LES TRES FALSETATS ESSENCIALS SOBRE LA NOVA LLEI DE LLENGUA

“Les tres falsedats essencials sobre la nova llei de llengua”.
Hi ha tres paranys importants entorn de la proposiciĂł de llei pactada per ERC, Junts, PSC i comuns sobre l’Ășs i l’aprenentatge de les llengĂŒes oficials.
(OT BOU )

ERC, Junts, PSC i comuns han acordat una proposiciĂł de llei per a respondre a la imposiciĂł del 25% de castellĂ  del Tribunal Superior de JustĂ­cia de Catalunya (TSJC). S’hi han oposat frontalment unes quantes associacions i entitats educatives, com ara l’ANC, USTEC, SEPC, la Plataforma per la Llengua i la Intersindical, a mĂ©s de la CUP. Expliquem tot seguit les tres falsedats essencials que mĂ©s s’han estĂšs sobre el text.

“La sentùncia es pot aprofitar per a fer el 75% de català”

D’ençà que el TSJC dictĂ  que almenys el 25% d’hores lectives en l’ensenyament al Principat hauran de ser en castellĂ , s’ha escampat un argument que diu que cal aprofitar-ho per exigir que els centres apliquin un 75% de catalĂ . La xifra no se sostĂ© si es fa una lectura jurĂ­dica acurada del text. La sentĂšncia no parla tan sols del castellĂ , sinĂł que rebaixa tambĂ© el catalĂ , i ordena que l’Ășs vehicular normal de totes dues llengĂŒes “no podrĂ  ser inferior al 25% en un i altre cas”.

El 75% hipotĂštic de catalĂ , per tant, Ă©s un miratge. Primer, per una obvietat: les hores d’anglĂšs ocupen una part del 75% disponible. En alguns centres del PaĂ­s ValenciĂ  que ja apliquen el 25% de castellĂ , les hores de catalĂ  no passen del 60% precisament per aquest motiu. A mĂ©s, sobretot a secundĂ ria, cal sumar-hi sovint l’ensenyament opcional de mĂ©s llengĂŒes, com l’alemany i el francĂšs, que no va en detriment de les hores d’anglĂšs. I en segon lloc, perquĂš el 75% no apareix en cap sentĂšncia, ni en cap resoluciĂł, ni cap llei, ni enlloc.

Cal afegir-hi que, amb el canvi de model pedagĂČgic que acaba de consolidar la LOMLOE –la llei CelĂĄa–, la lliçó parlada del mestre tĂ© cada vegada menys pes a l’aula, i en canvi hi tenen mĂ©s pes els treballs en grup i les activitats i projectes dels estudiants. El secretari de PolĂ­tica LingĂŒĂ­stica, Francesc Xavier Vila, es va referir ahir a aquest canvi per dir que la presĂšncia mĂ©s gran de castellĂ  no necessĂ riament s’ha de plasmar en la llengua que parla el professor, sinĂł –per exemple– en la recerca que fan els alumnes.

Si bĂ© aquesta situaciĂł pot servir de subterfugi perquĂš el mestre no canviĂŻ de llengua, devalua tambĂ© la importĂ ncia de la llengua del mestre. AixĂČ encara dificulta mĂ©s que la llengua “normalment” emprada a l’aula depengui d’allĂČ que estipula la normativa, mĂ©s que no pas de les dinĂ miques sociolingĂŒĂ­stiques que ja tenen adquirides els alumnes.

“Curricular no vol dir vehicular”

La nova llei diu que el catalĂ  serĂ  “la llengua normalment emprada com a llengua vehicular i d’aprenentatge”, tal com ja diu l’estatut d’autonomia de Catalunya en l’article l’article 35.1. A la famosa sentĂšncia de l’estiu del 2010 que esbudellava l’estatut, el Tribunal Constitucional espanyol va dir que no n’anul·lava aquests punts perquĂš considerava que “no impedien l’exercici lliure i eficaç del dret de rebre l’ensenyament en castellĂ  com a llengua vehicular i d’aprenentatge”. D’aquesta manera, el tribunal no reconeixia exactament que el catalĂ  tinguĂ©s el dret de ser l’Ășnica llengua vehicular, sinĂł que deia que la condiciĂł de “vehicular” per al catalĂ  no l’exclou per al castellĂ , cosa que ja havia insinuat abans.

A la prĂ ctica fou una rebaixa semĂ ntica i, per tant, polĂ­tica, del significat de la vehicularitat, que facilitava el camĂ­ perquĂš mĂ©s tard es poguĂ©s legislar concedint l’etiqueta tambĂ© al castellĂ . Fins ara imperava la llei d’educaciĂł de Catalunya, del juliol del 2009, que deia aixĂČ al punt 11.2: “Les activitats educatives, tant les orals com les escrites, el material didĂ ctic i els llibres de text, i tambĂ© les activitats d’avaluaciĂł de les Ă rees, les matĂšries i els mĂČduls del currĂ­culum, han d’ésser normalment en catalĂ , excepte en el cas de les matĂšries de llengua i literatura castellanes i de llengua estrangera”. La nova llei que impulsen ERC, Junts, el PSC i els comuns prevaldrĂ  damunt d’aquesta, perquĂš Ă©s posterior.

Avui, el text nou diu que el castellĂ  haurĂ  de tenir garantit un “Ășs curricular i educatiu”, com tambĂ© diu del catalĂ . El govern sostĂ© que aixĂ­ es mantĂ© el catalĂ  com a llengua vehicular –cosa que no Ă©s incompatible amb la vehicularitat del castellĂ , com acabem de veure– i defuig de concretar quĂš vol dir ben bĂ© “Ășs curricular i educatiu”. Tanmateix, el secretari de PolĂ­tica LingĂŒĂ­stica ha admĂšs avui que a partir d’ara es faran continguts en castellĂ  en matĂšries que no siguin de llengua –al marge que en molts llocs ja se’n fessin, ara serĂ  avalat pel parlament. I el PSC, signant de l’acord, ha dit pĂșblicament que considera que “curricular” Ă©s una manera de dir “vehicular i d’aprenentatge”, i que aixĂČ es traduirĂ  en l’ensenyament de mĂ©s matĂšries en castellĂ . Tal com demanava el TSJC.

A mĂ©s a mĂ©s, a la sentĂšncia del 2020, el TSJC diu que el Ministeri d’EducaciĂł espanyol tambĂ© Ă©s una administraciĂł educativa a Catalunya i que “no hi pot haver dubte sobre la seva competĂšncia en matĂšria d’ensenyament en general” i “especĂ­ficament en allĂČ que es refereix a la utilitzaciĂł vehicular de les llengĂŒes oficials”. La llei CelĂĄa diu aixĂČ, a l’article 6.5: “Les administracions educatives establiran el currĂ­culum dels diferents ensenyaments regulats en la llei present.” TambĂ© diu: “Les administracions educatives determinaran el percentatge dels horaris escolars de quĂš disposaran els centres docents per a garantir el desenvolupament integrat de totes les competĂšncies de l’etapa i la incorporaciĂł dels continguts de carĂ cter transversal en totes les Ă rees, matĂšries i Ă mbits”.

“La nova llei protegeix les direccions dels centres”

El conseller d’EducaciĂł, Josep GonzĂ lez-Cambray, va dir ahir que l’acord serveix per a “protegir jurĂ­dicament les direccions i els mestres” enfront de la sentĂšncia. No Ă©s cert. L’acord es limita a dir que el castellĂ  serĂ  una llengua “d’Ășs curricular i educatiu”, com tambĂ© diu del catalĂ , perĂČ no defineix en quins percentatges, tot i que legalment Ă©s el Departament d’EducaciĂł –no pas cap direcció– que tĂ© competĂšncia per a fixar-los. Ho pot fer amb una instrucciĂł als centres que tan sols tindria marge o bĂ© per a acatar mĂ©s explĂ­citament la sentĂšncia, o bĂ© per a desobeir-la.

En canvi, el text de la nova llei diu: “El castellĂ  Ă©s emprat en els termes que fixin els projectes lingĂŒĂ­stics de cada centre.” Els projectes sĂłn programacions elaborades pels equips directius d’acord amb un seguit de criteris que fixa la llei, com ara el domini de les dues llengĂŒes, la situaciĂł de l’entorn o els objectius de normalitzaciĂł lingĂŒĂ­stica. El text encara aprofundeix en la responsabilitat de les direccions. Diu: “L’abast d’aquesta presĂšncia s’ha de determinar exclusivament amb criteris pedagĂČgics i de manera singularitzada per cada un dels centres educatius”.

És cert que el punt 2.4 de la llei estipula que el departament verificarĂ  que els programes lingĂŒĂ­stics “s’adeqĂŒen a la normativa vigent”, perĂČ no especifica res mĂ©s. I el govern insisteix que el pacte supera el marc dels percentatges, perĂČ la sentĂšncia del desembre del 2020 Ă©s evidentment vinculant. Si EducaciĂł validĂ©s cap programa lingĂŒĂ­stic que no respectĂ©s el 25% de castellĂ , incompliria la sentĂšncia tant com si fixĂ©s uns percentatges que la incomplissin explĂ­citament. En canvi, si el departament no estableix cap criteri, l’exposiciĂł dels equips directius a les pressions dels pares creix.

Encara mĂ©s: en la interlocutĂČria que va enviar fa quinze dies el TSJC al conseller, ja li deia que els projectes lingĂŒĂ­stics “sĂłn instruments merament programĂ tics”. Amb aquest precedent a la mĂ , Ă©s difĂ­cil de pensar que el tribunal en tindrĂ  prou amb la nova llei per a considerar que s’ha complert la sentĂšncia, si ja va dir que EducaciĂł no podia deixar-ho tot a les mans dels centres.

Informa:VILAWEB.CAT (26-5-2022)

65 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sĂ piga: