L’ESCOLA EN CATALÀ, SÍ I LA MÚSICA TAMBÉ

“L’escola en català. La música, també”-
«Hi ha cançons per cada moment, i cada etapa vital. També per cada aprenentatge. El repertori en català no és infinit, però és molt extens. Extensíssim».
( ELISENA SORIGUERA )
Aquestes setmanes la vinyeta de l’il·lustrador Cesc ha tornat a ser un retrat del nostre present. Em refereixo a aquesta en que una persona està despenjant una pancarta que diu “Català a l’escola” i el segon personatge de la vinyeta li diu que no la llenci, que potser d’aquí uns quants anys ens tornarà a fer falta. Aquests anys han passat, i tornem a estar amb les mateixes. Reclamant que no ens toquin la llengua a l’escola. Clamant a la insubmissió davant d’un atac frontal al gran tresor de la immersió lingüística.

Però no hem de deixar la batalla només en mans dels equips docents, hem de posar-hi tots el nostre granet de sorra. Manifestant-nos però també mirant de posar remei a tots aquells moments en que el català no és present a les nostres vides, i les de les nostres criatures.

Per exemple: tenim un gran meló entre mans, que és el de localitzar productes audiovisuals en català pels nostres infants. Ara que no tendim a obrir la televisió i que el consum el fem a través de les macro plataformes d’audiovisuals, gratuïtes o de pagament, sovint perdem el català com a referència. Es tracta de trencar rutines i comoditats, perquè si sortim d’aquí, descobrirem grates sorpreses. Només es tracta de passejar pel 3alacarta o directament el Super3, i triar amb el millor dels criteris. A casa ens hem aficionat al Kukurota (tot el que no sabies del regne animal!). Perquè tenim tresors coneguts com el Mic, però ens calen més opcions. També es tracta de rebuscar quina és l’oferta en català d’aquestes plataformes internacionals: poca i insuficient, però existent.. I hem de fer una mica de cerca, però el resultat valdrà la pena.

I no només hem de fer aquesta tasca en l’àmbit audiovisual. Durant més de 10 anys vaig treballar al Grup Enderrock: si una cosa vaig aprendre és que hi ha centenars de propostes musicals per a tots els gustos. Sempre alguna nova descoberta. Des de les més populars fins a les menys conegudes. Hi ha cançons per cada moment, i cada etapa vital. També per cada aprenentatge. El repertori en català no és infinit, però és molt extens. Extensíssim.

I perquè us ho explico? Doncs perquè tinc la sensació que la música que sona a les escoles no és majoritàriament en català. Que això passi, ara mateix només depèn dels gustos i de la bona voluntat del professorat, per tant, és un sorteig saber si els referents que tindrà aquell curs utilitzaran una banda sonora o altra. I aquí s’hi suma la música de les activitats de lleure o extraescolars: sembla que ballar en català no sigui una opció.

Posem-hi remei a casa, per començar a fer feina. Si no sabeu per on començar i busqueu propostes de música que pugui agradar a la quitxalla, podeu arrencar amb els 10 millors discos per a públic familiar del 2021. El guanyador del premi de la crítica d’enguany, el Premi Xesco Boix dels Premis Enderrock, és un disc titulat Animalari Urbà, produït per The Tyets i promogut per les escoles La Bressola de la Catalunya Nord, i amb desenes d’artistes convidats. Converteixen els poemes d’Enric Larreula en música urbana, i canten a un reguitzell de bèsties que sonen molt bé. Si no encaixa amb la quitxalla no patiu, seguiu buscant, que de propostes n’hi ha a cabassos.
Informa:NACIODIGITAL.CAT (21-2-2022)

56 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: