LES PORTES GIRATÒRIES DE MONTILLA DEGRADEN LA GENERALITAT

“Les portes giratòries de Montilla grinyolen ”
L’ex-president va prendre dues decisions que van afectar Enagas durant el seu mandat com a ministre d’IndĂşstria espanyol
( PERE MARTÍ )
Sospita. De portes giratòries, sempre n’hi ha hagut, a la política. Hi solen passar alts càrrecs que han estat en posicions de poder i que al cap d’uns quants mesos o anys són fitxats per empreses privades, normalment de sectors estratègics regulats i, sobretot, energètics. És una manera de pagar serveis prestats quan el polític en qüestió era al sector públic. La llei no ho prohibeix, però la sospita és inevitable i apareix el dubte sobre les seves decisions anteriors com a responsable polític i sobre els motius que les van impulsar. Les portes giratòries no tenen ideologia, són tant de dretes com d’esquerres, però són èticament reprovables i moralment inacceptables.

El fitxatge recent de l’ex-president de la Generalitat José Montilla per l’empresa energètica Enagàs ha reobert el debat sobre aquesta pràctica dubtosa. És una empresa on sis dels quinze membres del consell d’administració són ex-alts càrrecs del PP i el PSOE. La porta giratòria de Montilla grinyola més com a ministre d’Indústria: entre el 2004 i el 2006 va avalar dues decisions que van afectar Enagàs. La primera va ser el 2006, quan va facilitar que l’actual president d’aquesta companyia, Antonio Llardén (considerat pròxim al PSC), fos nomenat conseller d’Enagàs, llavors en representació de Gas Natural, si bé Llardén no va ser nomenat president fins el 2007, quan Montilla ja era president de la Generalitat i la cartera d’Indústria la detenia Joan Clos.

La segona decisió de Montilla va ser el seu suport sense fissures a la construcció del magatzem de gas Castor. Enagàs formava part d’una de les empreses promotores del projecte, que com a ministre va defensar a peu i a cavall. El va qualificar d’urgent, necessari i prioritari, tot i que finalment va haver de tancar-se pels sismes que causava a les costes de les terres de l’Ebre i dels Ports. El tancament va costar 1.300 milions d’euros, que l’estat espanyol va haver de pagar a l’empresa ACS, propietat de Florentino Pérez. La plataforma Castor era un projecte d’ACS (66,67%) i Castor Limited Partnership (CLP, 33,33%), empresa de la qual Enagàs tenia el 37,7% de les accions. Però, a més, era previst que quan entrés en funcionament, ACS vendria la seva participació a Enagàs, cosa que no va arribar a passar.

Naturalment, Montilla ha renunciat al sou d’ex-president, de 92.000 euros anuals, per passar a cobrar la substanciosa nòmina, com a membre de consell d’administració d’Enagàs, de 160.000 euros. Però pretén exercir la seva tasca privada des del despatx d’ex-president, com ha revelat avui el diario.es, un despatx que costa 400.000 euros a la Generalitat, amb tres persones a la seva disposició. La llei de l’estatut dels ex-presidents de la Generalitat, aprovada el 2003, permet als ex-presidents de combinar l’activitat privada amb la pública, però no preveu que l’activitat privada es pugui fer des del despatx públic. Aquí hi pot haver un conflicte jurídic, tot i que Montilla ha negat en un piulet que treballi per a Enagàs al despatx d’ex-president.

Més enllà de la llei, Montilla degrada la institució de la Generalitat practicant les portes giratòries d’una manera tan pornogràfica. Ja ho va fer quan va acceptar de ser senador, però ara hi ha un joc d’influències que potser no es pot tipificar legalment de corrupció, però que és clarament reprovable d’un punt de vista ètic. Vist l’ús que fa de les seves prebendes com a ex-president, el govern hauria de pensar si no ha de canviar la llei, perquè la Generalitat està obligada a preservar la seva dignitat institucional.
Informa:VILAWEB.CAT (4-6-2020)

133 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sĂ piga: