“L’eurocambra es treu de sobre el cas Puigdemont ”
“Els eurodiputats electes de JxCat i ERC posen contra les cordes el procés espanyol per adquirir l’acta ”
” L’aparell del Parlament Europeu nega que hi hagi “un marc europeu” per resoldre el problema ”
( NATÀLIA SEGURA – BRUSSEL·LES )
Més de dos milions de persones van voler que Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Toni Comín els representessin a l’única institució escollida democràticament a la Unió Europea en les passades eleccions europees del 26-M. La seva particular i polèmica situació judicial ha fet aflorar una problemàtica que posa contra les cordes el sistema per triar els membres de l’eurocambra i, en especial, el procediment espanyol per proclamar els representants escollits a les urnes.
En el cas de Junqueras, el Tribunal Suprem ha de decidir primer si el deixarà anar a recollir l’acta, com ja va fer després de les eleccions espanyoles, i si podrà participar en la sessió de constitució del Parlament Europeu del 2 de juliol a Estrasburg. Per a Puigdemont i Comín el problema és que la Junta Electoral Central (JEC) sosté que han d’anar presencialment a Madrid a jurar la Constitució per poder assumir el mandat. Una mesura que els dos implicats rebutgen al·legant la imprecisió de la llei electoral espanyola i també perquè el procés per agafar l’acta és diferent del d’altres estats de la Unió Europea (UE).
Pilota a Madrid
Des de l’aparell de l’eurocambra s’insisteix que ells no tenen res a veure amb aquest embolic perquè les eleccions europees se celebren per “encàrrec” als estats membres. Fa poc el portaveu de la institució, Jaume Duch, defensava que tot “es juga a Madrid” i que “no hi ha marc europeu” per resoldre aquesta qüestió. “No entraré en informes, o tribunals de justícia, o qui pot fer què, perquè no depèn del Parlament Europeu i no hi ha posició que jo pugui expressar”, va dir.
És cert que cada estat de la UE organitza les eleccions regint-se pels seus marcs electorals, però existeix, de fet, una “llei electoral” europea del 1979, que va ser reformada en diverses ocasions, en la qual s’estableix un conjunt de “regles comunes” per efectuar els comicis arreu del bloc.
Malgrat llençar la pilota a les autoritats espanyoles, l’encara president de la cambra, el popular Antonio Tajani, es va prendre la molèstia abans de les eleccions d’encarregar un informe sobre aquesta problemàtica al jurisconsult de la institució. En les conclusions del document s’assegura que “la presència a Madrid és necessària” per adquirir l’acta. “Si ell fos arrestat fent això, les autoritats espanyoles encara li podrien donar permís per fer-ho”, deia l’informe que en cap moment mencionava el nom de Puigdemont o de Comín.
Tant la figura del jurisconsult autor del text d’aquest informe com la del secretari general de l’eurocambra que va vetar l’entrada com a eurodiputats electes a l’expresident i exconseller el 29 de maig, van ser criticades per la seva vinculació política amb el Partit Popular Europeu. Tres dels catorze vicepresidents de la mesa de l’eurocambra van demanar públicament explicacions a Tajani per una decisió que és inèdita a la cambra i que el president va prendre de comú acord amb Klaus Welle, secretari general del Parlament Europeu i membre de la CDU alemanya.
LA DATA
17.6.2019
és la data de la convocatòria perquè els eurodiputats electes vagin a Madrid a jurar la Constitució
Tornarà la pilota a Luxemburg?
El que no aclareix l’informe de l’eurocambra sobre la immunitat i l’adquisició de l’acta és quines són les opcions que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea es pronunciï eventualment sobre aquest cas. Si tots tres presenten recurs a decisions de la JEC que els impedeixin estar el 2 de juliol a l’eurocambra, podrien demanar als tribunals espanyols que es plantegi una qüestió prejudicial a aquest alt tribunal amb seu a Luxemburg per considerar que el cas planteja dubtes sobre si la JEC aplica la llei electoral espanyola respectant els principis que marca la normativa europea. Els tribunals d’última instància estan obligats a sol·licitar aquesta pregunta prejudicial al TJUE, si aquest no s’ha pronunciat ja sobre el mateix cas.
Informa:ELPUNTAVUI.CAT (10-6-2019)
