( ÒSCAR PALAU – BARCELONA )
Pas­sen els anys, se suc­ce­ei­xen pro­me­ses, models de finançament, cri­sis i recu­pe­ra­ci­ons econòmiques, governs de tots colors aquí i allà, pro­ces­sos polítics i repres­si­ons… però una cosa segueix immu­ta­ble: el dèficit inver­sor crònic de l’Estat a Cata­lu­nya, que es nota sobre­tot en les infra­es­truc­tu­res ver­te­brals del país, totes com­petència seva. L’últim informe que, es miri com es miri, ho rati­fica, l’acaba de fer públic el Depar­ta­ment d’Eco­no­mia. A par­tir de dades liqui­da­des entre el 2015 i el 2018, que per pri­mer cop ha publi­cat la mateixa Inter­venció Gene­ral de l’Estat englo­bant el con­junt del sec­tor públic esta­tal, la con­clusió és que la inversió en obra pública que l’admi­nis­tració espa­nyola va exe­cu­tar a Cata­lu­nya va ser de mit­jana el 10,5% de tota la ter­ri­to­ri­a­lit­zada, lluny del 16% que és en població i del 19% que repre­senta del PIB (i a què obli­gava la dis­po­sició addi­ci­o­nal ter­cera de l’Esta­tut per al període 2007- 2013, si bé no es va arri­bar a com­plir mai i només es va com­pen­sar el pri­mer any després que el TC ho deixés a arbi­tri del govern espa­nyol de torn). Queda lluny també de la inversió que aca­pa­ren les comu­ni­tats d’Anda­lu­sia (15,8%) o Madrid (14,7%) en el mateix període, si bé en aquest últim cas la xifra pres­su­pos­tada (que a Cata­lu­nya era del 12%) par­tia fins i tot de més avall, just del 9,7%.

I és que a Madrid, en el mateix període l’Estat hi va inver­tir fins a un 114% del que hi havia con­sig­nat, en un rànquing que lidera seguida de l’Aragó, amb el 102%, i en què Cata­lu­nya se situa a la part baixa, amb una mit­jana d’exe­cució del 65,9% (que seria un punt més si es com­pu­ten també els dos anys ante­ri­ors, dels quals la Gene­ra­li­tat també va dema­nar dades).

Només 2 de cada 3 euros

El resum és que en l’últim lus­tre només s’han gas­tat real­ment 2 de cada 3 euros públics esta­tals ja apro­vats per a Cata­lu­nya, xifra gai­rebé deu punts per sota del 75,3% de la mit­jana espa­nyola. Si es mira en euros per habi­tant des del 2015, el quo­ci­ent arriba a tot just 402 al país, que se situa a la cua, només dar­rere les comu­ni­tats forals, les insu­lars i el País Valencià, i molt lluny dels 620 de la mit­jana, en una taula que lidera Cas­te­lla i Lleó amb 1.572. És clar que la mateixa com­pa­ra­tiva és ja del tot sag­nant si es fa en ter­mes rela­tius de PIB: els tot just 3.038 mili­ons gas­tats per l’Estat a Cata­lu­nya del 2015 al 2018 (fins a 1.571 menys que els 4.609 con­sig­nats) repre­sen­ten un 1,3% de la seva riquesa, només dar­rere el País Basc i Navarra, que recap­ten els seus impos­tos i es paguen la majo­ria d’obres. A Madrid el pes puja a l’1,9% i la mit­jana, al 2,4%.

Si s’entra en detall, es troba l’ori­gen de la poca inversió exe­cu­tada sobre­tot en les empre­ses públi­ques, com les que ges­ti­o­nen els prin­ci­pals ports i xar­xes de fer­ro­car­rils, que tenen un pes inver­sor rela­tiu molt més alt a Cata­lu­nya (suposa un 85% de la xifra pres­su­pos­tada) que els matei­xos minis­te­ris, ja que en aquest període el de Foment direc­ta­ment sí que va inver­tir fins i tot més del con­sig­nat, un 115% (1.074 mili­ons) els últims sis anys. En canvi, és baixíssim el nivell d’exe­cució de Ports de l’Estat (un 38%, 310 mili­ons gas­tats de 815 pres­su­pos­tats) i el d’Adif, ges­tor d’infra­es­truc­tu­res fer­roviàries, que només arriba al 45%. És clar que aquí es dona una doble vara encara més escan­da­losa: men­tre les inver­si­ons a l’alta velo­ci­tat es van exe­cu­tar en un 84% en aquest període (fins a 815 mili­ons), només es van fer un 20,5% (310 mili­ons) de les pres­su­pos­ta­des a la xarxa con­ven­ci­o­nal de roda­lies i regi­o­nals. Les inver­si­ons reals de Renfe Ope­ra­dora es van que­dar just a la mei­tat de les pre­vis­tes. Tot ple­gat va fer que hi hagués pocs pro­jec­tes nous, ja que sim­ple­ment la majo­ria va anar sal­tant d’un any a l’altre.

Des­plo­ma­ment del 82%

Aga­fant la sèrie històrica del grup Foment –l’únic del qual es tenen dades des dels anys 80, i que ja es con­si­dera fia­ble perquè repre­senta fins a un 84% de la inversió esta­tal a Cata­lu­nya en aquest temps–, la mit­jana d’exe­cució pres­su­postària va ser del 77% del 2001 al 2017. Només el 2012 va superar el 100%, i només a prin­cipi de segle, en plena cons­trucció del TAV Madrid-Bar­ce­lona, la inversió feta es va atan­sar al 16% del total. En la mateixa ullada històrica es veu que la inversió esta­tal es va des­plo­mar arran de la crisi, a par­tir del 2010, i després ni de bon tros s’ha recu­pe­rat. Ans al con­trari: a Cata­lu­nya ha sem­blat l’excusa per­fecta per per­pe­tuar el greuge, ja que les xifres rela­ti­ves tant d’inversió pre­vista com d’exe­cució han ten­dit a la baixa. Tant el 2008 com el 2009, el grup Foment va gas­tar a Cata­lu­nya més de 2.800 mili­ons, cen­trats sobre­tot a aca­bar les obres de l’alta velo­ci­tat i la T-1 de l’aero­port del Prat. El 2014, la xifra havia cai­gut fins al punt que no va arri­bar als 500 mili­ons, un 82% menys. I els últims qua­tre anys no ha millo­rat gaire (760 mili­ons de mit­jana; això sí, sumat tot el sec­tor públic); una tendència, cal dir, que també han seguit les inver­si­ons d’una Gene­ra­li­tat que ha ten­dit a pri­o­rit­zar la des­pesa social.
Informa:ELPUNTAVUI.CAT (22-8-2019)