Josep Jover, advo­cat espe­ci­a­lista en dret de la Unió Euro­pea (UE), reco­mana als anònims ges­tors del Tsu­nami Democràtic que denunciïn Espa­nya a la Comissió Euro­pea (CE) perquè, al seu parer, amb el tan­ca­ment d’algu­nes de les seves webs, per ordre judi­cial, s’ha incom­plert nor­ma­tiva euro­pea, ja que “la sobi­ra­nia de les tele­co­mu­ni­ca­ci­ons és de la UE no d’Espa­nya”. Jover hi afe­geix que en l’afer de la clo­nació de pla­nes web del referèndum de l’1-O que va fer el Par­tit Pirata de Cata­lu­nya, es van arxi­var les dues cau­ses penals perquè van denun­ciar la seva situ­ació a Europa i “vam crear un pre­ce­dent”, mani­festa l’advo­cat. Jover també asse­gura que el jutge que ha orde­nat el tan­ca­ment de webs del Tsu­nami tam­poc com­pleix la direc­tiva euro­pea 2017/541, que uni­fica a la UE el que és el delicte de ter­ro­risme i que per­met el con­trol d’ inter­net, però, “con­tra el ter­ro­risme giha­dista”.

El jutge de l’Audi­en­cia Naci­o­nal que inves­tiga els set acti­vis­tes dels CDR empre­so­nats, acu­sats de ter­ro­risme, és el mateix que va orde­nar, el 18 d’octu­bre pas­sat, el tan­ca­ment dels webs del Tsu­nami, cen­sura que han superat amb altres domi­nis per con­ti­nuar les mobi­lit­za­ci­ons con­tra la sentència del Suprem.

Durant l’1-O, el jutge de Paterna que va assu­mir el cas del noi detin­gut per haver clo­nat el web del referèndum, el setem­bre del 2017, va arxi­var la causa per deso­bediència el maig del 2018 en ado­nar-se que la segona pròrroga de la inves­ti­gació no havia estat ben comu­ni­cada a la defensa. La titu­lar del jut­jat d’ins­trucció 18 de Bar­ce­lona també va arxi­var el cas con­tra cinc res­pon­sa­bles de Par­tit Pirata en no veure delicte en la clo­nació. El mateix 2017, el Par­tit Pirata va denun­ciar la UE davant la Comissió Euro­pea per no haver pro­te­git el seu dret a la lli­ber­tat d’expressió i, en no rebre res­posta, va denun­ciar-la al TJUE, fins que la CE li va res­pon­dre, el juny del 2018. Va comu­ni­car-li que no inco­a­ria cap pro­ce­di­ment de sanció a Espa­nya per incom­pli­ment del dret de la UE, tot i que adme­tia que les ordres judi­ci­als “han d’estar d’acord amb el dret de la Unió”. Hi afe­gia que un dels webs dels Pirata ja no estava blo­que­jada i que, per tant, “la supo­sada infracció” del prin­cipi de neu­tra­li­tat de la xarxa estava resolt. Amb aquesta res­posta van veure un pre­ce­dent per denun­ciar Espa­nya pel tan­ca­ment de webs.

ATENCIÓ: L’Estat rastrejarà tots els mòbils d’Espanya durant vuit dies

L’estat espanyol analitzarà tots els mòbils de la població espanyola durant vuit dies. Ho fa per poder analitzar, a gran escala, el comportament dels ciutadans: quins desplaçaments fan i a quines hores i on van de vacances, essencialment. L’objectiu és poder determinar on s’han de reforçar els serveis públics i les infraestructures.

Concretament, l’Institut Nacional d’Estadística analitzarà els moviments dels mòbils durant quatre dies laborables de novembre – del 18 al 21 de novembre, concretament, – i el cap de setmana següent. També es recolliran les dades de tres dies de vacances: el dia de Nadal, i també el 20 de juliol i el 15 d’agost de l’estiu que ve, segons El País.

Les encarregades de processar aquestes dades seran les tres operadores principals amb antenes pròpies: Movistar, Vodafone i Orange. Ho faran dividint el territori de tot l’estat en àrees amb 15.000 habitants de mitjana, i proporcionaran les dades de manera agrupada, sense la possibilitat de detallar quins moviments fa cada usuari.

L’estat sabrà els moviments que es fan cada dia

Durant els quatre dies, s’analitzarà la posició dels mòbils entre les dotze de la nit i les sis del matí per establir el lloc on es viu. Després, entre les nou del matí i les sis de la tarda, s’examinaran els moviments per estudiar a quin lloc es desplacen per a treballar o estudiar.

Amb totes aquestes dades, es podrà analitzar quins moviments hi ha entre ciutats cada dia, quins llocs es poden considerar barris dormitori, quanta gent canvia de ciutat per treballar o quants moviments hi ha en una zona d’Espanya al llarg del dia.

Amb aquesta estadística, doncs, s’espera que els ajuntaments i els governs puguin determinar les línies de transport, saber quines infraestructures cal millorar i quants recursos demanar. També es podran valorar els comportaments de la població els caps de setmana i els festius.

Els experts creuen que és il·legal

Tota aquesta és la teoria, però ja hi ha veus crítiques amb aquesta utilització de les dades dels usuaris. L’INE assegura que, com que les dades seran anònimes, no hi ha cap incompliment de la llei de protecció de dades.

Hi ha experts, però, que asseguren que aquest ús de les dades és il·legal: la llei preveu que les operadores puguin utilitzar el big data per diversos supòsits, però no per a usos estadístics. En tot cas, facin el que facin les operadores, no podrien rebre cap sanció perquè la llei tampoc ho preveu.

Sigui com sigui, es preveu que aquestes noves tècniques d’obtenció de dades permetin evitar que l’INE hagi de contractar enquestadors per conèixer totes aquestes dades de cara a elaborar el cens. També s’extraurà informació del Padró Municipal, el Cadastre i la Seguretat Social, entre d’altres. Tot plegat estalviarà més de 150 milions d’euros a les arques estatals.
Informa:ELNACIONAL.CAT I ELPUNTAVUI.CAT (29-10-2019)