L’ESTABLISMENT COMENÇA UNA OFENSIVA PER RECUPERAR LA CAMBRA DE COMERÇ

( GEMMA AGUILERA )

“No vinc a demanar-los que em votin, de fet, no tinc esperança que cap de vostès em voti. Encara que els presentés el millor currículum del món, no serviria perquè em votessin perquè el seu biaix ideològic els impedeix veure-hi més enllà”. No és un discurs pronunciat al Parlament per un candidat que es presenta a la presidència de la Generalitat, sinó la intervenció de José María Torres, president de la Fundació Pimec, que s’ha postulat inesperadament a la presidència de la Cambra de Comerç de Barcelona, que aquest dilluns celebrava un ple per formalitzar el relleu de Joan Canadell, ara diputat de JxCAT, per Mònica Roca, fins ara vicepresidenta i també membre de la candidatura Eines de País, majoritària a la Cambra. El que havia de ser un ple purament de tràmit, atesa la majoria absoluta de la llista independentista, i fins i tot històric, perquè és la primera vegada que una dona presidirà aquesta institució, ha estat una primera escenificació explícita de part de l’establishment, derrotat a les urnes ara fa dos anys, que es prepara per intentar controlar novament la Cambra a les eleccions del maig del 2023. El primer assalt, però, s’ha acabat amb el representant de Pimec marxant amb la cua entre cames: només ha obtingut 4 vots, mentre que Mònica Roca n’ha obtingut 32. Ara bé, és significatiu el menyspreu d’una part important de l’oposició cap a la nova presidenta, ja que una dotzena de membres no han assistit al ple.

“En el ple de relleu de la presidència hem viscut aquest primer episodi d’intentar desprestigiar la institució i l’equip de govern de la mà d’un membre de Pimec. Aquest discurs de fer creure que gestionem la Cambra com un partit polític i no com una institució econòmica potent del país al servei del teixit empresarial ens pot fer mal en sectors que no coneguin la nostra tasca, però aquesta estratègia poc constructiva, sostenir-la durant més de dos anys també pot suposar un desgast per a aquest sector que també els passi factura”, assenyalen a EL MÓN i al TOT Barcelona fonts de la Cambra de Comerç. Aquestes mateixes fonts creuen que a la patronal Pimec “hi ha una certa eufòria, un cert emborratxament per la victòria a les seves eleccions i la derrota d’Eines Pimec, que interpreten que pot tenir un efecte sobre la Cambra”, motiu pel qual consideren que la patronal ha decidit “iniciar una precampanya de més de dos anys amb José María Torres al capdavant”.

De fet, l’estratègia del desprestigi va tenir una prèvia en el ple ordinari de la Cambra de la setmana passada, en què el mateix José María Torres va intentar fer creure –amb l’ajuda de La Vanguardia– que l’entitat es negava a condemnar els aldarulls. “Haurem de conviure aquests dos anys amb aquesta actitud, que s’aguditzarà quan hi hagi qüestions rellevants com la llei de cambres”, reconeixen fonts d’Eines de País a la Cambra.

Altres fonts consultades de la candidatura Eines de País també apunten a “un intent de Pimec de capitalitzar la derrota patida per Eines Pimec intentant un assalt prematur a la Cambra”. Però aquestes fonts assenyalen que tenen confiança: “Estem tranquils perquè estem fent bona feina, ningú no pot negar que la Cambra ha fet un gir radical i que, ara sí, està al servei del teixit econòmic del país”. No obstant, reconeixen que caldrà perseverar: “No ens podem adormir i hem de seguir treballant a fons i mantenint la tensió”, perquè “l’establishment ja ha demostrat que, si s’organitza, és potent”. En aquest sentit, no descarten que a les eleccions del 2023 aquests empresaris que ara són minoria a la Cambra puguin “organitzar-se i fer un front comú”. De fet, el 2019 es van presentar fins a tres candidatures de l’establishment: la de Ramon Macià, la de Carlos Tusquets, i finalment la d’Enric Crous i José María Torres (Pimec), que es van aliar.

“Som conscients que si s’alien poden mobilitzar més vot i això pot perjudicar-nos, però estem segurs de la nostra feina i la nostra capacitat de mobilitzar vot”, apunten a El MÓN i al TOT Barcelona fonts d’Eines de País, que assenyalen “les cadires de plata, les que representen les grans empreses que paguen, és més fàcil que es posin del seu cantó, però de moment hem aconseguit una bona convivència”. En tot cas, sí que alerten que l’estratègia que pretén liderar Pimec “anirà molt encaminada a assegurar-se el suport dels ‘upper diagonal’”, en referència a aquestes cadires de plata. De fet, 3 de les 14 grans empreses van abandonar la corporació fa unes setmanes, poc abans que Foment i Pimec impulsessin el manifest reivindicatiu contra un possible govern independentista i l’acte en suport del teixit econòmic i contra els aldarulls, al qual hi va acabar assistint la presidenta de la Cambra. Per contra, la Cambra es va plantar i es va negar a signar el manifest contra el Govern.

“Preocupació” per la Cambra a l’ANC

Des de l’ANC, que va donar suport a la creació de la candidatura Eines de País i també a Eines Pimec, reconeixen que hi ha “obsessió per tombar la Cambra”: “Ens preocupa molt que allà on manen els unionistes sí que es fa política i els resultats de la seva gestió són molt dolents, per tant, perdre la Cambra d’aquí dos anys significaria una pèrdua rellevant per al país”. L’ANC remarca que “la Cambra ara és una institució de referència quan abans no ho era”, i demana a Eines de País que utilitzi els dos anys que queden per davant per “desenvolupar tots els projectes que siguin possibles”. Ara bé, alerta que “hi haurà una guerra per impedir que tiri endavant una bona llei de cambres, perquè a més de la pressió política, l’establishment intentarà pressionar econòmicament per escanyar la Cambra”.

Així, totes les fonts consultades admeten “preocupació” per l’ofensiva que ara comença, però es mostren convençuts que hi ha marge per consolidar el projecte i arribar al 2023 amb prou solvència com per tornar a derrotar el poder empresarial a les urnes. Això sí, reconeixen que “no ens podem adormir ni confiar, tenim al davant tot un poder, no només català, que jugarà fort per recuperar una institució que considera seva”. I per què tanta “agressivitat” de Pimec? Les mateixes fonts es responen: “Si la Cambra, una entitat de dret públic, respon a les necessitats del teixit empresarial del país i pot representar-lo en òrgans de decisió, patronals com Pimec i Foment perdrien pes. Això és el que els espanta, perdre el poder polític i les quotes dels socis”, sentencien.

Sigui com sigui, aquest dilluns s’ha superat l’equador del mandat d’Eines de País amb el relleu de Joan Canadell. La primera dona que presideix l’entitat, Mònica Roca, haurà d’afrontar els dos propers anys la pressió de l’oposició, amb episodis poc edificants com el del ple en què ha pres possessió, però també amb pressió més subtil per desprestigiar una institució pel sol fet que al capdavant hi ha una candidatura obertament independentista.
Informa:ELMON.CAT (9-3-2021)

119 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: