L’ESTAT INCOMPLEIX UN COP MÉS AMB CATALUNYA: NOMÉS INVERTEIX EL 16,5%

“L’Estat incompleix invertint un 16,5% i no el 19% del PIB ”
Catalunya rep 1.999 milions dels 12.100 consignats i veu violada la disposició de l’Estatut que obliga a gastar-hi el seu pes en el PIB estatal
Andalusia la supera en pes inversor amb un 17,7%
( DAVID PORTABELLA – MADRID )
Catalunya rep 596 milions dels fons europeus, el 14% del total estatal
Després de l’esce­ni­fi­cació de Pedro Sánchez i Pablo Igle­sias sos­te­nint el lli­bre groc dels pres­su­pos­tos del 2021 a La Mon­cloa com si fos un fràgil incu­na­ble, el Minis­teri d’Hisenda es guar­dava amb zel la dada més bus­cada de la pedra de Rosetta dels comp­tes: la inversió ter­ri­to­ri­a­lit­zada. És la xifra que mesura quins són els ter­ri­to­ris més pre­mi­ats o cas­ti­gats pel favor del braç inver­sor esta­tal, sobre­tot Foment (ara Trans­ports, Mobi­li­tat i Agenda Urbana).

L’endemà que la minis­tra d’Hisenda, María Jesús Mon­tero, invités a vigi­lar la case­lla reser­vada a Cata­lu­nya tot insi­nu­ant que es com­pli­ria ple­na­ment amb la dis­po­sició esta­tutària que obliga a inver­tir-hi l’equi­va­lent al seu pes dins el PIB esta­tal, que és del 19%, la sor­presa va ser que el lli­bre groc recull una inversió total de 1.999,3 mili­ons, el 16,5% del pastís total de 12.125 mili­ons gas­tats en les comu­ni­tats. Es dona la cir­cumstància que Anda­lu­sia, gover­nada pel PP i Cs amb suport de Vox, supera el pes inver­sor amb un 17,7% (2.146 mili­ons) tot i que l’aliat deci­siu per apro­var els pres­su­pos­tos del 2021 és ERC. “Res­pecte a les inver­si­ons a Cata­lu­nya el que puc dir és que els pres­su­pos­tos res­pec­ten l’Esta­tut”, va defen­sar Mon­tero. L’expli­cació de La Mon­cloa és que amb un aste­risc s’hi inclou a peu de pàgina un afe­git de 200 mili­ons de l’acord subs­crit a la comissió mixta Estat-Gene­ra­li­tat pel qual l’Estat desen­vo­lupa la inversió pen­dent del 2018. Fins i tot sumant-hi la par­tida extra a peu de pàgina, però, el per­cen­tatge es queda en el 17,8%, també per sota del 19% al qual orde­na­ria la dis­po­sició addi­ci­o­nal ter­cera.

El per­cen­tatge del 16,5% va ser una sor­presa per l’expec­ta­tiva que la minis­tra Mon­tero havia ali­men­tat de com­plir amb la Gene­ra­li­tat d’acord amb el pes de l’eco­no­mia cata­lana dins el PIB esta­tal, que és del 19% i que la situen al segon lloc perquè Madrid ocupa el podi amb el 19,3% gràcies al sor­passo del 2019 fruit dels bene­fi­cis de l’efecte seu i del que mol­tes comu­ni­tats han denun­ciat com a dúmping fis­cal. “Veu­ran el gran esforç de Foment i de Tran­sició Ecològica”, havia aven­tu­rat Mon­tero sobre Cata­lu­nya dimarts en la roda de premsa poste­rior al Con­sell de Minis­tres. El curiós és que l’incom­pli­ment es dona en un exer­cici en què gràcies al bazuca key­nesià del fons de la UE la inversió en infra­es­truc­tu­res es dis­para un 114% (6.161 mili­ons més que l’ante­rior). La seva con­clusió ahir, però, era que si se sumen els 2.000 mili­ons en números rodons del 2021 més els 200 mili­ons de la fac­tura pen­dent del 2018, el resul­tat és el “res­pecte” a l’Esta­tut.

El Madrid gover­nat per Isa­bel Díaz Ayuso també es queda molt lluny del seu pes en el PIB esta­tal (19,3%), ja que rep 1.250 mili­ons (10,3%). Per sota es queda el País Valencià, amb 1.164 mili­ons. A diferència de Cata­lu­nya, Madrid no només no reclama cap deute històric, sinó que fa ban­dera de les rebai­xes fis­cals i es per­met boni­fi­car l’impost de patri­moni al 100% en oberta des­lle­ial­tat amb les comu­ni­tats veïnes.

Pri­mer tram de fons UE

Els pres­su­pos­tos del 2021 són par­ti­cu­lars perquè en ells hi viatja el pri­mer tram del fons de 140.000 mili­ons de la UE, en con­cret una pri­mera par­tida de 27.000 mili­ons dins dels 72.000 mili­ons del total que són sub­si­dis o entre­gues a fons per­dut. D’acord amb una pri­mera pre­as­sig­nació esti­ma­tiva, es dis­tri­bu­ei­xen 18.793 mili­ons entre totes les comu­ni­tats, i el que rep Cata­lu­nya ara són 596 mili­ons: 371 mili­ons del Minis­teri de Tran­sició Ecològica i 225 mili­ons del Minis­teri de Foment en con­cepte de política d’habi­tatge. En total, les comu­ni­tats ges­ti­o­na­ran direc­ta­ment el 54,3% del total dels recur­sos euro­peus: 18.793 mili­ons.

Per la dipu­tada del PSC i por­ta­veu econòmica del grup del PSOE al Congrés, Montse Mínguez, els pres­su­pos­tos “són indis­pen­sa­bles i són bons”. “I per a Cata­lu­nya també són bons”, va defen­sar Mínguez tot citant la recepció de 2.000 mili­ons i que a Cata­lu­nya “s’incre­menta la inversió un 65%” i que es rebran 21.380 mili­ons del sis­tema de finançament, a més dels 3.400 mili­ons d’una trans­ferència extra­or­dinària durant el 2021. La dipu­tada del PSC des­taca també la sus­pensió de la regla fis­cal com a impuls als muni­ci­pis per poder gas­tar ara els roma­nents. En con­cepte de capi­ta­li­tat cul­tu­ral i científica, Bar­ce­lona rebrà 20 mili­ons.

Com cada any, la major par­tida és la des­ti­nada a pagar les pen­si­ons: 163.297 mili­ons, un 3,2% supe­rior a la del 2020, que suposa el 42% de tota la des­pesa esta­tal. I pre­veu la pagui­lla, que vol dir que si la inflació (IPC) supera el 0,9% pre­vist entre desem­bre del 2020 i novem­bre del 2021, ales­ho­res el govern abo­narà la diferència “abans de l’1 d’abril del 2022 en un sol paga­ment. I l’ingrés mínim vital, últim escut social, s’eleva un 1,8%, com les pen­si­ons no con­tri­bu­ti­ves. Al seu torn, els per­mi­sos de pater­ni­tat i mater­ni­tat ascen­di­ran a 2.784 mili­ons. Dins del que el govern bateja com “la major inversió social de la nos­tra història”, xifrada en 239.765 mili­ons (un 10,3% més), la dotació a dependència creix un 34%: 2.359 mili­ons, una alça de més de 600 mili­ons addi­ci­o­nals res­pecte del pres­su­post base del 2020. I la dotació per accés a l’habi­tatge creix un 368%, fins als 1.772 mili­ons.

Una de les par­ti­des que es dis­pa­ren és la de la Casa del Rei, que es bene­fi­cia de l’expansió de la des­pesa i d’un pres­su­post de 7,8 mili­ons passa a 8,4 mili­ons, un 6,5% més, en el que suposa l’esca­lada pres­su­postària més alta dels últims deu anys. Cal recor­dar que els sous públics s’apu­gen un 0,9%, com les pen­si­ons, lluny del salt de 544.000 euros més que per­cep Felip VI ara que el rei emèrit està apar­tat de La Zar­zu­ela. Si bé el com­bat de la pandèmia és omni­pre­sent dar­rere de cada xifra, l’Estat reserva una par­tida con­creta de 1.011 mili­ons per a la com­pra de vacu­nes con­tra el coro­na­vi­rus si aques­tes arri­ben a temps de poder ser comer­ci­a­lit­za­des a gran escala el 2021.

Con­trol a Sánchez

En la sessió de con­trol prèvia a la pre­sen­tació del pres­su­post, el por­ta­veu d’ERC, Gabriel Rufián, aver­go­nyia els minis­tres com­pa­rant “el botellón amb l’Íbex 35” en la festa del digi­tal de Pedro J. Ramírez El Español –150 invi­tats i sense mas­ca­reta en un sopar– amb una foto­gra­fia del dia d’un des­no­na­ment a Cara­banc­hel.

Borràs cita els arres­tosnchez.

Si bé Rufián i Albert Botran (CUP) tenien una pre­gunta al govern i Mireia Vehí (CUP) tenia un torn en una inter­pel·lació, al Congrés només Laura Borràs (JxCat) va reprot­xar a Sánchez les deten­ci­ons en marxa a Cata­lu­nya. “Senyor Sánchez, ens hem des­per­tat amb una nova onada de deten­ci­ons. No sé si és aquest el seu con­cepte de des­ju­di­ci­a­lit­zació de la política o bé una nova forma de diàleg”, etzi­bava Borràs al pre­si­dent. Tot i que l’acústica al Congrés és per­fecta, Sánchez hi va tro­bar l’excusa. “He trac­tat d’enten­dre tot el que ha dit; sento si algun argu­ment no l’he pogut sen­tir, deu ser un pro­blema d’acústica”, es va esca­po­lir Sánchez.
Informa:ELPUNTAVUI.CAT (29-102020)

118 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: