L’EUROJUSTÍCIA ESTUDIA SI ACCEPTA LA INICIATIVA DEL CpR I L’ANC CONTRA ESPANYA

El Tribunal General de la Unió Europea es pronunciarà el 9 de juny sobre el rebuig de Brussel·les a la Iniciativa Ciutadana Europea (ICE) de l’ANC i el Consell per la República que pretenia sancionar Espanya.

Les dues entitats van registrar el maig del 2019 una ICE que demanava a la Comissió Europea aplicar l’article 7 del Tractat de la UE i sancionar l’estat espanyol “per la vulneració dels drets polítics i civils” del poble català i “per extensió de les minories nacionals i els seus representants”.
Acusen el tribunal de rebutjar-la “pel fons de la qüestió”

Brussel·les va declarar inadmissible la petició al·legant un defecte de forma, fet que va portar l’ANC i el Consell a impugnar la desestimació davant del Tribunal General de la UE (TGUE) i van acusar l’executiu europeu d’haver-la rebutjat en realitat “pel fons de la qüestió”.

El TGUE és un dels dos òrgans del qual consta el Tribunal de Justícia de la Unión Europea (TJUE), l’altre és l’anomenat Tribunal de Justícia. El Tribunal General és l’encarregat de resoldre els recursos d’anul·lació que interposen els particulars, les empreses i, en alguns casos, els governs nacionals, mentre que el de Justícia s’encarrega de les qüestions prejudicials plantejades pels tribunals nacionals, certs recursos d’anul·lació i els recursos de cassació.
Una denegació que no requereix “gran explicació”

Durant la vista judicial a principis de desembre, l’advocat Gonzalo Boye va declarar que “el que molesta en realitat és el fons de la qüestió”. Un argument que l’advocada de la CE, Maria-Isabel Martínez del Peral, va rebatre dient que “la justificació és breu, però suficient”, segons ella, no era necessari aportar una “gran explicació” sobre la denegació, i va afegir que “no és tant dramàtic que es denegui la petició perquè es pot reformular”.

Segons Boye, si Brussel·les hagués “fonamentat” bé la denegació l’ANC i el Consell per la República, haurien fet “quatre canvis” al text i l’haurien tornat a presentar. “El que realment els hi preocupa és el procediment públic que suposa la ICE”, va alertar.

El TGUE anunciarà la seva decisió el pròxim 9 de juny, però, sigui quin sigui el resultat, les dues parts poden recórrer en última instància al Tribunal de Justícia de la UE.

Si la CE perd el cas en última instància, es veuria obligada a permetre una campanya de suport a la ICE catalana arreu d’Europa.

Cas independentista a Luxemburg

Les dues entitats van registrar el maig del 2019 una Iniciativa Ciutadana Europea (ICE) que pretén instar a la Comissió Europea iniciar el procediment previst a l’article 7 del Tractat de la UE per sancionar l’estat espanyol “per la vulneració dels drets polítics i civils” del poble català i “per extensió de les minories nacionals i els seus representants”.

Brussel·les va declarar inadmissible la petició al·legant un defecte de forma. En concret, la va rebutjar perquè aquesta no “convidava” explícitament a la Comissió a “presentar una proposta d’acte jurídic”. “Aquest és l’únic objectiu que pot tenir una ICE”, va recordar l’executiu europeu.

La ICE de les entitats pretenia que “tant la Comissió com el Parlament” tinguessin “coneixement de la situació” a Espanya respecte “els seus riscos sistèmics i la falta de compliment de normes” europees.

També volia que fossin conscients de “la necessitat d’activar mecanismes que permetin ajudar a la millora de la qualitat democràtica a Espanya” i del seu “tracte a les minories” en el marc de l’article 7 dels tractats, entre d’altres.

L’ANC i el Consell per la República van impugnar, llavors, la desestimació de l’executiu europeu davant del TGUE al·legant que van respectar tots els requisits per presentar la ICE i que la Comissió Europea l’hauria d’haver registrat.

Informa:ELNACIONAL.CAT (13-5-2021)

133 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: