L’ESPAI BARÇA COSTARÀ EL DOBLE DEL QUE ES VA VOTAR EN EL REFERÈNDUM: ENTRE 1.200 I 1.250 MILIONS

“El projecte de l’Espai Barça està mal fet”. Aquesta frase apareix gairebé a cada conversa amb els nous responsables del club on es parla del Camp Nou. Tot i que la directiva de Josep Maria Bartomeu havia deixat envestit un projecte per a la remodelació de l’estadi, la junta de Joan Laporta va considerar des del primer dia que calia retocar-lo perquè “havia quedat obsolet”. Després de mesos de treball, el club ha accelerat i confia arribar a temps per presentar la proposta durant l’assemblea de compromissaris del mes d’octubre i, un cop rebut el vistiplau, “començar les obres l’estiu del 2022”. Això sí, els canvis no sortiran de franc: les estimacions que fan als despatxos nobles del Camp Nou compten que el total de l’Espai Barça costarà entre 1.200 i 1.250 milions d’euros. És a dir, el doble del que els socis van votar en referèndum el 2014.

Aquest sobrecost no és atribuïble només a Laporta. En el referèndum de fa set anys es va marcar la xifra de 600 milions de cost total, però ben aviat van anar augmentant les xifres, per les modificacions del projecte i els diners que costava la reurbanització del voltant de l’estadi. L’últim número que va donar la directiva de Bartomeu, uns mesos abans de dimitir, eren 815 milions. “Amb aquests diners no n’hi ha prou, cal invertir molt més si el Barça vol tenir realment un estadi de primer nivell i que ajudi a generar ingressos”, asseguren fonts blaugranes.

El president Laporta va detallar dilluns algunes d’aquestes modificacions, com per exemple afegir “una segona pell” a l’estadi per millorar les ofertes d’hospitality, o canviar les reformes previstes a l’interior per “evitar que 12.000 abonats hagin de passar de primera a tercera graderia”. Però n’hi ha més. Es modificaran els “tres diamants” –nom amb el qual es coneix els tres edificis annexos al Camp Nou, formats per un hotel i oficines–, s’ampliarà l’aforament del Palau Blaugrana fins als 15.000 espectadors i hi haurà actuacions a Sant Joan Despí i a Viladecans. “El projecte està molt avançat”, asseguren fonts coneixedores del cas.

L’increment substancial del preu “era d’esperar”. Però aquest fet, i malgrat la situació crítica del Barça a nivell de tresoreria, no espanta els nous gestors del club. “És cert que el PowerPoint ho aguanta tot, però les projeccions que tenim són que, amb el que es generarà anualment, es pagarà sense problemes el crèdit”, diuen des del club. En el seu dia, Bartomeu va deixar enllestit un acord amb Goldman Sachs a punt de rubricar. Ara, que es passarà dels 815 als més de 1.200, aquest fons nord-americà també està a la pole position per finançar la remodelació, però no és l’únic. Hi ha, com a mínim, cinc fons més que s’han posat en contacte amb el club. El contracte serà similar: un finançament per 30 anys, amb cinc de carència mentre es fan les obres, i un interès fix.

La modificació del projecte té un doble sentit. D’entrada, corregir deficiències del que havien deixat els anteriors gestors –com va explicar l’Ara alguns constructors que volien participar en la licitació de les obres ja havien advertit que la proposta antiga era irrealitzable–. De l’altra, que l’Espai Barça que s’acabi construint porti el segell de la directiva actual.

El debat que s’obre al club a partir d’ara és si hi haurà un nou referèndum entre els socis. Des del punt de vista legal, a la directiva asseguren que no és necessari i que n’hi ha prou amb l’aprovació de l’assemblea. Però Laporta deixava oberta dilluns la possibilitat de tornar-lo a fer. “Si pot ser telemàtic ho considerarem. Sempre és bo comptar amb l’opinió dels socis. Al referèndum que es va fer hi havia poca informació”.

I l’altre punt per resoldre és futbolístic. “La junta de Bartomeu havia dit que es podria jugar sempre al Camp Nou, però això és clarament impossible. Hi haurà fases, més o menys llargues, en què no es podrà”, insisteixen des dels despatxos nobles. Les alternatives són dues: la primera és jugar a l’Olímpic Lluís Companys; i l’altra, fer-ho al Johan Cruyff. Des d’un punt de vista de la capacitat, traslladar-se a Montjuïc facilitaria molt les coses, ja que n’hi hauria prou amb graderies suplementàries i amb unes petites reformes per habilitar els espais VIP que reclama la UEFA per als partits de Champions. Però al Barça, sobretot quan es consulta en la parcel·la esportiva, l’opció preferida és el camp del filial “perquè les mides del terreny de joc i la gespa són exactament les mateixes, i això agrada molt a l’entrenador i als jugadors”. El gran inconvenient? La capacitat, que seria molt més reduïda malgrat instal·lar-hi graderies suplementàries. De moment, no hi ha una decisió presa.

Feina de despatxos

Una de les prioritats dels nous gestors, així que van fer-se càrrec del club, va ser demanar una auditoria sobre l’Espai Barça per conèixer exactament què s’havia fet i què quedava pendent. Una de les primeres actuacions va ser invertir 1,8 milions per corregir “desperfectes greus” a l’estadi que no havia esmenat la directiva de Bartomeu tot i tenir-ne constància. “No han fet res!”, s’exclamen al club. Els anteriors gestors, però, s’excusen amb la pandèmia i amb el canvi imminent de directives.

Laporta i els seus van crear un equip de treball que es va encarregar de visitar alguns dels principals estadis del món per agafar idees sobre la remodelació del Camp Nou. Es va viatjar a Madrid per conèixer el nou Bernabéu. També a Bilbao (San Mamés) o a Londres (Tottenham). I als Estats Units, al US Bank de Minneapolis, considerat el millor estadi del món. Això anava de bracet amb canvis interns, com la decisió de prescindir de William T. Mannarelli, antic responsable de l’Espai Barça amb qui hi havia dubtes sobre les inversions que havia fet mentre dirigia el projecte. Amb Mannarelli també va marxar el seu equip, format per 40 treballadors en nòmina i 10 persones externes. Ara el projecte el porta Ramón Ramírez Llorente, a qui només li calen una dotzena d’empleats a les seves ordres.

Qui sí que seguirà és Nikken Sekkei, que va guanyar el concurs conjuntament amb Pascual-Ausió. El despatx català va acabar marxant del projecte, però l’empresa japonesa ha d’executar les obres, tal com està estipulat al contracte, Tot que això no impedeix que algun altre despatx d’arquitectura s’hi pugui afegir pròximament
Informa.ARA.CAT 19-VIII-2021)

111 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: