L’ESPANYOL NO HA ESTAT MAI UNA LLENGUA COMUNA PER ALS CATALANS

“Aqu√≠ dic el que val el catal√†”
(JORDI GALVES )

Una llengua val el que valen les persones que la parlen. Quan fou llengua de reis i de Papes, d‚Äôopulents mercaders i de grans metges, quan Ramon Llull la gastava per fer nova filosofia, quan Ausi√†s March o Joanot Martorell hi escrivien els millors llibres o quan Antoni Gaud√≠ s‚Äôencarava amb un policia que li exigia l‚Äôespanyol, el catal√† ens dignificava i ens mantenia l‚Äôescalfor com un neopr√®. El catal√† tot sol ja era la civilitzaci√≥ i la cultura, i no pas cap curiositat minorit√†ria ni cap nosa familiar. Als Pa√Įsos Catalans no hi havia m√©s llengua vivent deixat del catal√†, ni expressi√≥ m√©s natural ni oportuna, fins i tot a les nostres ciutats m√©s populoses, fins i tot a Sardenya o a la Catalunya francesa. Gr√†cies al nostre idioma privatiu, per pura l√≤gica, no hi havia m√©s identitat col¬∑lectiva que la catalana i per aix√≤ Ramon Muntaner, molts segles abans de la invenci√≥ del nacionalisme, bene√Įa els repobladors murcians perqu√® ‚Äús√≥n catalans i parlen del pus bell catalanesc del m√≥n‚ÄĚ. Els bene√Įa perqu√® encara no s‚Äôhavien deixat colonitzar pels servidors del rei de Castella, perqu√® durant la redacci√≥ de la Cr√≤nica mantenien all√† aquella en√®sima Catalunya Nova, la de m√©s al sud, a la riba del Segura, com d‚Äôaltres mantindrien tantes altres inesperades Catallunyes a Or√† i a Alger, a Atenes i Neop√†tria. Quan Miguel de Cervantes o Pablo Ruiz Picasso van aprendre catal√† fou perqu√® l‚Äôespanyol aqu√≠ no valia per socialitzar-se, i per aix√≤, en ple franquisme, Gabriel Garc√≠a M√°rquez sabia catal√† i Mario Vargas Llosa tamb√© el sabia per√≤ no el volia saber. El peru√† era tan guapo com classista i nom√©s tenia tractes amb altres hispanoamericans instal¬∑lats, tamb√© amb la col√≤nia espanyola de Barcelona i amb el meu mestre Mart√≠ de Riquer, sempre √†vid de coneixements curiosos i extraterrestres.

Hem de recordar que l‚Äôespanyol, abans com ara, no servia per a res que no fos Espanya i, addicionalment, la comunicaci√≥ amb Portugal, o tamb√© amb la moreria peninsular i l‚Äôactual Marroc, on s√≠ que amb el temps s‚Äôestabl√≠ com una poderosa llengua franca regional. Amb els bascos, en canvi, tradicionalment, tant t‚Äôhi podies entendre en catal√† i occit√† com en castell√† o, tot sovint, no entendre-t‚Äôhi gens ni mica, com ‚Äúaquell bisca√≠ que es trobava en Alemanya‚ÄĚ. Del cert a Catalunya, la situaci√≥ del catal√†, en canvi, era ben diferent. La nostra reina Violant de Bar (1365-1431), regina d‚ÄôArag√≥, al capdavall una estrangera, una Valois com les altres, mantenia la seva correspond√®ncia privada amb la seva fam√≠lia francesa en catal√†, com es pot comprovar en les cartes conservades a l‚ÄôArxiu de la Corona d‚ÄôArag√≥.

S√≠ que √©s veritat que algunes persones amb vinculacions personals amb Castella sabien b√© la llengua ve√Įna de manera ocasional i privada, com Joan Bosc√† Almog√†ver (1409-1542), noble de la cort de l‚Äôemperador Carles, de molta anomenada, el qual decid√≠ escriure les seves poesies en la llengua del seu √≠ntim amic Garcilaso de la Vega. Poc les devien entendre a Barcelona ja que, com denunci√† sant Antoni Maria Claret molts anys despr√©s, a mitjans del segle XIX, els sermons en castell√† no s‚Äôentenien gaire i s‚Äôhavien de fer necess√†riament en la llengua del pa√≠s si volien tenir repercussi√≥. Confessor d‚ÄôIsabel II d‚ÄôEspanya, poca broma amb el que gestionava aquest senyor, li escriu i li fa comprendre que ‚Äúnosotros predicamos en espa√Īol y ellos se condenan en catal√°n‚ÄĚ.

Una llengua val el que valen les persones que la parlen. Avui, per√≤, ja no hi compten tant com en el passat els poders pol√≠tics, avui sobretot s√≥n m√©s importants els econ√≤mics i culturals. Quan desapareix al segle XVI la monarquia catalana el catal√† es mant√©, plenament, i de quina manera, perqu√® continua essent, amb ondulacions, una cultura de primera divisi√≥ europea. I ho √©s fins al segle XXI perqu√® la llengua i cultura castellanes no s√≥n cap compet√®ncia real ni efica√ß, perqu√® la cultura espanyola no suscita l‚Äôadmiraci√≥, la fascinaci√≥, la complicitat que han despertat tradicionalment entre els catalans el franc√®s i l‚Äôitali√†, lleng√ľes inequ√≠voques de comunicaci√≥ universal i d‚Äôalta cultura. I avui, sobretot, l‚Äôangl√®s. L‚Äôespanyol no √©s una llengua comuna per als catalans, perqu√® senzillament no t√© cap de les interessants prestacions de l‚Äôangl√®s i, encara que la propaganda pol√≠tica asseguri el contrari, la llengua de Castella es parla universalment a la Catalunya espanyola, al Pa√≠s Valenci√† i a les Illes nom√©s gr√†cies a un proc√©s multitudinari d‚Äôimmigraci√≥ hispan√≤fona. Que, atenci√≥, no sempre ha tingut com a conseq√ľ√®ncia un proc√©s addicional de colonitzaci√≥ ling√ľ√≠stica i cultural.

La castellanitzaci√≥ dels Pa√Įsos Catalans √©s severa per√≤ en cap cas es pot considerar com a definitiva perqu√® sovint √©s vista com a il¬∑leg√≠tima per part dels propis immigrants. Perqu√® esborrar del mapa el fet de viu de Catalunya, la llengua i la cultura catalanes, no √©s una possibilitat digna de ser tinguda en compte per moltes de les persones nouvingudes, respectuoses amb la nostra naci√≥. La responsabilitat, i molt viva, m√©s aviat √©s en el territori dels catalanoparlants. Si en catal√† no passa res interessant, no es fa res digne d‚Äôinter√®s, no √©s pas responsabilitat dels nous catalans. Si la cultura catalana actual √©s percebuda com a avorrida, improvisada i narcisista alguna cosa hem de canviar immediatament. Si tevetr√®s, per posar un exemple entenedor, √©s tan dolenta com les altres televisions espanyoles, tan subordinada a la cultura espanyola i tan poc genu√Įna, sense cap mena de valor afegit, sense cap vinculaci√≥ amb la cultura internacional no espanyola, sense cap innovaci√≥ ni autoexig√®ncia, completament castellanitzada i deixada pel que fa al respecte al nostre idioma, no ens estem su√Įcidant com a societat? De veritat volem ser una societat de rendistes, de jubilats a√Įllats, on tothom nom√©s fa el m√≠nim possible, segrestats per una espessa mandra tropical?
Informa:ELNACIONAL.CAT (25-1-2022)

88 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: