LES POSSIBILITATS D’UNA LLISTA CÍVICA DE L’ANC A LES PRÒXIMES ELECCIONS CATALANES

“Marges estrets per la llista cívica de l’ANC”.
Analitzem amb politòlegs les possibilitats electorals que tindria aquesta hipotètica quarta candidatura independentista integrada per personalitats independents al marge dels grans partits.

(XAVIER PUIG )

Fa temps que el rum-rum d’una possible quarta candidatura independentista circula entre el moviments. Fins ara, s’havien fet públiques algunes reunions amb actors més aviat residuals i sense massa continuïtat. Tot, però, agafava una nova dimensió en el moment en què la presidenta de l’Assemblea Nacional de Catalunya, Dolors Feliu, va decidir obrir la caixa de trons des de l’escenari de la darrera manifestació de l’11-S.

La líder d’aquesta entitat no va dubtar a assenyalar que o el Govern català proclamava la independència o calia anar a eleccions: «cal fer foc nou». No només això, sinó que, a més a més, afegia que «no podem deixar el vot independentista eternament captiu», i advertia al Govern que «hi ha prou gruix al país per fer una llista cívica per fer la independència».

Dimarts, dos dies després de la manifestació i a les portes d’una reunió amb el Govern català, Òmnium Cultural i l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), Feliu afegia terminis a i instava els partits polítics a fer la Declaració d’independència durant el segon semetre de 2023, coincidint amb el període de la presidència del Consell de la Unió Europea de l’Estat espanyol.

Certament, l’ANC no situa la creació d’aquesta llista cívica com a primera opció, però, amb les cartes que a hores d’ara hi ha sobre la taula, no és sobrer preguntar-se quin marge podria tenir una candidatura d’aquesta mena. Tot, clar, condicionat pels actors hi acabarien donant suport.

Marge prudent

En primer terme, hi ha força consens en el fet que és complicat que una llista cívica ajudi a ampliar massa els resultats globals de l’independentisme. Àngels Pont, directora l’empresa demoscòpica GESOP, exposa que els darrers anys el percentatge de vot independentista es mou al voltant del 50%, i «en grans números és molt estable». Per tant, «és molt difícil pensar que una nova formació pugui ampliar aquest espai».

El catedràtic de Ciència Política de la Universitat de Barcelona, Jordi Matas Dalmases, pensa que la «font d’alimentació d’aquesta hipotètica candidatura serien els vots que a les darreres eleccions van anar a parar a les forces independentistes que van tenir representació». Amb tot, assegura que «hi ha marge per incorporar nous votants. Bàsicament, votants abstencionistes que a les últimes eleccions ja estaven emprenyats». Pont posa la xifra en «mig milió de votants independentistes que es van quedar a casa» les darreres eleccions al Parlament, celebrades a la primavera de l’any passat.

«La gran majoria de l’independentisme està decebut, però se segueix identificant amb el projecte que proposen els partits tradicionals», assenyala la politòloga Berta Barbet. Detalla que aquests electors, malgrat que haurien volgut un altre resultat, senten que aquest continua sent el seu projecte i «se segueixen sentint bastant còmodes en l’espai. No hi ha una incomoditat horrorosa». Hi ha, però, un percentatge d’electorat independentista «molt més enfadat i que sent que la inacció actual és perillosa. Aquest seria l’espai per on hauria d’entrar un quart partit», concreta Barbet, que dibuixa aquesta borsa de votants al voltant del 10% o del 15% del votant independentista.

Per tant, Pont assenyala que «el més fàcil de pensar és que segurament una nova llista trossejarà una mica l’independentisme». I a nivell estratègic planteja que pugui significar «ampliar en vot i perdre en representació, sobretot perquè l’independentisme es mou en uns números molt constants».

L’ANC, però, té alguns incentius per pensar que no és cap contradicció proposar la llista cívica. El primer és el sistema electoral català. «És un sistema que té bona proporcionalitat», cosa que per Matas Dalmases «incentiva la participació de més forces polítiques». Segons aquest politòleg, a banda del sistema electoral, també hi afavoriria el «rebombori». «La gestió que han fet Junts, ERC i la CUP ha estat un desastre. Com a conseqüència, hi ha un descontentament extraordinari en les bases socials independentistes pel que fa als partits. El moment és òptim per presentar aquestes candidatures», rebla Matas. Apunta, però, que «la volatilitat dels últims anys a les eleccions fa difícilment previsible la incidència d’aquesta formació» i que, en cas d’entrar al Parlament, costa pensar que fos amb una força especialment significativa.

També Barbet hi veu un context favorable, i creu que qui en podria sortir més perjudicat seria Junts per Catalunya. «No veig que aquesta hipotètica candidatura es mengi un espai molt gran, però qui seria més vulnerable en aquest cas és Junts», detalla Barbet, que argumenta que el votant que podria arrossegar la hipotètica candidatura és aquell que «creu que l’estratègia d’ERC no és viable perquè implica viure humiliats molt temps». Alhora, Barbet veu difícil la competència amb Junts, perquè la formació puigdemontista té un «arrelament» territorial prou consolidat.

Tradicionalment, explica Barbet, hi ha hagut tres espais independentistes. Un «molt pragmàtic que primer era d’Artur Mas i ara és d’ERC», un segon «menys pragmàtic i més ofensiu sense càrrega ideològica forta, que era ERC i ara ocupa Junts»; i finalment «l’espai de la CUP, que té una forta càrrega ideològica a banda de l’independentisme». El que planteja l’ANC, considera la politòloga, és «una aproximació no ideològica que demana més acció en el tema independentista». Per això, podria afectar més a Junts, sobretot si aquests perden «algunes de les figures que donen credibilitat a aquest eix, bàsicament Laura Borràs».

En canvi, Matas Dalmases pensa que és ERC qui en podria sortir més perjudicada. «El partit més en punt de mira de les reivindicacions independentistes és aquest. ERC és la formació més qüestionada per part de les bases», destaca el politòleg que, amb tot, pensa que encara poden passar moltes coses fins les pròximes eleccions, que si no hi ha avançament s’haurien de celebrar a la primavera del 2025. El catedràtic assenyala, també, que la proposta de l’ANC podria despertar la sensibilitat d’un «votant d’ERC que es mantingui ferm en les seves reivindicacions per aconseguir la independència i ara es pot no sentir massa representat per aquest partit».

Pont, pel seu compte, recorda que ERC és un dels partits amb una base de votants més fidels, però que tal vegada també podria ser el més afectat per la llista cívica perquè «és amb qui confronten més».

Idea recurrent

No és el primer cop que la possibilitat de crear una llista cívica apareix al tauler de joc de la política catalana. El cas més destacat és el de 2015. L’independentisme havia plantejat les eleccions del 27 de setembre com un plebiscit. Des de les entitats independentistes, i així ho defensava també ERC, es van començar a moure fils per crear una candidatura transversal formada per persones significades de la societat civil.

Finalment, però, en part per les pressions d’Artur Mas, que va condicionar la convocatòria d’eleccions a aquest fet, es va acabar optant per crear Junts pel Sí, una candidatura transversal que agrupava membres de Convergència i d’Esquerra Republicana amb perfils, aquests sí, independents entre els quals destacaven l’expresidenta d’Òmnium Cultural, Muriel Casals; la de l’ANC, Carme Forcadell; o Raül Romeva, procedent d’Iniciativa per Catalunya – Verds.

La CUP, voluntàriament, en va quedar fora i va acabar recollint, amb 10 diputats, els millors resultats de la seva història fins al moment. Al seu torn, Junts pel Sí va acabar sumant menys escons que la suma de CiU i ERC per separat, però es va consolidar àmpliament com a primera força per acabar formant el Govern que acabaria organitzant el referèndum d’autodeterminació el 2017. Un Govern liderat per un president imprevist, Carles Puigdemont, després que la CUP forcés el famós pas al costat d’Artur Mas.

Del desengany per la incapacitat d’aplicar els resultats d’aquest referèndum en va néixer el moviment Primàries. Estava liderat pel filòsof Jordi Graupera, i era un projecte que es pensava, a l’inici, només per a la ciutat de Barcelona de cara a les eleccions municipals de 2019. Va acabar rebent un cert patrocini extern –no sense polèmiques i un rectificat final per no girar l’esquena a la resta de partits– de l’Assemblea, que va acabar exportant l’experiment a d’altres localitats catalanes.

El resultat a la capital catalana és prou conegut. Tot i sumar 30.000 vots van quedar per sota el llindar del 5% dels vots i, per tant, sense representació al consistori. Pel que fa a la resta de municipis, les llistes de Primàries van obtenir poc més de sis mil vots i, això sí, vint-i-dos regidors.

