comú, una candidatura transversal amb presència de membres de la CUP, Anticapitalistes, Esquerra Unida i Alternativa, Podem o Procés Constituent, a banda d’activistes locals sense adscripció partidista. Aquest magma la va dur a imposar-se a les eleccions i sumar els vots de la resta de partits que fins al moment havien estat a l’oposició per fer fora a l’alcalde del PP Xavier García-Albiol. De facto, es convertia també en l’alcaldessa de la ciutat catalana més gran liderada per l’independentisme. Factor clau que va fer que el dia 27 de setembre de 2017 fos una de les veus que es van escoltar des de les escales del Parlament després de la declaració d’independència.

Des de llavors, és una de les veus de referència de l’independentisme, tant que fa que ERC també l’hagi temptejat per anar a les seves llistes de cara a les eleccions del 14 de febrer. El 2019, en les noves eleccions municipals, i després de sumar ERC a la coalició electoral, no va ser capaç d’evitar una nova victòria d’Albiol, que va recuperar l’alcaldia. No obstant això, quedava marca del seu tarannà, la voluntat de sumar forces de l’esquerra sobiranista -en sentit ampli- del país. Aquesta, de fet, ha estat una de les condicions per acostar Sabater a la CUP, tot i que finalment el partit no ha aconseguit incorporar a les seves llistes formacions que havien temptejat, com Anticapitalistes o Comunistes de Catalunya. De fet, és sabut que una de les propostes que més sedueix a l’entorn de Sabater és la possibilitat de crear un Bildu a la catalana.

JOAN CANADELL ( JUNTS PER CATALUNYA )

Deslliurats del PDeCAT, Junts per Catalunya s’ha llançat a l’exposició del seu perfil més desacomplexat. Així ho han decidit els seus afiliats amb l’elecció de Laura Borràs com a candidata a la presidència de la Generalitat. I han redoblat l’aposta amb la tria del fins ara president de la Cambra de Comerç de Barcelona Joan Canadell com a número dos de l’exconsellera de Cultura. Canadell, nascut a la capital catalana el 1967, és enginyer industrial de formació i empresari de professió. Ha passat per diverses empreses entre les que destaca General Cable, de la que en va ser alt executiu.

La seva trajectòria empresarial, però, és indestriable de la seva militància independentista. En aquesta línia, l’any 2014 va fundar la xarxa de benzineres Petrolis Independents -franquícia de la mexicana Petro 7. La línia estètica de l’empresa es basa en motius independentistes, entre els que destaca l’ús de l’estelada. Però, la trajectòria política de Canadell no comença en aquell moment. El 2008, conjuntament amb l’empresari Ramon Carner, Canadell va impulsar el Cercle Català de Negocis, amb la voluntat de crear una “catalitzador del moviment sobiranista entre l’empresariat català”. Més endavant, l’any 2010, seria escollit candidat per Barcelona de Reagrupament, una escissió d’ERC liderada per Joan Carretero i que recentment ha explicitat el seu suport a Laura Borràs.

El seu gran salt, però, va arribar l’any 2019 quan va ser escollit president de la Cambra de Comerç Indústria i Navegació de Barcelona. La seva victòria representava el triomf de l’estratègia de l’Assemblea Nacional de Catalunya que havia apostat per promoure una candidatura independentista entre l’empresariat, Eines de País. Des de la seva posició de la Cambra barcelonina ha estat molt crític amb les patronals catalanes tradicionals i les empreses de l’Ibex-35, però també amb ERC a qui acusa d’haver renunciat la independència. Afí a Puigdemont, el seu nom havia arribat a sonar com a possible presidenciable de Junts per Catalunya.

LAURA VILAGRÀ (ERC )

Esquerra vol marcar perfil de partit de Govern i amb capacitat de gestió, de partit que toca de peus a terra. Potser per això, la seva principal nova incorporació, a diferència dels altres dos casos, no és un perfil mediàtic, ans al contrari. L’encarregada d’acompanyar a Pere Aragonès com a número dos de la llista de Barcelona era una desconeguda per al gran públic abans que s’anunciés que concorreria a les eleccions. Es tracta, però, d’una persona amb llarg recorregut dins la formació i el món de la política.

Laura Vilagrà, nascuda el 1976, és filla de Santpedor (Bages), població de la que va ser alcaldessa entre els anys 2003 i 2015. És llicenciada en Ciències Polítiques i de l’Administració i té un màster en Direcció Pública. Políticament es va foguejar a les JERC, les joventuts d’Esquerra, on va formar part de l’Executiva Nacional. Allà va conèixer i va forjar una bona relació amb Aragonès. Des de llavors, Vilagrà ha ocupat diferents càrrecs institucionals. Destaca la seva etapa com a diputada al Parlament durant dues legislatures, entre els anys 2006 i 2011.

Abandonat el Parlament, va passar a ser delegada territorial del Govern de la Generalitat a la Catalunya Central, càrrec que va haver de deixar l’octubre de l’any 2017 després de l’aplicació de l’article 155. A partir de llavors, va fer el pas al tercer sector per ser gerent de la Fundació Tutelar Santa Maria de Comabella (AMPANS) i en l’actualitat és Gerent del Consell Comarcal del Bages.

Informa:ELTEMPS.CAT (1-1-2021)

101 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: