L’ESTRATÈGIA JUDICIAL CONTRA EL PROCÉS FA AIGÜES PER MANCA DE PROVES

( GEMMA LIÑÁN)
Es calcula que hi ha més de 2.800 persones que han estat o continuen estant encausades per algun delicte relacionat amb la participació en actes relacionats amb el 9N, el referèndum del 2017 o les mobilitzacions i protestes ciutadanes de resposta a la repressió que ha desencadenat el procés de reivindicació del dret a l’autodeterminació de Catalunya. La dada surt en la proposta per a la llei d’Amnistia que es va presentar al Congrés i arriba fins als 3.300 represaliats segons el recompte d’Òmnium Cultural i la xifra citada pels càrrecs públics del Govern de la Generalitat.

La dada també és una referència per a explicar a qui afectaria la llei d’amnistia per al procés i inclou més de 1.000 persones ferides en els diferents capítols pels quals ha passat el procés independentista des de l’1-O. Tots ells se’ls consideren represaliats.

La llista creix, però també creix la llista d’absolts i casos arxivats deixant al descobert investigacions conduïdes a buscar caps de turc, sentències exemplificadores i diligències sense fonament. Tot, sembla, per desincentivar la mobilització independentista i l’estratègia política de trencament amb l’Estat espanyol. L’estratègia judicial de la por.

La gran quantitat de casos que no arriben a judici o que el tribunal sentenciador acaba absolbent tenen un denominador comú: la manca de proves.
Els acusats per l’1-O

El primer cas d’absolució amb impacte pel que representava i per com deixava en dubte la sentència del Tribunal Suprem contra part del Govern de la Generalitat va ser el del major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero. Però aquesta mateixa setmana, l’Audiència Nacional, també ha absolt els escortes de Carles Puigdemont processats pel delicte d’encobriment per acompanyar l’expresident de la Generalitat per diversos països del nord d’Europa fins a la seva detenció a Alemanya el març de 2018.

Relacionats amb l’1-O, els cinc membres de la sindicatura electoral, després d’una instrucció de mesos, el jutge d’Instrucció 15 de Barcelona, els van acabar absolent. Estaven acusats de desobediència i usurpació de funcions públiques. La sentència constata que no s’acredita que donessin cap instrucció o ordre ni que es tornessin a reunir després de les providències dictades pel TC.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va absoldre el 2020 l’ex diputada de la CUP Mireia Boya. Boya era una de les processades del cas de l’1-O. El seu cas a anar al Tribunal Suprem i va tornar a Catalunya. I després de 3 anys i un judici, la sentència la va proclamar innocent. La resolució diu que no va ser advertida nominalment pel TC i no ostentava una posició d’intervenció en els fets compatible amb el tipus penal de la desobediència.

A més, dels 30 alts càrrecs processats pel jutjat d’Instrucció 13 de Barcelona, 15 dels casos s’han acabant arxivant. La jutgessa va decidir no processar-se per manca de proves.
Els activistes

Tamara Carrasco, la veïna de Viladecans acusada de pertànyer als CDR per l’Audiència Nacional, va estar amb arrest al seu municipi durant més d’un any. Després el tribunal la va absoldre. És un dels casos més flagrants de les acusacions d’activites. Carrasco va estar detinguda per pertànyer als CDR i estava acusada de terrorisme.

El 18 d’octubre del 2019, durant la protesta per la sentència del procés, la policia deté 4 joves que després la Fiscalia acusa de desordres públics. El juny del 2021 van quedar absolts després del judici. Entre ells hi havia en Guillem, el noi de la dessuadora taronja.

Fa només uns dies, durant el judici d’en Pol Serena, acusat de desordres públics per atacar dos mossos d’esquadra el 21 de febrer del 2019 en una vaga independentista a Barcelona, l’altre jove acusat va quedar absolt durant la darrera sessió. Ningú va poder provar que estigués al lloc dels fets ni que hagués provocat cap aldarull.

Marc Casadesús, un altre activista acusat per llençar pedres contra el cordó policial el 27 d’octubre del 2019 en un dels talls a la C-17. La fiscalia demanava un any de presó per un delicte d’atemptat a l’autoritat, però la jutge va considerar que no hi havia proves prou contundents per atribuir i imputar el delicte contra el jove i el va absoldre.

El novembre de 2020, l’Audiència de Barcelona va arxivar definitivament la causa contra nou persones acusades de desordres públics i coaccions per haver ocupat les vies del TGV de l’Estació de Sants. El darrer arxiu ha estat per bona part dels acusats del tall a la Jonquera de Tsunami Democràtic. Segons els advocats d’Arta Solidaria hi ha més de 300 persones investigades per les concentracions de la Jonquera, el Pertús i Tortosa.

I es compten a 18 docents investigats, les causes dels quals van ser totes arxivades. Es tracta de 9 mestres de Sant Andreu de la Barca denunciats l’abril del 2018 per la Fiscalia, 8 de la Seu d’Urgell investigats des del novembre del 2017 i un mestre de Tremp.

De 712 alcaldes a 78

Al setembre del 2017, just abans de l’1-O es comença la investigació de la Fiscalia General de l’Estat que acaba amb 712 alcaldes investigats. José Manuel Maza va demanar que s’investiguessin pels “presumptes actes de cooperació en l’organització del referèndum il·legal”.

La Fiscalia emprèn la investigació a partit del llistat de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) amb els 712 alcaldes que van signar “un decret per visualitzar la seva col·laboració amb la convocatòria del Govern per a l’1 d’octubre”. Segons dades de l’AMI només s’estaven investigant 78 alcaldes i en 62 casos s’ha arxivat el cas.

L’únic exalcalde condemnat per desobediència vinculada a l’1 d’octubre és l’alcalde d’Agramunt, i ex conseller, Bernat Solé. Al desembre del 2020 l’alcaldessa de Roses, Montserrat Mindan, va ser absolta i a l’octubre de 2019 el TSJC va arxivar una querella contra l’exalcalde de Premià de Mar i exconseller d’Interior, Miquel Buch, pels mateixos fets.
Informa:ELNACIONAL.CAT (25-VII-2021)

68 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: