L’ESTAT NOM√ČS HA INVERTIT UN 10,5% A CATALUNYA DES DEL 2015

( ÒSCAR PALAU РBARCELONA )
Pas¬≠sen els anys, se suc¬≠ce¬≠ei¬≠xen pro¬≠me¬≠ses, models de finan√ßament, cri¬≠sis i recu¬≠pe¬≠ra¬≠ci¬≠ons econ√≤miques, governs de tots colors aqu√≠ i all√†, pro¬≠ces¬≠sos pol√≠tics i repres¬≠si¬≠ons… per√≤ una cosa segueix immu¬≠ta¬≠ble: el d√®ficit inver¬≠sor cr√≤nic de l‚ÄôEstat a Cata¬≠lu¬≠nya, que es nota sobre¬≠tot en les infra¬≠es¬≠truc¬≠tu¬≠res ver¬≠te¬≠brals del pa√≠s, totes com¬≠pet√®ncia seva. L‚Äô√ļltim informe que, es miri com es miri, ho rati¬≠fica, l‚Äôacaba de fer p√ļblic el Depar¬≠ta¬≠ment d‚ÄôEco¬≠no¬≠mia. A par¬≠tir de dades liqui¬≠da¬≠des entre el 2015 i el 2018, que per pri¬≠mer cop ha publi¬≠cat la mateixa Inter¬≠venci√≥ Gene¬≠ral de l‚ÄôEstat englo¬≠bant el con¬≠junt del sec¬≠tor p√ļblic esta¬≠tal, la con¬≠clusi√≥ √©s que la inversi√≥ en obra p√ļblica que l‚Äôadmi¬≠nis¬≠traci√≥ espa¬≠nyola va exe¬≠cu¬≠tar a Cata¬≠lu¬≠nya va ser de mit¬≠jana el 10,5% de tota la ter¬≠ri¬≠to¬≠ri¬≠a¬≠lit¬≠zada, lluny del 16% que √©s en poblaci√≥ i del 19% que repre¬≠senta del PIB (i a qu√® obli¬≠gava la dis¬≠po¬≠sici√≥ addi¬≠ci¬≠o¬≠nal ter¬≠cera de l‚ÄôEsta¬≠tut per al per√≠ode 2007- 2013, si b√© no es va arri¬≠bar a com¬≠plir mai i nom√©s es va com¬≠pen¬≠sar el pri¬≠mer any despr√©s que el TC ho deix√©s a arbi¬≠tri del govern espa¬≠nyol de torn). Queda lluny tamb√© de la inversi√≥ que aca¬≠pa¬≠ren les comu¬≠ni¬≠tats d‚ÄôAnda¬≠lu¬≠sia (15,8%) o Madrid (14,7%) en el mateix per√≠ode, si b√© en aquest √ļltim cas la xifra pres¬≠su¬≠pos¬≠tada (que a Cata¬≠lu¬≠nya era del 12%) par¬≠tia fins i tot de m√©s avall, just del 9,7%.

I és que a Madrid, en el mateix període l’Estat hi va inver­tir fins a un 114% del que hi havia con­sig­nat, en un rànquing que lidera seguida de l’Aragó, amb el 102%, i en què Cata­lu­nya se situa a la part baixa, amb una mit­jana d’exe­cució del 65,9% (que seria un punt més si es com­pu­ten també els dos anys ante­ri­ors, dels quals la Gene­ra­li­tat també va dema­nar dades).

Només 2 de cada 3 euros

El resum √©s que en l‚Äô√ļltim lus¬≠tre nom√©s s‚Äôhan gas¬≠tat real¬≠ment 2 de cada 3 euros p√ļblics esta¬≠tals ja apro¬≠vats per a Cata¬≠lu¬≠nya, xifra gai¬≠reb√© deu punts per sota del 75,3% de la mit¬≠jana espa¬≠nyola. Si es mira en euros per habi¬≠tant des del 2015, el quo¬≠ci¬≠ent arriba a tot just 402 al pa√≠s, que se situa a la cua, nom√©s dar¬≠rere les comu¬≠ni¬≠tats forals, les insu¬≠lars i el Pa√≠s Valenci√†, i molt lluny dels 620 de la mit¬≠jana, en una taula que lidera Cas¬≠te¬≠lla i Lle√≥ amb 1.572. √Čs clar que la mateixa com¬≠pa¬≠ra¬≠tiva √©s ja del tot sag¬≠nant si es fa en ter¬≠mes rela¬≠tius de PIB: els tot just 3.038 mili¬≠ons gas¬≠tats per l‚ÄôEstat a Cata¬≠lu¬≠nya del 2015 al 2018 (fins a 1.571 menys que els 4.609 con¬≠sig¬≠nats) repre¬≠sen¬≠ten un 1,3% de la seva riquesa, nom√©s dar¬≠rere el Pa√≠s Basc i Navarra, que recap¬≠ten els seus impos¬≠tos i es paguen la majo¬≠ria d‚Äôobres. A Madrid el pes puja a l‚Äô1,9% i la mit¬≠jana, al 2,4%.

Si s‚Äôentra en detall, es troba l‚Äôori¬≠gen de la poca inversi√≥ exe¬≠cu¬≠tada sobre¬≠tot en les empre¬≠ses p√ļbli¬≠ques, com les que ges¬≠ti¬≠o¬≠nen els prin¬≠ci¬≠pals ports i xar¬≠xes de fer¬≠ro¬≠car¬≠rils, que tenen un pes inver¬≠sor rela¬≠tiu molt m√©s alt a Cata¬≠lu¬≠nya (suposa un 85% de la xifra pres¬≠su¬≠pos¬≠tada) que els matei¬≠xos minis¬≠te¬≠ris, ja que en aquest per√≠ode el de Foment direc¬≠ta¬≠ment s√≠ que va inver¬≠tir fins i tot m√©s del con¬≠sig¬≠nat, un 115% (1.074 mili¬≠ons) els √ļltims sis anys. En canvi, √©s baix√≠ssim el nivell d‚Äôexe¬≠cuci√≥ de Ports de l‚ÄôEstat (un 38%, 310 mili¬≠ons gas¬≠tats de 815 pres¬≠su¬≠pos¬≠tats) i el d‚ÄôAdif, ges¬≠tor d‚Äôinfra¬≠es¬≠truc¬≠tu¬≠res fer¬≠rovi√†ries, que nom√©s arriba al 45%. √Čs clar que aqu√≠ es dona una doble vara encara m√©s escan¬≠da¬≠losa: men¬≠tre les inver¬≠si¬≠ons a l‚Äôalta velo¬≠ci¬≠tat es van exe¬≠cu¬≠tar en un 84% en aquest per√≠ode (fins a 815 mili¬≠ons), nom√©s es van fer un 20,5% (310 mili¬≠ons) de les pres¬≠su¬≠pos¬≠ta¬≠des a la xarxa con¬≠ven¬≠ci¬≠o¬≠nal de roda¬≠lies i regi¬≠o¬≠nals. Les inver¬≠si¬≠ons reals de Renfe Ope¬≠ra¬≠dora es van que¬≠dar just a la mei¬≠tat de les pre¬≠vis¬≠tes. Tot ple¬≠gat va fer que hi hagu√©s pocs pro¬≠jec¬≠tes nous, ja que sim¬≠ple¬≠ment la majo¬≠ria va anar sal¬≠tant d‚Äôun any a l‚Äôaltre.

Des­plo­ma­ment del 82%

Aga¬≠fant la s√®rie hist√≤rica del grup Foment ‚Äďl‚Äô√ļnic del qual es tenen dades des dels anys 80, i que ja es con¬≠si¬≠dera fia¬≠ble perqu√® repre¬≠senta fins a un 84% de la inversi√≥ esta¬≠tal a Cata¬≠lu¬≠nya en aquest temps‚Äď, la mit¬≠jana d‚Äôexe¬≠cuci√≥ pres¬≠su¬≠post√†ria va ser del 77% del 2001 al 2017. Nom√©s el 2012 va superar el 100%, i nom√©s a prin¬≠cipi de segle, en plena cons¬≠trucci√≥ del TAV Madrid-Bar¬≠ce¬≠lona, la inversi√≥ feta es va atan¬≠sar al 16% del total. En la mateixa ullada hist√≤rica es veu que la inversi√≥ esta¬≠tal es va des¬≠plo¬≠mar arran de la crisi, a par¬≠tir del 2010, i despr√©s ni de bon tros s‚Äôha recu¬≠pe¬≠rat. Ans al con¬≠trari: a Cata¬≠lu¬≠nya ha sem¬≠blat l‚Äôexcusa per¬≠fecta per per¬≠pe¬≠tuar el greuge, ja que les xifres rela¬≠ti¬≠ves tant d‚Äôinversi√≥ pre¬≠vista com d‚Äôexe¬≠cuci√≥ han ten¬≠dit a la baixa. Tant el 2008 com el 2009, el grup Foment va gas¬≠tar a Cata¬≠lu¬≠nya m√©s de 2.800 mili¬≠ons, cen¬≠trats sobre¬≠tot a aca¬≠bar les obres de l‚Äôalta velo¬≠ci¬≠tat i la T-1 de l‚Äôaero¬≠port del Prat. El 2014, la xifra havia cai¬≠gut fins al punt que no va arri¬≠bar als 500 mili¬≠ons, un 82% menys. I els √ļltims qua¬≠tre anys no ha millo¬≠rat gaire (760 mili¬≠ons de mit¬≠jana; aix√≤ s√≠, sumat tot el sec¬≠tor p√ļblic); una tend√®ncia, cal dir, que tamb√© han seguit les inver¬≠si¬≠ons d‚Äôuna Gene¬≠ra¬≠li¬≠tat que ha ten¬≠dit a pri¬≠o¬≠rit¬≠zar la des¬≠pesa social.
Informa:ELPUNTAVUI.CAT (22-8-2019)

175 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: