LES PRESSIONS DE JUNTS I LA CUP IMPACTEN EN EL FULL DE RUTA D’ARAGONÈS

( ORIOL MARCH )
Al llarg de la setmana, la taula de diàleg ha rebut diversos apel·latius. Laura Borràs, presidenta del Parlament i dirigent de Junts, l’ha qualificat de “simulacre”. Laia Estrada, diputada de la CUP, considera que es tracta d’un “monòleg”. Totes dues han vaticinat que no caldrà esperar a complir el termini de dos anys fixat en els acords de governabilitat per donar-la per tancada i entrar en una nova etapa. Aquest és el marc en què el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha d’enfocar la represa de la mesa de negociació amb l’Estat, que s’ha de trobar per segona vegada -la primera va ser el 26 de febrer del 2020, just abans de la pandèmia- a Barcelona la segona setmana de setembre. No només tindrà feina per gestionar la negativa de l’Estat a negociar el referèndum i l’amnistia, sinó també per convèncer els socis -de Govern i al Parlament- de mantenir viu el mecanisme malgrat les expectatives més aviat magres.

“Si Pedro Sánchez bloqueja la taula, no durarà dos anys”, ha remarcat aquest diumenge el vicepresident Jordi Puigneró des de l’UCE, on ha establert un discurs lleugerament matisat al de Borràs. Es vol asseure a la taula, però no per “perdre el temps”, i ha situat la càrrega d’un hipotètic fracàs en les espatlles de la Moncloa. Tanmateix, ha insistit que no es pot renunciar a la unilateralitat, perquè això suposaria perdre capacitat negociadora. Si una vegada ja es va fer servir aquest camí -amb l’1-O- per sortejar el bloqueig espanyol, Sánchez -diu Puigneró- ha de saber que pot tornar a passar. “Ho farem tantes vegades com calgui”, ha indicat el vicepresident.

El mateix Aragonès defineix com a “extremament difícil” el diàleg, una visió que també han traslladat aquesta setmana la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, i també Oriol Junqueras, que ha indicat que la comunitat internacional és qui demana a l’independentisme que s’assegui a la mateixa taula que l’Estat. El missatge oficial d’ERC, madurat des del gir pragmàtic posterior a la tardor del 2017 i consolidat a Madrid amb la investidura i els pressupostos de Pedro Sánchez, es basa en què cal esgotar “fins al final” el diàleg en els termes pactats en els acords amb Junts i la CUP. “No em passa pel cap que algú se’n desdigui només al cap d’uns mesos, seria fer pals de cec”, va indicar Vilagrà, dijous, des de la Universitat Catalana d’Estiu (UCE). Va ser el mateix dia en què Borràs i l’expresident Quim Torra, només unes hores abans, van desacreditar la taula com a instrument útil per resoldre el conflicte.

La intenció del president, en tot cas, és madurar el diàleg primer de portes endins -a finals de juliol ja es van celebrar contactes amb la majoria parlamentària- i rubricar l’acord nacional per l’autodeterminació i l’amnistia just abans que la delegació estatal s’acosti a Barcelona per a la reunió de la taula de diàleg. Aragonès, això sí, ja s’ha encarregat d’advertir -així ho va fer en una entrevista a l’ACN- que hi haurà “moments de xocs” amb l’Estat si no s’avança en la via de la resolució del conflicte. “Si no s’encarrila, la voluntat dels catalans de ser un estat independent no desapareixerà”, va assenyalar. En el discurs d’investidura, com va recordar Borràs a Prada, el president es va comprometre a “culminar” la independència en el transcurs del seu mandat.

D’horitzons temporals, però, no n’hi ha cap altre que el de dos anys de marge per al diàleg. És un termini que amaga un debat de fons i que afecta la durada de la legislatura. ERC i Junts s’han conjurat perquè aguanti quatre anys, és a dir, fins al 2025, però no serà una tasca senzilla. No només per la data de caducitat vinculada al diàleg, sinó també per la celebració de les eleccions municipals la primavera del 2023 i per les espanyoles previstes pel mateix any. En les municipals, els dos socis de Govern competiran per l’hegemonia al territori, i en les espanyoles confrontaran l’estratègia a Madrid. Terreny abonat perquè apareguin esquerdes a l’executiu.

Aquesta legislatura, però, Aragonès ha estat explícit amb els consellers a l’hora de demanar-los que les discrepàncies no s’airegin. Durant el mes de juliol, això sí, hi va haver una topada pel mecanisme de les fiances davant del Tribunal de Comptes, un episodi amb protagonisme per a Jaume Giró, conseller d’Economia i un dels principals valors de Junts al Govern. Jordi Puigneró, vicepresident, es reuneix cada dimarts a primera hora amb Aragonès, i en aquestes trobades també hi és Vilagrà. Tots els mecanismes de coordinació inclosos en l’acord de governabilitat encara no estan en marxa, però els contactes entre Aragonès, Puigneró i Jordi Sànchez, secretari general de Junts, han estat fluids en l’arrencada de la legislatura.

Dos carrils de diàleg, també per les “engrunes” autonòmiques

La intenció del dirigent d’ERC és fer transcórrer el diàleg en dos carrils: per una banda la mesa de negociació -que en les primeres reunions se centrarà en establir les dinàmiques de treball i s’hauria d’anar trobant cada tres mesos com a tard- i, per l’altra, les qüestions del dia a dia. Borràs va demanar dijous que la Generalitat sigui “eficaç” en la gestió de les “engrunes” de l’autonomia, definida per Torra com un “monstre burocràtic”. Una opinió que no és unànime dins de Junts: Puigneró, de fet, ha aconseguit el seu primer gran acord amb l’Estat fa tan sols unes setmanes amb l’ampliació del Prat, que suposarà una inversió de 1.700 milions d’euros.

Tot i que Aragonès es va desmarcar de la conferència de presidents autonòmics de finals de juliol a Salamanca, on Sánchez va anunciar que les comunitats gestionarien la meitat dels fons europeus, el Govern ha tornat paulatinament a òrgans multilaterals. Giró, per exemple, va participar en el consell de política fiscal i financera del 28 de juliol. També va formar part de l’alineació catalana en la comissió bilateral, apagada des de l’agost del 2018. No hi ha grans traspassos imminents sobre la taula, i la Generalitat tampoc aspira a liderar la reforma del finançament autonòmic. Malgrat això, en un context de pandèmia no preveuen renunciar a cap millora dels recursos.

En l’apartat de recursos, precisament, un dels principals reptes és l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat per al 2022, que ja han encetat els tràmits previs de portes endins en paral·lel a l’elaboració del pla de Govern. La CUP, de moment, observa amb escepticisme els primers compassos de l’executiu, i el seu suport no està ni molt menys garantit. Els comuns es van abstenir en els comptes de l’any passat, i en la recàmara sempre hi ha explorar un suport -actiu o passiu- del PSC., malgrat que Aragonès ho rebutja perquè no seria “coherent”. Tot dependrà, però, de com avanci un diàleg condicionat per les pressions de Junts i els anticapitalistes.
Informa:NACIODIGITAL.CAT (23-VIII-2021)

70 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: