LES VENDES CATALANES A ESPANYA JA NOM√ČS REPRESENTEN EL 35%

“CREURE-S’HO PER FER-HO POSSIBLE “

(   JOAN CANADELL, PRESIDENT DE LA CAMBRA DE COMERÇ DE BARCELONA   )

Les ven­des diri­gi­des al mer­cat espa­nyol estan cedint pro­ta­go­nisme a favor de les ven­des al mer­cat inter­na­ci­o­nal, que ja repre­sen­ten gai­rebé el 65% del total

El poten­cial que tenim com a país és extra­or­di­nari. L’eco­no­mia cata­lana va bé. Crei­xem dins i mirem enfora. Enca­rem el futur amb una pers­pec­tiva estratègica i com­pe­ti­tiva. Fra­ses com aques­tes han de llui­tar per fer-se un lloc entre alguns titu­lars que apun­ten que això no és real: que el procés afecta el crei­xe­ment de Cata­lu­nya, que l’eco­no­mia cata­lana no avança i que el tei­xit empre­sa­rial ja no aposta per la nos­tra terra. En defi­ni­tiva, fake news que volen sem­brar el dubte i no con­tri­buir a desen­vo­lu­par el poten­cial econòmic de Cata­lu­nya. I dic fake news perquè jus­ta­ment aques­tes fra­ses amb què obro el text són algu­nes de les con­clu­si­ons que es poden extreure de la 54a edició de la Memòria Econòmica de Cata­lu­nya, la publi­cació econòmica més antiga del nos­tre país.

La Memòria con­clou taxa­ti­va­ment que les empre­ses cata­la­nes se seguei­xen inter­na­ci­o­na­lit­zant, tot i la recu­pe­ració del mer­cat intern. El crei­xe­ment econòmic de Cata­lu­nya és supe­rior a la mit­jana de la zona euro (el 2,6% res­pecte del 1,8%) i se situa en la ter­cera posició entre les prin­ci­pals eco­no­mies de la zona euro. Tan sols estem una dècima per dar­rere d’Àustria i Luxem­burg, i gai­rebé dupli­quem Ale­ma­nya o Bèlgica. A més, el tei­xit empre­sa­rial con­ti­nua mirant enfora i, de nou, podem tor­nar a estar par­lant de taxes d’ober­tura de més del 70%, 10 punts més que el con­junt de l’Estat. Aquesta taxa d’ober­tura ens demos­tra que la nos­tra eco­no­mia és oberta, un com­por­ta­ment fruit de la com­pe­ti­ti­vi­tat del nos­tre ter­ri­tori que, lluny d’afe­blir-se, durant la crisi ha sabut apos­tar per la pro­duc­ti­vi­tat i per la recerca de valor afe­git.

Per√≤ real¬≠ment quins s√≥n els fac¬≠tors de crei¬≠xe¬≠ment que expli¬≠quen aquest excel¬∑lent com¬≠por¬≠ta¬≠ment econ√≤mic? En pri¬≠mer lloc, la for¬≠ta¬≠lesa de la demanda interna, que ha apor¬≠tat 2,2 punts dels 2,6 totals de crei¬≠xe¬≠ment del PIB. La robus¬≠tesa del nos¬≠tre mer¬≠cat con¬≠tri¬≠bu¬≠eix al crei¬≠xe¬≠ment i ens per¬≠met tan¬≠car el podi del crei¬≠xe¬≠ment econ√≤mic euro¬≠peu. En segon lloc, l‚Äôele¬≠vat saldo exte¬≠rior posi¬≠tiu que per¬≠met man¬≠te¬≠nir la for¬≠ta¬≠lesa de l‚Äôeco¬≠no¬≠mia cata¬≠lana. Europa i el m√≥n miren Cata¬≠lu¬≠nya i apos¬≠ten, any rere any, per part dels pro¬≠duc¬≠tes i ser¬≠veis ela¬≠bo¬≠rats aqu√≠. √Čs per aix√≤ que, en ter¬≠cer lloc, podem des¬≠ta¬≠car la inter¬≠na¬≠ci¬≠o¬≠na¬≠lit¬≠zaci√≥ crei¬≠xent del tei¬≠xit empre¬≠sa¬≠rial. Les ven¬≠des diri¬≠gi¬≠des al mer¬≠cat espa¬≠nyol estan cedint pro¬≠ta¬≠go¬≠nisme a favor de les ven¬≠des diri¬≠gi¬≠des al mer¬≠cat inter¬≠na¬≠ci¬≠o¬≠nal, que ja repre¬≠sen¬≠ten gai¬≠reb√© el 65% del total, enfront del 35% a la resta de l‚ÄôEstat. Un canvi subs¬≠tan¬≠cial. Aquest per¬≠cen¬≠tatge pr√†cti¬≠ca¬≠ment s‚Äôha inver¬≠tit en dues d√®cades.

Final¬≠ment, tamb√© hem de fer √®mfasi en el paper del turisme a Cata¬≠lu¬≠nya. M√©s de 19 mili¬≠ons de turis¬≠tes estran¬≠gers han visi¬≠tat el ter¬≠ri¬≠tori catal√† el dar¬≠rer any, una xifra simi¬≠lar a la del 2017, per√≤ que qua¬≠li¬≠ta¬≠ti¬≠va¬≠ment √©s molt millor, at√®s que la des¬≠pesa feta per cadas¬≠cun d‚Äôells ha aug¬≠men¬≠tat m√©s d‚Äôun 9%. √Čs per aqu√≠ on ha de cr√©ixer el turisme, en qua¬≠li¬≠tat. Cata¬≠lu¬≠nya ha de tenir la porta oberta al turisme i s‚Äôha de veure com un actiu i una font de crei¬≠xe¬≠ment.

Aques¬≠tes dades reals, objec¬≠ti¬≠ves i ple¬≠na¬≠ment veri¬≠fi¬≠ca¬≠des ens demos¬≠tren que la situ¬≠aci√≥ a Cata¬≠lu¬≠nya √©s posi¬≠tiva. Que crei¬≠xem i que, a m√©s, ho fem amb qua¬≠li¬≠tat. Hi ha coses per millo¬≠rar, segur, per√≤ no dub¬≠tem pas del nos¬≠tre poten¬≠cial. Com deia el pre¬≠si¬≠dent de la Gene¬≠ra¬≠li¬≠tat, Quim Torra, durant la pre¬≠sen¬≠taci√≥ de la¬†Mem√≤ria: ‚ÄúEn temps de¬†fake news, la infor¬≠maci√≥ √©s impres¬≠cin¬≠di¬≠ble per poder con¬≠tras¬≠tar les idees pre¬≠con¬≠ce¬≠bu¬≠des i per poder reba¬≠tre les not√≠cies que arri¬≠ben a les mans d‚Äôinto¬≠xi¬≠ca¬≠dors.‚ÄĚ Creure‚Äôns aquesta rea¬≠li¬≠tat √©s el pri¬≠mer pas per fer pos¬≠si¬≠ble el nos¬≠tre somni.

Informa:ELPUNTAVUI.CAT (11-8-2019)
227 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: