L’ESTAT ES DESENTÉN DE L’OBLIGACIÓ DE LOCALITZAR I INDEMNITZAR TOTES LES VÍCTIMES DEL 17-A

(JORDI RIBALAYGUE )
Quatre anys després del 17-A, desenes d’afectats no han rebut encara cap indemnització. Els atemptats de Barcelona i Cambrils es tornen a commemorar aquest dimarts, ara per primera vegada amb sentència sobre la massacre, dictada el maig passat. L’Audiència Nacional enumera 345 víctimes, tant ferits per lesions físiques com altres amb seqüeles psicològiques, a més dels 16 morts als atacs. El Ministeri de l’Interior, però, no ha reconegut encara desenes de víctimes com a tals. Els afectats no podran sol·licitar-les fins que la resolució -recorreguda per diferents parts- sigui ferma i, mentrestant, no poden accedir als ajuts a què tenen dret, adverteix la Unitat d’Atenció i Valoració d’Afectats per Terrorisme (UAVAT).

Segons l’entitat que ha prestat assessorament legal i atenció psicològica a testimonis de l’atropellament massiu de la Rambla i els apunyalaments a Cambrils, no s’acredita que s’hagi rescabalat 248 persones que figuren en la resolució judicial, mentre que altres 77 víctimes sí que han percebut compensació. Encara més, a la UAVAT li inquieta no saber que cap administració pública estigui buscant unes 250 víctimes citades a la sentència i de les quals, fins ara, l’organització mai no havia tingut constància.

“Hi ha persones de les quals només tenim un nom i dos cognoms. En algun cas, eren canalla, com un nen que surt a la sentència que aleshores tenia 10 mesos. Se li van trencar les cames a l’atemptat i no consta cap informe de sanitat. Com està aquella criatura després de quatre anys? L’han indemnitzada? S’han preocupat per ella?”, es planteja l’assessor de la UAVAT, Robert Manrique, que assenyala el Ministeri d’Interior, responsable d’atorgar la condició de víctimes i de reparar-les. Per les vivències que acumula des que va sobreviure a l’atemptat d’Hipercor a 1987, acusa el ministeri de no ser proactiu cercant els damnificats per accions terroristes.

“Moltes víctimes que hem localitzat a la UAVAT els darrers tres anys ens diuen que ningú de l’administració competent no els havia dit res ni els havia trucat abans que nosaltres. Si fos una de deu, podria ser un oblit, però quan passa amb nou de cada deu, és quelcom més greu. És una negligència o una desídia”, retreu Manrique, que afirma que la UAVAT malda per “trobar-les i perquè coneguin els seus drets”. Per mirar de contribuir a trobar-los, la unitat difon un llistat amb els noms d’afectats del 17-A que l’Audiència Nacional detalla.

Manrique afegeix que també indaguen a les xarxes socials. Dona fe, però, que és com ensopegar amb una agulla en un paller. “Hi ha un senyor que apareix i que no coneixem que es diu Daniel Pedrosa. Quanta gent pot tenir aquest nom? A internet en surten milers. I, just aquest diumenge, una afectada ens va contactar perquè ha reconegut el nom d’una víctima que és del Véneto, companya d’un noi que va morir”, revela Manrique. En tot cas, remarca que qui te l’obligació de descobrir on són els damnificats és l’Estat: “Continuarem invertint hores en la localització d’aquesta gent, però qui ha de fer la tasca i té els mecanismes és el Ministeri d’Interior. Els hem demanat que ens diguin amb qui ha contactat per no fer-lo nosaltres, però no disposem d’aquesta informació”.

Des que la sentència es va publicar fa menys de tres mesos, la UAVAT no ha aconseguit trobar cap víctima que li resultés desconeguda fins ara. La manca de dades no ajuda, menys encara quan l’organització sap, per experiència pròpia, que hi ha noms mal transcrits en els llistats que diferents institucions públiques van elaborar enmig del caos posterior a la matança. “N’hi ha que els falta una ve doble, en altres una doble essa, a un altre li han canviat de nom…”, enumera Manrique, que agrega a més que només dos dels 31 consulats a què han recorregut els darrers anys els han ofert suport per identificar víctimes estrangeres.
Deures al Govern

La UAVAT també apunta a la Generalitat, a qui insta a col·laborar amb l’Estat en la identificació i, alhora, que creï una oficina de víctimes del terrorisme. “Manca a Catalunya per poder fer recerca activa de nacionals i estrangers que han viscut un atemptat”, indica la vicepresidenta de la UAVAT, Elisa Micciola.

La presidenta de la UAVAT, Sara Bosch, subratlla que les limitacions d’accés per la protecció de dades fa més urgent encara que l’administració s’encarregui de buscar les víctimes. “Tots els noms estaven registrats en llistats del Departament de Salut o d’una altra administració. Són les que tenen possibilitat d’establir contacte directe, no una associació a qui no li correspon“, insisteix. Bosch alerta que o l’administració identifica i truca les víctimes per comunicar-los els seus drets “o, si no, moltes no s’assabentaran ni tan sols que són a la sentència”.

Bosch, que és psicòloga, explica que els afectats arrosseguen seqüeles cròniques que seran per a tota la vida. Segons l’entitat, 168 persones amb afeccions psicològiques (el 78%) no han ingressat indemnització fins ara, igual que tampoc l’han rebuda 106 ferits físics (el 62,7%). Bosch es declara “astorada”. “Com és possible que hagin hagut de passar quatre anys perquè sigui un jutge que reconegui 350 víctimes, moltes de les quals el Ministeri de l’Interior va denegar admetre-les? Les víctimes escolten sempre que són al seu costat, però la sentència ens diu que no és veritat“, recrimina.

La UAVAT també proposa a la Generalitat que revisi els protocols sobre el seguiment sanitari de víctimes, atès que algunes van ser diagnosticades però no hi ha prova que després se’ls requerís per examinar-les per a un informe forense, imprescindible per quantificar la compensació a rebre. “Hi ha un cas d’una noia embarassada que sabem que va patir pèrdues i va rebre dos dies d’atenció mèdica. Però què va ser després d’ella i de les seves lesions? No hi va haver cap seguiment?”, interpel·la Bosch.

Interior va desestimar reconèixer al voltant del 60% dels atesos per la UAVAT quan ho van demanar per via administrativa, segons estima l’organització. L’entitat va facilitar que 72 persones es personessin a través de l’acusació exercida per l’associació 11-M Afectats per Terrorisme en el judici, on es va condemnar dos supervivents de la cèl·lula jihadista a 53 i 46 anys de presó i un cooperador, a vuit anys. La sentència obligarà Interior a rectificar un cop que la resolució es declari ferma, assegura la UAVAT, que apressa el ministeri a aclarir per quins criteris va rebutjar considerar com a víctimes sol·licitants que acreditaven danys psicològics. La unitat sosté que Interior no ha trucat a cap d’ells des que l’Audiència Nacional va emetre la resolució.
Informa:ELMON.CAT (17-VIII-2021)

74 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: