L’ESTAT IMPOSA EL CONEIXEMENT DEL CASTELL√Ä PER ALS IMMIGRANTS QUE VULGUIN LA NACIONALITAT ESPANYOLA

√°s grande

El fam√≥s metge xin√®s que alguns posaven com a exemple que per a fer feina a les Illes Balears no feia falta entendre el catal√†, ho t√© magre per exercir a les Balears (o a qualsevol altre punt de l’Estat espanyol) perqu√®, primer, haur√† d’aprendre castell√†.

De moment, els quatre moixos que es manifestaven contra el requisit de catal√†, no han dit ni piu. Per ventura pensen que ¬ęles lleng√ľes no curen per√≤ la castellana, s√≠¬Ľ.

El desembre de 2020, el govern del PSOE i Unidas Podemos va modificar una norma ja existent perqu√® es pogu√©s sol¬∑licitar per via telem√†tica la ciutadania espanyola. Malgrat la modificaci√≥, el decret va mantenir l’obligatorietat d’examinar-se en castell√† per obtenir la ciutadania. Concretament, aquest decret continua establint que com a prova de ¬ęla integraci√≥ en la societat espanyola¬Ľ (un requeriment establert pel Codi Civil) els sol¬∑licitants han de demostrar ¬ęel coneixement b√†sic de la llengua espanyola mitjan√ßant l’aportaci√≥ a l’Institut Cervantes dels certificats oficials dels nivells b√†sic (A2), intermedi i avan√ßat dels ensenyaments d’espanyol com a llengua estrangera¬Ľ. Aix√≠ doncs, el coneixement del castell√† √©s considerat com un senyal ¬ęd’integraci√≥¬Ľ, amb independ√®ncia de si aquesta llengua √©s la tradicional del lloc on resideixen els estrangers en q√ľesti√≥ i de si √©s majorit√†ria entre els seus ve√Įns, segons informa un estudi realitzat per la Plataforma per la Llengua.

Subvencions a dojo pel castellà

Tamb√© al desembre, l’executiu espanyol va aprovar un altre decret que regula la concessi√≥ directa de subvencions a entitats d’integraci√≥ de la immigraci√≥, que establia com a objectiu del proc√©s d’acollida la ¬ęense√Īanza de espa√Īol y, en su caso, de otras lenguas oficiales en el lugar donde se est√© realizando el itinerario con el fin de procurar la inmersi√≥n ling√ľ√≠stica¬Ľ. La norma, doncs, condiciona els ajuts econ√≤mics a l’ensenyament del castell√† uniformement a tot l’Estat, com si aquesta llengua fos l’aut√≤ctona, tradicional i majorit√†ria arreu, mentre que tracta els altres idiomes com a optatius o objecte d’especificacions posteriors per part de les comunitats aut√≤nomes.

Aquest model contrasta amb el d’estats que protegeixen legalment la seva diversitat ling√ľ√≠stica, com B√®lgica, que permet als sol¬∑licitants de triar la llengua necess√†ria per poder accedir a la ciutadania, o Su√Įssa, on la llengua obligat√≤ria dep√®n del territori de resid√®ncia dels sol¬∑licitants.
Informa:DBALEARS.CAT (13-3-2021)

124 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: