LES VICTÒRIES DE L’EXILI POSEN EN EVIDÈNCIA L’ANOMALIA ESPANYOLA

“Les victòries de l’exili posen en evidència l’anomalia espanyola ”
La decisió de Bèlgica de no extradir Lluís Puig a Espanya o el cas d’Adrià Carrasco xoquen amb la intransigència de la justícia espanyola i la realitat que viuen els presos polítics
( BERNAT SURROCA )
L’estratègia de l’exili compta les batalles per victòries. Des del fet evident que els polítics independentistes que són fora d’Espanya no han passat mai per la presó -a excepció de Carles Puigdemont durant uns dies a Alemanya- fins a les reiterades resolucions judicials que contradiuen les tesis de la justícia espanyola. La recent decisió de Bèlgica en contra d’extradir l’exconseller Lluís Puig -i els arguments utilitzats pel tribunal-, i la negativa de la fiscalia belga a presentar un nou recurs, així com el retorn de l’activista Adrià Carrasco, posen de manifest l’anomalia que es viu a Espanya i xoca amb la realitat que pateixen els presos polítics des de 2017.

Els líders de l’1-O fa més de tres anys que estan a la presó, pendents de si obtenen un nou tercer grau després que el Tribunal Suprem els el tombés a principis de desembre. Els indults o la reforma de la sedició no s’han concretat encara en res i l’amnistia no té majories suficients al Congrés. Hi ha prop de 3.000 represaliats i els tribunals -especialment el Suprem i el Tribunal Constitucional- no han fet cap gest per destensar la situació. Aquest mes, el TC abordarà els recursos d’empara dels presos contra la sentència de l’1-O, i tot apunta que un a un els anirà desestimant. La resposta, confien els dirigents empresonats, haurà de venir d’Europa, tot i que el Suprem ja ha deixat clar que podria no haver dit encara l’última paraula.

L’última evidència d’aquesta doble realitat és el retorn d’Adrià Carrasco aquest dilluns passat després que un jutjat de Granollers decidís arxivar el cas. En una entrevista a NacióDigital, Carrasco es refermava en la decisió de marxar per evitar la detenció de la Guàrdia Civil, que l’acusava de terrorisme i rebel·lió en una operació que s’ha acabat enfonsant per la manca d’evidència. “Si m’hagués quedat, la cosa hauria anat diferent perquè hauria estat un afer domèstic d’Espanya”, sosté el jove activista. Aquesta idea, que també avalen fonts jurídiques consultades per aquest diari, reforça la importància de l’exili com a eina per denunciar la situació que es viu a l’Estat. “Sens dubte, les decisions recents demostren que l’estratègia de l’exili ha estat un èxit”, diu Gonzalo Boye, advocat de Carles Puigdemont i d’Adrià Carrasco.

Mentre a Espanya Tamara Carrasco era detinguda i confinada durant més d’un any al seu municipi acusada dels mateixos delictes que Adrià Carrasco, el jove era a Bèlgica, lliure i sense cap ordre de detenció per part de l’Estat. “Si era un terrorista, segons el seu relat, Espanya hauria hagut de fer tot els possibles per atrapar-me, no?”, es pregunta Carrasco. Paral·lelament, l’Audiència Nacional i la Guàrdia Civil ja impulsava una altra operació contra els CDR, en aquest cas l’operació Judes, que va acabar amb l’empresonament de diversos activistes durant més de tres mesos acusats per terrorisme. Després van ser alliberats, tot i que l’acusació es manté. Una evidència més, diu Carrasco, de la impunitat amb què actuen els poders de l’Estat.

La no-extradició de Puig: una decisió que tindrà conseqüències

L’estratègia de l’exili ha estat extensa i lenta, i en alguns moments ha costat d’entendre, però ha donat fruits significatius per evidenciar les irregularitats que han viscut els independentistes represaliats a l’Estat. “És una estratègia complexa que en un principi no s’entenia, però dia a dia s’està demostrant que ha estat un èxit i encara queden coses per resoldre’s”, apunta Boye. Una de les decisions més importants dels últims dies és la resolució de la justícia belga en contra de l’extradició de l’exconseller Lluís Puig. Com la resta d’exiliats, Puig continua lliure a Bèlgica i l’amenaça d’un retorn a Espanya s’ha esfumat després que la fiscalia belga hagi renunciat a recórrer en cassació perquè un tercer tribunal veiés el cas.

El més significatiu, però, són els arguments que esgrimeixen els jutges per rebutjar l’extradició de l’exconseller. Uns arguments que, diu Boye, haurien de tenir efecte en les diverses causes que hi ha obertes contra el procés. “Si no té efectes ara els tindrà més endavant en tribunals europeus”, preveu l’advocat, que juntament amb el vicepresident del Parlament, Josep Costa, ha estat un dels ideòlegs de l’estratègia judicial dels exiliats. Boye es refereix bàsicament al suplicatori de Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí, que aquest dijous ha fet un pas més en la decisió sobre la seva immunitat, però també al cas dels presos polítics, empresonats des de fa més de tres anys i que en els pròxims dies obtindran de nou el tercer grau després de la decisió de les juntes de tractament.

El cop de Bèlgica al Suprem

La decisió del Tribunal d’Apel·lació belga ha deixat Pablo Llarena i el Tribunal Suprem en una posició incòmoda. Els jutges argumenten que l’alt tribunal no és l’òrgan competent per demanar l’euroodre, i la defensa dels exiliats n’extreu que tampoc és el tribunal que té capacitat per jutjar els presos polítics. Per tant, tot el procediment que condemna per sedició i malversació els presos polítics hauria de ser nul. “El tribunal belga diu el que el Suprem no vol reconèixer, però si no ho fan ells ho farà el Tribunal Europeu de Drets Humans”, afirma Boye.

Els jutges belgues argumenten que una eventual extradició podria vulnerar els drets fonamentals de Puig i deixen Llarena i el Suprem en una difícil situació

Però no és només la qüestió de la competència el que esgrimeix la justícia belga. També adverteix que una eventual extradició a Espanya podria vulnerar els drets fonamentals de Puig, i fa referència a declaracions de jutges i fiscals espanyols contra l’independentisme. El tribunal també fa referència als posicionaments de l’ONU a favor de l’alliberament dels presos. Unes opinions que ni el Suprem ni el Tribunal Constitucional -que revisa ara la sentència de l’1-O i que hauria de pronunciar-se en les properes setmanes- no han tingut en compte.

Vistos els precedents fins ara, es fa difícil pensar que el Suprem canviarà les seves decisions fins ara en relació als presos polítics, però Boye té clar que si els jutges belgues veuen la resta d’euroordres -ara bloquejades a l’espera de la decisió del Parlament Europeu sobre el suplicatori, prevista per l’abril- prendran la mateixa decisió. En l’àmbit espanyol, un cop el TC es pronunciï sobre els recursos d’empara, desbrossarà el camí dels presos cap al Tribunal d’Estrasburg, l’horitzó de l’independentisme per trobar justícia. Boye té clar que allà sí que es tindran en compte les victòries obtingudes a l’exili.

Informa:NACIODIGITAL.CAT (17-1-2021)

113 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: