L’ESPANYA QUE VOL ” RESOLDRE” EL PROBLEMA CATALĂ

“LâEspanya que vol resoldre el problema catalĂ ”
Ara ens diuen que tot serĂ diferent i que aquesta vegada sĂ que podria fer-se realitat això que “hi ha milions d’espanyols que estan disposats a trobar la soluciĂł al problema catalĂ ”
( VICENT PARTAL )
Permeteu-me que us faça llegir avui una llarga citaciĂł dâun altre diari, en concret un fragment de lâeditorial dâun diari espanyol que pense que ĂŠs important de tenir en compte en vista del moment polĂtic que passem. Parla de lâoportunitat de sumar el catalanisme a les forces progressistes de lâestat espanyol i em sembla, desprĂŠs dâaixò que hem vist avui a les corts espanyoles en el debat sobre el pressupost, que ĂŠs un text important.
Diu aquest editorial madrileny: âHi ha una Espanya millor i cal que Catalunya sâhi adrece. Això que us repugna a vosaltres, diputats catalans, fa temps que tambĂŠ repugna molts espanyols. No tingueu en compte, doncs, la insensatesa que us puga eixir al pas, sinĂł tot allò que viu i es reclama des de la cordialitat amb vosaltres, fent un esforç cada dia i cada hora perquè Espanya deixe enrere tot allò que ĂŠs vell, que no entĂŠn el present, que ens ha arruĂŻnat la vida fins ara. Hi ha milions dâespanyols disposats a trobar la soluciĂł al problema catalĂ i entre ells i aquests que ens volen fer tornar enrere a tots hi ha una incompatibilitat personal mĂ xima, quant a la polĂtica, quant als afanys. Per això diem als catalans que ara ĂŠs lâhora dâentendreâns mĂŠs i millor que mai i que per això us demanem una prudència exquisida, per a no errar la ruta.â
Ahir, en aquest mateix article editorial, jo us explicava la reacciĂł dignĂssima dels diputats democrĂ tics del parlament dâHong Kong, que van decidir dâabandonar en bloc els escons per a denunciar que ĂŠs impossible de fer polĂtica en les condicions dâingerència de la Xina sobre els seus drets, una ingerència fonamentada en el centralisme i la discriminaciĂł nacional. I ho contrastava amb la manera com els parlamentaris catalans han aguantat i aguanten cada dia la violaciĂł creixent dels seus drets âque en realitat, a travĂŠs seu, sĂłn els nostres. Contrast que encara es va veure mĂŠs remarcat sentint al parlament espanyol algunes expressions dâentusiasme cap a aquella cambra, en què es venia a dir que allĂ sĂ que sâhi pot fer polĂtica, que allĂ sĂ que sâhi poden resoldre els problemes reals de la gent.
Tanmateix, quan escrivia lâeditorial dâahir vaig passar per alt âi mâho assenyalĂ un lectorâ que en realitat hi va haver un moment en què alguns diputats catalans van fer una cosa semblant a la que han fet ara els dâHong Kong, lògicament salvant totes les distĂ ncies. Va passar el 1918. Aleshores les corts espanyoles havien de discutir el projecte dâestatut de la Mancomunitat de Catalunya, el precedent mĂŠs immediat del que el 1931 acabĂ essent la Generalitat autonòmica. Però el van rebutjar, molt agrament. I, com a resposta, els parlamentaris catalans van deixar buits els escons i seân tornaren a casa. En nom seu, Francesc CambĂł va escriure una carta al borbĂł de lâèpoca en què deia: âEl resultat de la sessiĂł dâahir a les Corts significa el fracĂ s de tota la nostra actuaciĂł en la polĂtica espanyola i el nostre abandonament de qualsevol esperança que el problema catalĂ puga tenir cap soluciĂł dins Espanya, una esperança en la qual jo havia dipositat totes les meues il¡lusions.â Això passava el 12 de desembre de 1918; dâacĂ a un mes farĂ cent dos anys. Que, francament, ĂŠs molt de temps.
Aquell gest dels diputats catalans a Madrid va causar sensaciĂł i va motivar un gran impuls, enorme, dâallò que podrĂem considerar un incipient independentisme, o republicanisme, catalĂ . Al cap de pocs mesos, però, els diputats catalans van tornar a les corts espanyoles per donar una nova oportunitat a aquella Espanya diferent que alguns els prometien. I ja sabeu que tot plegat va desembocar en la dictadura de Primo de Rivera. De la mateixa manera que, anys desprĂŠs, aquella repĂşblica proclamada independent per MaciĂ acabĂ desembocant en qĂźestiĂł dâhores en una autonomia espanyola, que pocs anys desprĂŠs fou esmicolada per una nova dictadura, la de Franco. Ja no va ser fins acabada la dictadura de Franco que el discurs de la fraternitat, tot allò de âara ĂŠs lâhora dâentendreânsâ, va tornar a renĂ ixer. Per acabar desembocant en la destrucciĂł judicial de lâestatut dâautonomia del 2006 i en el colp dâestat del 155.
I tanmateix ara ens diuen que tot serĂ diferent i que aquesta vegada sĂ que podria fer-se realitat això que âhi ha milions dâespanyols disposats a trobar la soluciĂł del problema catalĂ â. Sincerament, ho dic de veritat, a mi mâagradaria molt poder-mâho creure. Però seâm fa molt difĂcil dâempassar-mâho, sobretot quan mire la data dâaquest eloqĂźent editorial que, amablement, mâheu permès de presentar-vos avui. Perquè correspon al diari El Sol i es va portar a la impremta el 13 de desembre⌠del 1918.
Informa:VILAWEB.CAT (13-11-2020)