L’ESTAT S’HA SALTAT LA CONSTITUCI√ď LES VEGADES QUE LI HA CONVINGUT

“Quan l’Estat es va saltar la seva Constituci√≥ ”
( PEP MART√ć )

Mai s’havia parlat tant de la llei a Espanya. El compliment de la llei, el di√†leg dins de la llei, la cotilla de la Constituci√≥ i l’anomenat marc legal s√≥n expressions constants en boca dels principals dirigents del pa√≠s. Com en molts estats on el compliment de les normes no ha estat mai una tend√®ncia gaire estricta, a Espanya la llei -i sobretot el codi penal- sembla apar√®ixer de cop com el gran element cohesionador. No importa que l’Estat sigui el primer incomplidor de compromisos i acords tancats.

En aquest 41√® aniversari de l’aprovaci√≥ de la Constituci√≥ espanyola, √©s bo recordar alguns incompliments de la legalitat vigent que van ser convenients a la ra√≥ d’Estat. Durant els inicis de la Transici√≥, es va fer famosa una expressi√≥: de la llei a la llei. Va ser una idea de Torcuato Fern√°ndez Miranda, pol√≠tic sibil¬∑l√≠ com pocs, preceptor del pr√≠ncep Joan Carles i un dels estrategs del salt de r√®gim. Era una manera de dir que del franquisme a la democr√†cia s’hi podia passar sense infringir cap llei. Per√≤ el cert √©s que l’Estat va for√ßar la legalitat a la seva conveni√®ncia. Aquests casos ho exemplifiquen.

La llei per a la reforma política, una contradicció insalvable

Si hi ha un proc√©s pol√≠tic que mostra totes les paradoxes de les quals √©s capa√ß la pol√≠tica espanyola, aquest √©s el que va servir per elaborar la llei per a la reforma pol√≠tica. √Čs un cas d’enginyeria legislativa sense precedents. Clau de volta de la Transici√≥ del franquisme a la democr√†cia, la llei va ser el projecte elaborat pel govern d’Adolfo Su√°rez sota la inspiraci√≥ de Fern√°ndez Miranda. Com canviar una estructura com la del r√®gim franquista? De la llei a la llei? M√©s aviat per un exercici de voluntat pol√≠tica que va requerir una suma de trucul√®ncies.

Com canviar una estructura com la del règim franquista? De la llei a la llei? Més aviat per un exercici de voluntat política que va requerir una suma de truculències

La primera enganyifa treia el cap en el nom. La llei era “per a la reforma pol√≠tica”, la qual cosa ja indicava que el que venia no era una reforma “del” r√®gim, sin√≥ per erigir-ne un de nou. Altra cosa √©s que es mantinguessin moltes de les estructures de poder del franquisme. Per√≤ la llei va saltar-se totes les normes. El text establia la potestat d’anar a unes eleccions democr√†tiques. La llei es proclamava com a “fonamental” per equiparar-se a les anomenades lleis fonamentals del r√®gim, que eren la constituci√≥ del franquisme.

Su√°rez va decidir que el text de la llei no port√©s pre√†mbul. Com que la norma havia de ser votada per les Corts franquistes, que d’aquesta manera se su√Įcidaven pol√≠ticament, era millor no explicitar res en un pre√†mbul massa ideol√≤gic. Tampoc hi havia disposicions derogat√≤ries, cosa inaudita en un text d’aquest tipus. La llei enterrava totes les normes fonamentals del r√®gim i ho feia de manera tan clara que es va evitar proclamar-ho.

РLa legalització del PCE: la Fiscalia ho afina

Va ser un dissabte a cuita-corrents, concretament el Dissabte Sant del 1977. Faltaven tot just dos mesos per a les primeres eleccions democràtiques després de la dictadura. No tothom veia clar en els centres de poder que el PCE, la gran bèstia negra del franquisme, pogués concórrer a les urnes. Per a un sector recalcitrant, era una línia vermella. Però Suárez va decidir franquejar-la.

El govern que encap√ßalava es movia enmig d’una legalitat que era continuadora del franquisme. Els mesos previs a la legalitzaci√≥ hi va haver un pols amb el Tribunal Suprem, que es negava a facilitar-la. Finalment, la sala quarta del tribunal, despr√©s de fortes pressions governamentals, no va donar llum verda per√≤ es va declarar incompetent. Su√°rez va rec√≥rrer aleshores a la junta de fiscals, que va especificar que el PCE no entrava en el l√ļgubre article 172 del codi enal que establia el concepte d’associacions il¬∑l√≠cites.

Fraga va comparar la legalitzaci√≥ del PCE amb un cop d’estat i va qualificar de “farsa jur√≠dica” la f√≥rmula elaborada per Su√°rez

Resulta curiosa alguna de les reaccions a la legalitzaci√≥ del PCE. Manuel Fraga, l√≠der d’Alianza Popular i fundador m√©s tard del PP, va sortir indignat a proclamar que es tractava d’un “cop d’estat”. Segons ell, la decisi√≥ del govern Su√°rez era tamb√© una “farsa jur√≠dica” perqu√® contravenia la llei d’associacions i era “il¬∑legal i il¬∑leg√≠tima”. El cert √©s que aquells dies la tensi√≥ pol√≠tica va ser enorme. L’ex√®rcit va rebre la not√≠cia amb molta hostilitat i es va t√©mer el pitjor.

– La Generalitat, per decret

El retorn de la Generalitat, √ļnica instituci√≥ republicana que es va tornar a recuperar despr√©s de la mort de Franco, va ser una altra decisi√≥ feta completament al marge de la legalitat vigent. De fet, no nom√©s aix√≤, sin√≥ que va ser una realitat abans de l’aprovaci√≥ de la Constituci√≥. El resultat de les eleccions del 15 de juny de 1977 van ser un triomf per la UCD de Su√°rez (sense majoria absoluta, per√≤). En canvi, a Catalunya, les forces progressistes van guanyar de forma aclaparadora, amb el PSC en primer lloc i el PSUC en segona posici√≥. El bloc que reclamava “llibertat, amnistia i Estatut d’Autonomia” va arrasar.

El retorn de la Generalitat, √ļnica instituci√≥ republicana que es va tornar a recuperar despr√©s de la mort de Franco, va ser una altra decisi√≥ feta completament al marge de la legalitat vigent

Pocs dies despr√©s, Su√°rez accelerava les negociacions amb Josep Tarradellas, el president a l’exili. El que poc abans semblava inversemblant va esdevenir no nom√©s convenient sin√≥ imprescindible. Amb el reial decret 41/1977 del 29 de setembre, es reinstaurava la instituci√≥ hist√≤rica d’autogovern. El mes seg√ľent, Tarradellas tornava triomfalment com a president. Entre preservar una legalitat que s’esquerdava i afrontar un problema de primera magnitud, s’havia imposat la segona opci√≥, senyal del talent i el sentit com√ļ dels principals actors pol√≠tics.

Informa:NACIODIGITAl.CAT (6-12-2019)

169 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: