“Les plataformes globals, encara mudes amb el català”.
El CAC constata que la HBO només té el 0,1% del seu catàleg en català, Disney+ el 0,8% i Amazon l’1,3%.
(ÀLEX GUTIEÉRREZ )

El mes de maig del 2020, el Consell Audiovisual de Catalunya (CAC) va posar números a allò que tots els usuaris catalanoparlants de Netflix sabien: que la plataforma manté una presència residual del català als seus continguts. Un any més tard, l’organisme ha analitzat també tres operadors globals més, com són HBO, Disney+ i Amazon. I els resultats són igualment descoratjadors, amb percentatges que oscil·len entre el 0,1% i l’1,3% del catàleg amb versions doblades o subtitulades en la llengua pròpia de Catalunya. Així ho explica un informe que, per comparar, mostra també el cas local de Filmin, que té el 18,9% del seu catàleg en català.

La HBO és el fanalet vermell de les plataformes pel que fa a normalització lingüística. L’únic vestigi del català és la versió original que ofereix d’una pel·lícula rodada en aquesta llengua, la qual cosa vol dir només un exigu 0,1% del total del seu catàleg, format per 1.725 obres audiovisuals. En realitat el percentatge és del 0,06%, però a l’informe es beneficia de l’arrodoniment a un decimal. En el cas de Disney+, quan es va fer el monitoratge hi havia només tres pel·lícules en català, però la recent incorporació de 10 títols més fa que el percentatge sobre el total del catàleg hagi pujat fins al 0,8%. Amazon és qui lidera el grup, ni que sigui amb un exigu 1,3%, ja que té 71 obres en català (original, doblat o subtitulat), d’un total de 5.585 títols. En tots tres casos, el contrast amb Filmin és aclaparador: la plataforma de matriu catalana té 1.949 obres disponibles en català, un 18,9% del total del seu catàleg. Quan es va fer l’informe de Netflix, l’any passat, el percentatge era només del 0,5%, que no s’ha mogut significativament en aquests tretze mesos.

La Generalitat promou els doblatges en català de dues maneres: amb subvencions que atorga la direcció general de Política Lingüística –fonamentalment pensats per a l’estrena als cinemes– i a través dels doblatges que emprèn TV3 de les pel·lícules que emet. En els dos casos la pista d’àudio resultant s’ofereix gratuïtament a les distribuïdores que vulguin editar-la en suport físic o penjar-la als seus serveis de vídeo a demanda. La realitat, però, és que en la immensa majoria dels casos aquests doblatges moren un cop la pel·lícula s’ha retirat de les sales o s’ha ofert ja pel canal públic català. La panòplia de pretextos que ofereixen les plataformes va des de consideracions tècniques –la HBO assegura que només pot tenir dues pistes d’àudio– fins a qüestions empresarials internes, ja que dins d’un mateix grup empresarial l’explotació en sales de cinema i en streaming correspon sovint a dues societats diferents.

Oh, Europa

A la pràctica, les plataformes no tenen cap obligació de complir una mínima deferència amb el català. Però la directiva de la UE de serveis audiovisuals sí que les obliga a tenir un 30% del catàleg format per obres europees. Amazon Prime Video és l’única que supera aquest percentatge mínim pel que fa als gegants de l’streaming, ja que un 34,3% dels títols que ofereix té procedència europea. La HBO arriba al 25% i Disney+ tot just es queda en un 4,5%, ja que la majoria de la seva oferta són les produccions pròpies que atresora després de pràcticament un segle d’activitat. De nou, Filmin –més centrada en les pel·lícules independents i del circuit de festivals– fa pujar els colors a la resta: el 65,7% del catàleg correspon a obra europea.

Però Europa no només obliga a unes quotes: també exigeix que aquestes obres tinguin visibilitat i no quedin enterrades en els budells de les plataformes, accessibles només després de quinze scrolls. Sota aquest paràmetre, Disney té configurat l’algoritme de manera que si detecta un interès per les produccions espanyoles, ofereix aleshores un 12,6% d’obres europees en les primeres pantalles d’accés. La HBO pot arribar a mostrar un 40% d’obra europea a l’inici. En el cas d’Amazon, en canvi, tot i que assoleix la quota, en fa una promoció molt baixa. Només després d’avançar cap a les pantalles inferiors comencen a aparèixer títols de manera significativa.

Una altra dada curiosa de l’informe és el tractament dels clàssics (que és com es consideren les pel·lícules de més de 20 anys). A la HBO i Disney+, menys d’un 10% del catàleg és del segle XX, mentre que els films i temporades dels últims deu anys suposen un 70% del total. Amazon té més consideració pels clàssics, ja que arriben al 19,2% del catàleg. En el cas de Filmin, el percentatge s’eleva fins al 24,3%. L’informe va ser aprovat per un ple del CAC amb tres vots a favor i el vot contrari del conseller Daniel Sirera, proposat pel PP, que acostuma a censurar les incursions de l’organisme regulador català en l’anàlisi del panorama espanyol o internacional.

Més enllà del diagnòstic, diferents grups reclamen des de fa temps canvis per millorar aquestes dades. A Twitter, el compte Doblatge en Català és un dels comptes més actius, i documentats, sobre l’assumpte. Consultat el seu responsable per l’ARA, opina que caldria “crear una agència que s’encarregués del tema del doblatge de manera permanent i que unifiqui les quatre bases de dades que hi ha actualment. Això hauria de permetre saber què s’ha doblat i subtitulat al català”. També considera prioritari “recuperar doblatges, perquè se n’estan perdent ja que els màsters s’estan podrint”. I un debat pendent és el de com distribuir els recursos disponibles. Per al responsable d’aquest perfil, que prefereix mantenir l’anonimat, “s’està doblant molta cosa per a plataformes però la majoria del pastís se’l queda Filmin, que té una quota de mercat molt baixa i això no té cap sentit. Amb els mateixos diners, hauríem de doblar pel·lícules i sèries per a Netflix o Disney+. Però cal buscar el mecanisme per fer-ho”.
Informa:ARA.CAT (21-6-2021)