Barbet destaca, però, que ara «el context és una mica diferent», perquè quan sorgeixen aquestes candidatures a l’any 2019 «la ciutadania encara està una mica en estat de xoc, i això fa que no estigui en condicions d’abandonar els partits que havien liderat el moviment i que tenien els dirigents a la presó. Quan t’ataquen, et fas més dels teus». Això, però, ja no és com abans.

Cal afegir-hi, segons Matas, que els darrers dos anys «s’ha explicitat molt la mala gestió que està fent el Govern de Catalunya pel que fa al full de ruta independentista i quant al pacte de Govern. En aquell moment, ERC no ostentava encara la presidència».

Un tercer factor diferencial evident és que la candidatura, aquest cop, estaria liderada, o com a mínim directament promoguda per l’Assemblea. Per a Matas això és «un factor importantíssim».

Finalment, Barbet constata que també és «important com s’organitza» la hipotètica candidatura. «Primàries, amb tot el tema del funcionament intern i del discurs antipartits es va perdre una mica. Hi havia una mica d’enrenou i debat intern. Si ho liderés l’ANC, potser tot això es difuminaria menys», pensa.

Arrufen el nas

De moment, però, les paraules de la presidenta de l’ANC no han agradat massa als principals partits independentistes. En declaracions a la cadena SER, Marta Vilalta, portaveu d’ERC, va afirmar que l’ANC havia fet discursos «antipartits i populistes». L’endemà, en roda de premsa, recordava que l’anterior cop que l’ANC va intentar impulsar una llista, en referència a Primàries, no va tenir èxit i va acabar «perjudicant» la resta de partits independentistes de cara a l’accés d’aquestes forces a l’alcaldia, que finalment va mantenir Ada Colau. Dimecres, en una conferència al New Economy Forum de Madrid, Oriol Junqueras responia que no era «qüestió de temps ni de fixar terminis», i que si «la força democràtica que acumulem fos major, la independència estaria molt més a prop».

Dimarts, Laia Estrada, diputada de la CUP al Parlament, afirmava des de la sala de premsa que seria «un error greu» que l’ANC i els partits es pensessin que la manifestació de la Diada és «un aval» a la seva estratègia política.

Des de Junts per Catalunya han estat més prudents a l’hora de respondre l’Assemblea, però tampoc han comprat explícitament la proposta de l’entitat. Jordi Turull, secretari general del partit, per exemple, en declaracions a RAC 1, recordava que «amb retrets i desconfiances no ens en sortirem», i demanava reunir els espais estratègics de coordinació entre partits i actors per reconduir la situació, recollint el guant llançat pel president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich, durant la Diada i que també ha comprat ERC. En declaracions a TV3, la presidenta d’aquest mateix partit, Laura Borràs, va obrir la porta a que Junts sortís de l’executiu, si bé va deixar clar que la prioritat era fer «que es compleixi l’acord de Govern».

La veu més crítica d’aquest espai ha estat l’exconseller i pres polític indultat Joaquim Forn, que en declaracions a Radio Estel afirmava veure «poc realista» la proposta de llista cívica de l’ANC.

Amb motiu de la reunió del Govern amb l’ANC, l’AMI i Òmnium Cultural, també van prendre posició la consellera de Presidència, Laura Vilagrà (ERC) i el vicepresident Jordi Puigneró (Junts). La primera va afirmar que no treballaven amb «desitjos», sinó que volien «guanyar de debò. Volem que Catalunya sigui una república, i avui no es donen les condicions per tirar endavant una proposta com la que ha fet l’ANC a correcuita». Puigneró, al seu torn, tensava de nou la situació dins l’executiu català negant que Vilagrà parlés en nom de tot l’executiu i afirmant que «qualsevol proposta que vagi en la línia d’acostar-nos a la independència cal valorar-la». Dimecres, però, Jaume Giró, conseller d’Economia escollit per Junts, deixava clar en declaracions Catalunya Ràdio que ell pensava que la independència no arribaria «a curt termini», i que «si ho repetim exactament igual, pot passar exactament igual». Això sí: es mostrava disposat a escoltar si l’ANC tenia una proposta detallada sobre com fer-ho.
Informa:ELTEMPS.CAT (23-IX-2022)

40 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: