LES VEUS INSTITUCIONALS DE JUNTS PRESSIONEN PER L’ACORD AMB ARAGONÈS

( oriol march )
Un dirigent governamental de Junts, capficat per com s’està desenvolupant el pols per la investidura de Pere Aragonès, sosté que qualsevol decisió que es prengui al llarg de la propera setmana té possibilitats de convertir-se en negativa. Si s’acorda una coalició contrarellotge, indica, pot acabar sent una “mala opció” en el curt termini perquè les desavinences registrades des del 14-F -i, especialment, els últims dies- han minat encara més la confiança entre les dues grans forces de l’independentisme. I la segona opció també és dolenta, perquè implicaria un desacord que desembocaria en una repetició electoral de la qual se’n beneficiaria bàsicament el PSC. Així ho constaten enquestes publicades aquest dissabte. Davant d’això, els càrrecs institucionals de Junts -inclosos els consellers- s’estan mobilitzant per propiciar una entesa amb ERC que permeti salvar la legislatura i reeditar la coalició.

Veus governamentals consultades per NacióDigital, però també membres amb ascendència dins del grup parlamentari, lamenten aquests dies -sempre en privat- que la negociació amb ERC s’hauria d’haver desenvolupat en uns altres termes. Assenyalen, en aquest sentit, la tasca desenvolupada per Jordi Sànchez, secretari general de Junts, com a principal representant del partit en la negociació.

Sànchez, “tocat per la catxa”

Per la fase final de les converses també està previst que agafi més pes Josep Rius, vicepresident de les sigles que lidera Carles Puigdemont, de qui va ser cap de gabinet quan era president de la Generalitat. Un dirigent parlamentari sosté que Sànchez queda “tocat” per la “catxa” de la cessió dels vots -es va oferir a cedir els sufragis necessaris perquè Aragonès governés en solitari com a última via per evitar eleccions-, i les veus més connectades amb els presos asseguren que se’ls ha “apartat” del gruix de les converses. El secretari general de Junts també va ser qui, sense èxit, va intentar un acord entre Junts i el PDECat abans del 14-F.

La formació de l’executiu, en tot cas, continua sent una incògnita. Es preveuen més contactes durant les pròximes hores, però no s’ha registrat cap avenç substancial des que el candidat d’ERC va anunciar la seva voluntat de governar en solitari, tot just fa una setmana. Dilluns es va celebrar una reunió per revifar la legislatura a sis bandes, amb presència dels republicans, de Junts, de la CUP, de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), d’Òmnium Cultural i del Consell per la República. S’hi va acordar, segons fonts coneixedores de la trobada, la creació d’una comissió de coordinació per tal que la nova direcció col·legiada del procés treballés braç a braç amb el Consell en paral·lel a la reformulació de l’organisme que lidera Puigdemont des de l’exili.

Dos dies després d’aquesta trobada, la CUP va propiciar una reunió amb ERC i Junts en la qual es va aprofundir en la idea -també esbossada dilluns- de desvincular la investidura de l’acord sobre el full de ruta independentista. Aquesta era una possibilitat ja assumida pels negociadors republicans, que abans de la formalització de l’aposta pel Govern en solitari d’Aragonès ja insistien que, en el punt que es trobaven les converses amb Junts i l’escull present del Consell, qualsevol executiu -encara que fos de coalició- arrencaria sense el full de ruta nacional detallat. L’exigència dels de Puigdemont és preparar un pla B basat en la confrontació en paral·lel a l’evolució de la taula de diàleg, a la qual es donen dos anys de marge. A partir d’aquí, tot és una incògnita.

També ho és que Aragonès obtingui els vots necessaris per ser investit i que, arribat el cas, pugui formar un Govern en solitari. Una de les opcions que hi ha damunt la taula és nomenar un executiu provisional només amb consellers d’ERC i nombre reduït de conselleries a l’espera d’acabar la negociació amb Junts, un escenari que mai s’ha produït amb Catalunya. Fonts coneixedores de les converses, a banda, troben “complicat” que Aragonès nomeni un Govern sencer i monocolor per després destituir la meitat dels seus membres i donar entrada a dirigents de Junts.

Per què ser al Govern?

La situació ha presidit converses entre consellers de Junts -bona part d’ells es van trobar dijous al despatx de Meritxell Budó durant el ple del Parlament-, que també han estat en contacte amb Aragonès, amb qui es reuneixen cada dimarts en el marc del consell executiu. Està en joc el futur de més de 500 alts càrrecs i assessors en tot el marc de l’administració, un aspecte que afegeix encara més incertesa a la negociació.

A banda, el sector institucional de Junts sosté que, amb la vista posada en les eleccions municipals del 2023, és “indispensable” formar part del Govern, més encara tenint en compte que caldrà gestionar a quin tipus d’acords s’arriba amb els dos centenars d’alcaldes que manté el PDECat per evitar una divisió que seria letal al territori. Aquesta és una visió compartida, també, per un gruix rellevant dels dirigents locals del partit.

Els càrrecs governamentals de Junts també adverteixen que no es pot “donar pista” en solitari a Aragonès en una legislatura expansiva en l’àmbit econòmic i que, en els primers compassos, estarà marcada pel bon ritme de la vacunació. Ser al Govern, sostenen aquestes veus, és clau per projectar nous lideratges i per consolidar els que ja existeixen. “Som un espai nascut per manar”, sostenen dirigents que s’han incorporat des del PDECat. Malgrat això, també hi ha veus, especialment dins del grup parlamentari, que minimitzen la celebració de noves eleccions i que consideren que des de l’oposició a ERC també es pot consolidar el projecte en clau, sobretot, nacional.

Puigdemont, que s’ha mantingut en silenci durant les negociacions -ha celebrat reunions telemàtiques amb Aragonès en les quals li ha fet saber la seva confiança en l’equip de Junts que porta les converses-, tampoc és partidari de noves eleccions. El 14-F es va presentar com a candidat simbòlic del partit, acompanyant Laura Borràs, i una repetició electoral faria que es veiés obligat a reeditar la posició corrent el risc de ser, de nou, derrotat per Salvador Illa i Aragonès. Les apel·lacions a la “responsabilitat” són constants quan queden només deu dies perquè venci el termini de la investidura, però de moment no s’ha trobat cap desllorigador.
Informa:NACIODIGITAL.CAT (16-5-2021)

123 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: