L’ESTAT D’ALARMA, UN ALTRE 155 SANITARI

“Incompetent i irresponsable ”
( JOSĂ ANTICH )
Pedro SĂĄnchez, quatre ministres -Defensa, Interior, Foment i Sanitat- i l’Exèrcit es fan cĂ rrec de la lluita contra el coronavirus. De cop, la tan esbombada Espanya de les Autonomies desapareix. I l’administraciĂł responsable de l’enorme retard en l’aplicaciĂł de mesures de lluita contra el coronavirus i la que ha impedit que autonomies com Catalunya, entre d’altres, protegĂs al mĂ xim els seus conciutadans, pren el control Ăşnic de les decisions a tot el territori administrativament espanyol, almenys, en els propers quinze dies. Pedro SĂĄnchez s’ha petat literalment la cogestiĂł de la crisi i no hi ha mĂŠs autoritat que la que emana de Madrid.
Hi haurĂ a qui molesti que es consideri que el primer govern de la història de PSOE i Podemos ha fulminat l’autonomia catalana. I, segurament, seran els mateixos que sostinguin que cal pensar mĂŠs en l’interès general que en l’individual. Per això mateix, per l’interès general, aquest no era el camĂ. La Generalitat i el govern basc estan en millors condicions de garantir el control del virus a Catalunya i Euskadi que el govern espanyol. Deu molestar dir-ho aixĂ de clar, però qui no ha estat capaç de posar ordre a Madrid i permetre la propagaciĂł del virus poques lliçons pot donar.
En aquest editorial lògicament d’urgència ressaltar quatre coses mĂŠs. Al govern espanyol mana Ăşnicament el PSOE i la gestiĂł de la crisi queda exclusivament en mans dels ministres socialistes. Els ministres de Podemos no tenen cap poder i seran convidats de pedra encara que imposin algunes de les seves receptes. Segon, si el que volia Pedro SĂĄnchez era transmetre la societat espanyola que la crisi li ve molt gran i estĂ paralitzant i improvisant ho ha aconseguit. Primer avĂs de compareixença a les 14 hores, segon a les 15, tercer a les 17:30, quart a les 20, cinquè a les 20:30 i sisè i definitiu a les 20:59. En aquests moments, hi ha un estat d’alarma a partir de les zero hores de demĂ i el realment alarmat sembla ell.
Tercer, les seves paraules que no hi ha territoris i que en ocasions som 17 autonomies i en d’altres som un Ăşnic paĂs sĂłn polĂticament inacceptables. Què se’n pot esperar de qui tĂŠ una mentalitat tan jacobina i antiga? Quart, tant repassar el llistat d’establiments oberts i tancats perquè del confinament que es posa en marxa a la mitjanit s’acabi parlant de les perruqueries, que tindran un tractament especial desprĂŠs de dir que s’haurĂ de guardar la distĂ ncia interpersonal d’un metre. SerĂ difĂcil que els professionals del ram puguin fer aixĂ la seva feina.
Per acabar, el menysteniment als governs catalĂ i basc a travĂŠs dels diputats dels quals al CongrĂŠs va obtenir la investidura per responsabilitat polĂtica no mereixia una insolència aixĂ. Resumint: ni les formes ni el fons no sĂłn acceptables.