L’ESTAT VOL DESTRUIR CATALUNYA: A SÁNCHEZ I A ILLA ELS IMPORTA MÉS ESPANYA QUE LA PANDÈMIA

“Volen que Catalunya esdevingui un desastre”
( JORDI BARBETA )
La gran batalla guanya en emoció. Totes les enquestes auguraven una majoria independentista a les properes eleccions catalanes i l’Estat no ha tingut més remei que passar a l’ofensiva per impedir-ho, amb maneres tan barroeres que ho deixen tot encara més clar. Les eleccions, siguin quan siguin, seran un caixa o faixa per Catalunya… i per Espanya. Fins i tot ho ha reconegut el dirigent de Vox, Javier Ortega Smith, disposat a donar suport a la investidura del candidat socialista, Salvador Illa, per evitar que governin els independentistes.

Quan l’Estat està disposat a posar en perill la vida dels ciutadans que està obligat a protegir, aquest Estat perd la seva legitimitat i la seva raó de ser

El poder judicial espanyol s’ha erigit i es reivindica com el principal baluard de la integritat de l’Estat. “La unidad de la nación española es un mandato directo para los jueces”, va declarar en forma de consigna el president del Consell General del Poder Judicial i del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, davant del Rei, en el moment àlgid del procés sobiranista, i el búnquer judicial actua en conseqüència. Efectivament, l’objectiu principal de qualsevol estat i, per tant, de les seves institucions, és sempre mantenir la seva integritat territorial. Tanmateix, la raó principal d’un estat és garantir la seguretat -la vida- del seus ciutadans. Ara bé, quan per mantenir aquesta integritat està disposat a posar en perill la vida dels ciutadans, de tots els ciutadans que està obligat a protegir, aquest estat perd la seva legitimitat i la seva raó de ser.

Els jutges marquen la seva pròpia estratègia de combat contra el moviment sobiranista català a base de desestabilitzar sistemàticament no només el Govern de Catalunya, sinó també la societat catalana en el seu conjunt, com una mena de xantatge perquè els ciutadans desisteixin de les seves aspiracions i acceptin la derrota política. No es conformen amb destituir presidents, acarnissar-se sàdicament amb els presos, perseguir líders polítics i activistes socials. A més, boicotegen les iniciatives de la Generalitat i dels alcaldes catalans per fer front a la pandèmia de la Covid o per qualsevol altra gestió d’interès per als ciutadans. Ara volen que les eleccions siguin un desastre. Observi’s que, malgrat tota la polèmica política, cap partit parlamentari, tampoc el PSC, s’ha volgut embrutar les mans impugnant el decret d’ajornament pel que pugui passar.

Si com pronostiquen els experts la pandèmia és a prop de desbocar-se, i Sánchez i Illa no han fet res per evitar-ho, passaran a la història no pas pel seu bon govern ni per la seva honestedat política

Som davant un autèntic sabotatge a les institucions catalanes. No hi ha cap llei que atribueixi als jutges la potestat de fixar la data electoral, però tampoc no existeix el contrapoder propi en qualsevol democràcia per contrarestar les arbitrarietats d’uns jutges que es permeten interpretar subjectivament i sense cap base jurídica la voluntat popular sobre el dia de les eleccions (“hay un interés público muy intenso en la celebración de las elecciones”) o el grau de provisionalitat política (“si no se celebran se abre un periodo prolongado de provisionalidad que afecta al normal funcionamiento de las instituciones democráticas”), en tot cas una provisionalitat provocada pel mateix tribunal, que, agradi o no agradi, s’ha resolt d’acord amb les previsions constitucionals i estatutàries. És obvi que l’endemà de les eleccions la “provisionalidad” i la incertesa serà més acusada que no pas ara, havent de constituir nou govern i nova administració en plena pandèmia.

L’estratègia del búnquer judicial va més enllà dels partits unionistes. La ingerència judicial i els interessos electorals del PSC i del ministre-candidat Salvador Illa, per coincidents que siguin, no formen part del mateix complot. Els jutges (com els militars) han donat prou mostres de la seva animadversió amb la presència de Unidas Podemos al Govern de l’Estat, al qual desafien contínuament. Per no assumir la responsabilitat dels efectes epidemiològics que pot tenir obligar a fer les eleccions el 14 de febrer, els jutges del TSJC han posat la pilota a la teulada del ministre de Sanitat. Han vingut a dir que si cal prendre mesures més restrictives que justifiquin l’ajornament electoral correspon al Govern de l’Estat, és a dir al ministre de Sanitat, prendre les decisions oportunes. Tenint en compte que els epidemiòlegs, els infectòlegs i tots els experts sanitaris han recomanat unànimement l’ajornament electoral, la responsabilitat del ministre Illa i del Govern Sánchez és enorme, perquè afecta Catalunya i tot Espanya. Si jo fos Iván Redondo recomanaria a Illa elevar les restriccions i presentar-ho com un sacrifici personal que demostraria que no actua per interès electoral. Obtindria més rèdit. En canvi, si com pronostiquen els experts la pandèmia és a prop de desbocar-se, i Sánchez i Illa no han fet res per evitar-ho, passaran a la història no pas pel seu bon govern ni per la seva honestedat política.
Informa:ELNACIONAL.CAT (24-1-2021)

119 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: