“Quines són les propostes pel català dels candidats a l’alcaldia de Barcelona?”
Les dades assenyalen que l’ús social del català ha decaigut a la ciutat de Barcelona els darrers anys. Fem un cop d’ull als programes electorals dels principals partits a la capital catalana per veure què proposen per fer front a aquesta qüestió.

(XAVIER PUIG)
ERC

El programa d’Esquerra Republicana contempla la creació d’un comissionat de política lingüística i de l’Oficina de la Llengua Catalana com espai d’atenció a la ciutadania en temes de llengua. Es comprometen a desplegar les accions del Pacte Nacional per la Llengua previstes per a l’Ajuntament i a garantir que el català “sigui la llengua d’ús normal i preferent de l’administració municipal” i també l’emprada pels alts càrrecs per expressar-se als actes.

El català, diuen, també serà la llengua preferent dels processos interns i externs i del programari utilitzat, així com dels processos judicials en què prengui part el consistori barceloní.

Proposen instaurar el “requisit lingüístic d’accés als llocs de treball” i l’ús de la llengua en les empreses subcontractades, els convenis, els crèdits, la contractació pública o les activitats subvencionades.

Posen atenció, també a l’acollida lingüística i proposen dotar de més pressupost i personal el Consorci per la Normalització Lingüística i treballar per l’entrada de la Diputació de Barcelona en aquest ens.

Els d’Ernest Maragall es comprometen també a potenciar l’ús social de la llengua en els esdeveniments de la ciutat “esportius, culturals, econòmics, lúdics, etc., organitzats amb participació o en espais de l’Ajuntament”.

Demanaran que l’Institut de Cultura de Barcelona “prioritzi l’ús del català en les programacions de totes les activitats i grans esdeveniments que organitza o subvenciona” i impulsaran “ajuts als comerços i empreses del municipi que avancin en l’ús del català”. Per a ells, de fet, proposen bonificacions fiscals per aquelles que formin els seus treballadors en l’ús del català.

Barcelona en Comú

El programa d’Ada Colau reivindica que el darrer mandat s’ha elaborat una estratègia per revertir la situació del català amb “una setantena de mesures concretes i que caldrà desplegar”.

Entre elles, destaca la creació de l’Oficina de la Llengua Catalana a la Casa de les Lletres, l’impuls d’un concurs de creació de continguts digitals en català o una campanya als barris “que fomenti l’ús de la llengua catalana als comerços i reforçar la línia d’assessorament lingüístic als comerços, empreses i establiments de Barcelona”.

En l’àmbit esportiu i formatiu, diuen que impulsaran un “padrinatge per a joves acabats d’arribar d’altres indrets, visites d’influenciadors que parlen en català als centres educatius o la realització de formació en pràctiques lingüístiques per a entrenadors/es d‘esports i àrbitres que treballen amb infants i joves”.

També aposten perquè el català sigui la llengua d’ús per defecte del grup municipal del partit i la utilitzada en els canals de comunicació i promoció de l’Ajuntament. A més d’incrementar l’oferta de cursos “de català i castellà gratuïts” per a les persones migrades, fomentar la projecció de cinema en català, crear un premi de contribució al “llenguatge científic en català” o promocionar la traducció de “textos de referència en català que es fan servir als graus universitaris”.
PSC

Els de Jaume Collboni no fan cap proposta relacionada amb la llengua al seu programa.
Junts

Al programa de Xavier Trias s’hi diu que els anys que venen seran “decisius en la defensa de la llengua catalana”.

El document té un apartat específic sobre llengua amb una vintena de mesures. Destaca la voluntat de crear un Comissionat per la Llengua dins del govern municipal “amb l’objectiu de coordinar totes les polítiques de promoció del coneixement i ús del català a la ciutat”.

Es comprometen a tirar endavant la Casa de les Lletres que inclourà l’Oficina de la Llengua Catalana “amb antenes a tots els districtes de la ciutat per treballar des de la proximitat en la promoció i l’ús del català”.

També a que els discursos públics de l’Ajuntament, les seves comunicacions i defenses jurídiques siguin en català, inclosos els discursos en visites a l’estranger.

Entre les mesures hi ha també la voluntat d’incloure clàusules relacionades amb la llengua en els concursos públics i contractacions que faci l’ajuntament, així com en la instal·lació d’elements senyalitzadors a l’espai públic.

Proposen que l’Oficina Municipal d’Informació al Consumidor vetlli pels drets lingüístics dels ciutadans, es donarà suport a la Setmana del Llibre en Català i les parelles lingüístiques i revisaran la qualitat lingüística de la web de l’Ajuntament.

D’altra banda, volen apostar perquè totes les activitats dels centres cívics i espais similars es pugui fer en català, per prioritzar la projecció de pel·lícules en català o VOSC i la contractació de grups de música en aquesta llengua. A més, de crear línies de subvenció en totes les arts.

Finalment, destaca la voluntat de promocionar campanyes i formacions a comerços i restauradors per “promoure l’ús i l’atenció en català” i la voluntat de garantir la gratuïtat dels cursos de nivell bàsic de català per a nouvinguts.

CUP

Al seu programa, els de Basha Changue proposen la creació d’una Regidoria de Protecció de la Llengua Catalana que s’ocupi de desplegar el Reglament d’ús de la llengua catalana a l’ajuntament i faci tasques d’“assessorament, formació i dinamització de la llengua i la cultura catalanes, en col·laboració amb el Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL)”

De fet, volen augmentar les delegacions del CPNL a la ciutat per “poder cobrir la demanda d’inscripcions de persones nouvingudes que volen aprendre la llengua, i d’aquesta manera reduir o eliminar la llista d’espera que es genera habitualment”.

Asseguren que crearan espais municipals que “ofereixin activitats lúdiques a través de les quals les persones nouvingudes puguin tenir un contacte amb la llengua de manera distesa i en contextos informals”

Proposen una campanya d’informació de la normativa de retolació dels espais comercials i es comprometen a denunciar “d’ofici l’incompliment”. En paral·lel, impulsaran un servei municipal “de traducció per a webs, cartelleria i altres materials”.

Incorporaran el requisit del català per a la plantilla municipal i per a les contractacions d’empreses externes i aposten per garantir que les comunicacions de l’ajuntament són en català. També perquè aquesta sigui la llengua d’ús dels càrrecs i representants municipals.

Tenen voluntat, també, de vetllar pel compliment de l’article 16 del Reglament segon el qual “les entitats que rebin una subvenció de l’Ajuntament es comprometen a utilitzar preferentment el català en tot el material gràfic i audiovisual adreçat al públic”. També per garantir que el 80% de l’oferta de lleure municipal, com a mínim, sigui en català o per la promoció de la “presència de revistes en català en espais públics de la ciutat com ara biblioteques, escoles i centres culturals”.
Informa:ELTEMPS.CAT (26-V-2023)