L’EXNÚMERO 2 DE MONTORO ADMET QUE HISENDA NO VA DETECTAR CAP PARTIDA VINCULADA DIRECTAMENT A L’1-O

—-El  JUDICI DEL PROCÉS—–  

La sisena setmana de judici del Procés és la primera que porta com a testimonis guàrdies civils protagonistes d’alguns dels escorcolls més significatius dels dies previs al referèndum, com al domicili de Josep Maria Jové i Lluís Salvadó el 20 de setembre o a la nau d’Unipost el dia anterior. Abans, però, ha declarat l’ex subsecretari d’Hisenda Felipe Martínez, número dos de Cristóbal Montoro durant l’1-O, la compareixença del qual estava prevista per la setmana passada però es va haver de posposar perquè es va allargar la del major dels Mossos d’Esquadra Josep Lluís Trapero.

Martínez ha repassat el ferri control econòmic de l’Estat imposat a la Generalitat des del 2015 fins el setembre del 2017, en què el control va passar de ser mensual a després setmanal el juliol i finalment el govern espanyol va assumir tots els pagaments del Govern, però ha insinuat que podria haver-se comès un delicte de malversació per bé que no ha estat capaç de donar-ne gairebé cap detall. No ho ha apuntat directament, sinó que amb un llenguatge molt tècnic responent a la fiscal Consuelo Madrigal, ha assegurat que el control econòmic que l’Estat va imposar al pressupost de la Generalitat no aconseguia abastar possibles “contractes irregulars”. Ara bé, ha admès que el ministeri d’Hisenda no va detectar cap partida vinculada directament a l’1-O -“no en tinc coneixement”, ha dit- sinó que només ho va arribar a fer el jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona quan els va reclamar informació sobre algunes partides.

 

El control per part d’Hisenda

 

 

En relació a allò que sí que podia supervisar, Felipe Martínez ha defensat la intervenció que va exercir el ministeri d’Hisenda sobre les finances i ha assenyalat que el Govern va fer un “compliment formal” amb la remissió d’informació i certificació de pagaments, tot i que amb algun retard, però ha advertit que alguns no eren complets i aquests es van portar a la Fiscalia -tot i no detectar que tinguessin una relació directa amb el referèndum-. En concret, van denunciar al ministeri públic canvis en la contractació de la campanya Civisme per part del Departament de Presidència per valor de 3,5 milions d’euros a finals d’agost. També es van denunciar factures del Diplocat per al desplaçament d’analistes internacionals al voltant de l’1-O. Però no ha volgut entrar en detalls i ha dit que no recordava dates en concret sobres les visites i també els imports. Ja a preguntes de l’advocada de l’exconsellera Meritxell Borràs, Judith Gené, ha dit que no recordava que s’acabessin pagant totes les factures dels analistes internacionals convidats pel Diplocat ja durant la intervenció total de la Generalitat sota el 155.

La fiscal Consuelo Madrigal li ha volgut preguntar directament si l’1-O es va pagar amb diners públics però el president del tribunal, Manuel Marchena, l’ha tallat per no entrar en valoracions. Refent la pregunta, Felipe Martínez ha defensat que el ministeri d’Hisenda es va demanar personar ja el 2018 en totes les causes obertes sobre el referèndum per un possible perjudici de les arques de l’Estat perquè, malgrat el control i el seguiment pressupostari per part del ministeri, “la realitat material dels fets” podria ser una altra. És a dir, ha vingut a dir que van fer tot el que van poder però que s’hauria pogut cometre un delicte de malversació, sempre amb un llenguatge molt tècnic i un to pausat que ha exasperat la fiscal Madrigal.

Informa:ARA.CAT (19-3-2-2019)

582 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: