L’ESTUPIDESA DEL SEXISME APLICADA A LA LLENGUA

“A mi, que mâexcloguin ”
ÂŤDe la mateixa manera que els senyors ens diuen a les dones com hem de parlar per sentir-nos incloses, gent que mai no ha reflexionat sobre el llenguatge es dediquen a pontificar sobre el sexisme en la llenguaÂť
( Per: Grup Estudi de Llengßes Amenaçades (GELA) )
No sÊ si a causa del confinament he estat mÊs exposada als mitjans de comunicació, o si Twitter Ês una finestra massa estreta per a copsar la realitat o, potser, Ês que en aquest racó de món ens hem tornat bojos. No ho sÊ, però el deliri amb la cosa del gènere arriba a extrems mai no vistos. I, a veure, no parlo de quatre eixelebrats, parlo de les institucions.
Un dels hits de la temporada ha estat una oferta de vacances per a gossos i gosses. No hi vaig donar mĂŠs voltes pensant que seria cosa dâalgun neorural o vĂŠs a saber, però com que lâanunci no parava de tornar, hi vaig entrar i va resultar que era de no sĂŠ quin departament de la Generalitat. Segurament el mateix que sâadreça a pescadors, ramaderes i pagesos, cosa que, per ser inclusiva, no sĂŠ si exclou pescadores, ramaders i pageses. Dâuna altra banda, han aparegut les persones autònomes i les persones treballadores. Tampoc no sĂŠ si inclou algunes de les (moltes) persones autònomes que conec però que mai no han pagat autònoms; o potser algunes de les persones (molt) treballadores que tambĂŠ conec però que, en canvi, no tenen feina.
Totes aquestes incoherències sĂłn el resultat dâintentar modificar artificialment un sistema que funciona a la seva manera. Senzillament, quan tapes un forat se nâobre un altre uns quants mĂŠs i, per la situaciĂł que veiem, ja se nâhan obert tants que potser nâhem perdut el control.
Però hi ha escletxes. A un mestre incaut el Departament dâEducaciĂł li va publicar un document de treball ple dâincoherències (segons ell, sâhavia de dir lâalumnat, però no el professorat, i coses aixĂ), però el mĂŠs bonic de tot era que, desprĂŠs de recomanar-nos dir âels professors i les professoresâ, quan parlava ell deia âels usuaris prefereixen textos breus i clarsâ. O, dit dâuna altra manera, la conclusiĂł contradeia tot el document. TambĂŠ Josep Maria Ganyet va explicar una iniciativa dels nens de la seva escala, lâescriptura dâun conte per als veĂŻns. Com que hi havia les fotografies es podia veure clarament que, quan escrivien els nens deien âels veĂŻnsâ i âels nens de lâescalaâ, però quan apareixia la lletra dâun adult es parlava de âels nens i les nenes de lâescalaâ. Ăs a dir, si ens despistem o no ens controlen, tots parlem normal.
Obro parèntesi: Sovint em demanen que, si no hem de dir âels gossos i les gossesâ, âlâestudiantatâ ni âles persones infantsâ, què hem de dir. A aquest punt de desconcert hem arribat, ja dubtem de si dir âels gossosâ, âles estudiantsâ i âels infantsâ ĂŠs correcte o no. Jo, com a lingĂźista, no sĂłc qui per a dir com ha de parlar la gent i per això a la pregunta: âCom hem de parlar?â Responc ânormalâ. I normal no vol dir normatiu, vol dir no fer cas dâaquestes imposicions que no fan res mĂŠs que crear confusiĂł. Alliberem-nos, parlem normal.
Com que el confinament tambĂŠ ha estat moment de relectures, he repassat un manual de 2003, editat per Janet Homes i Miriam Meyerhoff, The Handbook of Language and Gender, un entre tants, però lâobservaciĂł que vull fer ĂŠs extensible a prĂ cticament la totalitat de textos sobre llengua i gènere si excloem els editats al nostre paĂs. De vint-i-cinc articles nomĂŠs un estĂ dedicat parcialment al gènere gramatical, i no ĂŠs un article per a fer propostes inclusives, no sexistes, etc. sinĂł que es limita a descriure les propostes dâaquest tipus. En el cas del gènere parla de les propostes de neutralitzaciĂł del gènere (emprar-ne un per a tothom) i les dâespecificaciĂł del gènere (desdoblaments). Però no ĂŠs això el mĂŠs interessant. Crec que realment compta de què parlen els altres 24 capĂtols i aquĂ hi ha els temes que ens passen per alt mentre perdem el temps amb el gènere gramatical.
Com parlen les dones? Com sĂłn les pautes conversacionals entre homes i dones? Com sĂłn les converses en lâĂ mbit familiar? Quin paper juga el sexe en la negociaciĂł entre iguals? Quina relaciĂł hi ha entre sexe i poder en la comunicaciĂł en lĂnia? I entre llengua i sexe en lâadolescència? Com reproduĂŻm els estereotips masculins i femenins? Aquestes i moltes mĂŠs qĂźestions sĂłn les que no abordem quan parlem del sexisme en la llengua. Per què? Doncs perquè aquestes sĂłn les que compten. No si els mestres diuen âels nens i les nenesâ, sinĂł a qui esperonen mĂŠs a intervenir, a qui escolten mĂŠs, a qui donen mĂŠs temps⌠No si els polĂtics parlen de âciutadans i ciutadanesâ sinĂł fins a quin punt el sexe condiciona el cas que es fa a les propostes i lâaccĂŠs als cĂ rrecs. En fi, hi ha molts exemples que, dâuna altra banda, tots coneixem.
Si tornem a Twitter, entre tanta bestiesa inclusiva tenim tot un aparador del masclisme mĂŠs tronat entre els predicadors de la inclusiĂł. Suposo que professar una religiĂł fa que el dogma estigui per sobre de tot, fins i tot per sobre del masclisme. Animo els qui realment els preocupa la qĂźestiĂł a fer recerca sobre les interaccions a Twitter. Sâadonaran que la condescendència, el mansplaining i totes les mostres del masclisme mĂŠs barroer sâescolen entre els consells que ens donen. I quan la cosa va que parlen aixĂ perquè volen sentir-se com nosaltres ja nâhi ha per llogar-hi cadires. Això sĂ, qualsevol cosa menys renunciar als privilegis. Finalment, hem arribat aquĂ. La llengua inclusiva serveix perquè els senyors ens diguin com hem de parlar. AixĂ, si els fem cas, ells se senten molt feministes i nosaltres fetes molt visibles.
De la mateixa manera que els senyors ens diuen a les dones com hem de parlar per sentir-nos incloses, gent que mai no ha reflexionat sobre el llenguatge es dediquen a pontificar sobre el sexisme en la llengua. Això explica moltes de les propostes aberrants que es fan. No conec cap comissiĂł dâaquestes que es formen per a fer propostes inclusives en la que hi participi cap lingĂźista (i dic lingĂźista, ĂŠs a dir, algĂş que tĂŠ com a objectiu entendre el llenguatge). Per tant, es vol manipular la llengua sense ningĂş que entengui la llengua. Hi ha, però, una cosa que no arribo entendre. Quan qualsevol curandero vol vendre remeis per al coronavirus o de qualsevol altra cosa, el col¡legi de metges surt de seguida per alertar-nos de la mateixa manera que, davant de qualsevol cas dâintrusisme, lâautoritat pertinent actua tal com pertoca a la seva responsabilitat. Què passa amb la llengua? Doncs que lâautoritat, lâIEC, calla. La RAE no ha callat i ĂŠs ben cert que els han dit de tot, però almenys han assumit la seva responsabilitat.
AquĂ estem deixats de la mĂ de DĂŠu i mentre els preocupi mĂŠs el què diran que aturar tot aquest desgavell, ho continuarem estant. Però hi ha professionals de la llengua sotmesos als sĂ trapes que ens volen salvar de nosaltres mateixes (alcaldes, consellers, pedagogsâŚ). Aquests professionals, si no segueixen els dictats dels il¡luminats, o seâls ignora o seâls aparta. Per què han de viure sotmesos a la humiliaciĂł que un incompetent els dicti com han de fer la seva feina? Què cal fer? NomĂŠs se mâacut una cosa: objecciĂł de consciència lingĂźĂstica. Si tots els correctors es planten, què passa? Que els polĂtics i els mestres parlin com vulguin però que cap persona que sap què tĂŠ entre mans sâhagi de rebaixar a escriure textos incoherents i incomprensibles. I si algĂş porta la gossa de vacances i no li accepten perquè no ĂŠs un gos, que ho denunciĂŻ. A veure si els tribunals fan justĂcia.
*Carme Junyent, Grup dâEstudis de LlengĂźes Amenaçades (GELA)
Informa:VILAWEB.CAT (28-6-2020)