L’EXTREMA DRETA, CADA COP MÉS A LA VORA DE LA BATLLIA DE PERPINYÀ

Pere Manzanares (Perpinyà, 1953) és fundador de Ràdio Arrels, un activista del catalanisme al nord de l’Albera amb enorme recorregut i, a hores d’ara, integrant d’una candidatura a l’Ajuntament d’Elna (Rosselló), el poble de 8.500 habitants on es van preservar les paperetes i les urnes del referèndum de l’1 d’octubre. La seua candidatura la defineix com «d’esquerres, catalanista i ecologista» i té el nom d’‘Elne comm’une idée neuve’. Parlem amb ell de què s’espera de les pròximes eleccions municipals a l’Estat francès, que se celebraran, com sempre, en dues voltes: la primera aquest dia 15 de maig i la segona el següent diumenge, dia 22. I ens centrem, especialment, en l’escenari que es presenta a la Catalunya Nord a nivell local.

( MANEL LILLO )

-Vostè és candidat a Elna. Ara mateix, qui governa al poble?

-Actualment governa una coalició de centredreta que l’any 2014 va desbancar un antic batlle comunista, Nicolas Garcia, també catalanista i ara vicepresident del Departament. Ara tornem a presentar candidatura per mor de recuperar l’alcaldia amb una coalició d’esquerres, catalanista i ecologista.

-Quins partits integren aquesta coalició?

-El Partit Comunista, el socialista, el grup ecologista Els Verds i gent que no forma part de cap partit.

-I al conjunt de la Catalunya Nord, què es preveu d’aquestes eleccions municipals?

-He de dir que no crec que hi hagi una especificitat nord-catalana respecte a la resta de l’Estat francès. S’intueix que el moviment la República en Marxa, del president Emmanuel Macron, patirà un vot de càstig. Fonamentalment per la reforma de les pensions, que va generar manifestacions contràries al llarg de l’any passat. Hi ha, també, una gran oposició a l’aplicació de l’article 49.3 de la Constitució, que permet el Govern passar per davant del Parlament per imposar reformes com la de les pensions. Tot això és molt impopular. I els observadors opinen que els candidats de la República en Marxa ho pagaran car aquest diumenge, quan se celebrarà la primera volta de les eleccions.

-I qui es beneficiarà més d’aquest descontent contra Macron?

-D’una banda, l’Agrupació Nacional, de Marine Le Pen, que es posiciona com el principal rival d’Emmanuel Macron, tal com ja va passar a les eleccions presidencials de 2017 i a les europees de l’any passat. I curiosament es comença a perfilar una tercera força sense etiquetes. La gent que prescindeix dels partits polítics, que estan patint un descrèdit i un desgast. Fins fa alguns anys moltes candidatures maldaven per aconseguir el segell i el suport dels grans partits. Però avui hi ha un moviment invers. La major part de les candidatures, al voltant del 80%, en pobles petits i ciutats mitjanes, han renunciat a un segell polític. S’autoanomenen «sense etiqueta» o «candidatures ciutadanes».

-Qui sol estar darrere d’aquestes candidatures?

-Gent de tota mena. En gairebé tots els seus programes hi ha present, per exemple, el tema de l’ecologia.

-També a Perpinyà?

-Curiosament, Louis Aliot, candidat de l’Agrupació Nacional de Marine Le Pen, exmarit de la líder del partit, una de les persones més influents al si de la formació i el candidat que més vots rebrà en la primera volta de les eleccions municipals, ha evidenciat la tendència a renunciar al segell de l’Agrupació Nacional. Aliot ja s’ha presentat com a candidat a la batllia de Perpinyà diverses vegades, ha aconseguit diversos càrrecs i té presència al territori. I ha aconseguit incorporar a la seva llista persones procedents de la societat civil, gent políticament no adscrita a cap partit -especialment empresaris o gent de l’entorn de la dreta més clàssica. En aquesta línia, Aliot segueix l’exemple de la ciutat de Besers, a Occitània, on als anteriors comicis va guanyar un candidat molt proper a Le Pen que va generar una sorpresa arribant a la batllia sense el segell del Front Nacional. És la inspiració d’Aliot per assolir la batllia de Perpinyà.

-En les anteriors eleccions municipals, el llavors Front Nacional va guanyar les eleccions a Perpinyà, però va ser derrotat en segona volta. És possible que enguany el desenllaç siga el mateix?

-És possible, però cada vegada Aliot s’acosta més a la victòria en segona volta. Perquè ara hi ha aquesta obertura a gent que no procedeix de l’Agrupació Nacional. Aquest 2020, a Perpinyà hi ha moltes candidatures. Els últims sondejos situen Aliot amb quinze punts d’avantatge sobre el batlle actual, Jean-Marc Pujol (Els Republicans). En tercera i quarta posició hi hauria el diputat macronista, Romain Grau, que és un antic tinent del batlle Pujol; i just al darrere estaria el candidat ecologista. Per últim trobaríem una candidatura d’extrema esquerra, l’Alternativa. Tot fa pronosticar una segona volta molt ajustada amb un frec a frec entre Aliot i Pujol. I podria guanyar Aliot, clar. De fet, és molt probable.

-Per què l’extrema dreta genera tant atractiu electoral a Perpinyà?

-Perquè la Catalunya Nord és un territori on hi ha poc dinamisme econòmic. Rep molta gent jubilada d’altres parts de l’Estat francès que se’n venen aquí a viure. Després, és una terra d’acolliment de refugiats que van perdre guerra d’Algèria, els pied-noirs, i aquesta gent té un ressentiment molt fort envers la política de França. I Le Pen capta bona part d’aquest vot. Hi ha, per tant, raons específiques molt lligades al territori que permeten l’AgrupacióNacional tenir un pòsit bastant important. Però avui, aquest partit reuneix un vot contestatari arreu de l’Estat francès. Quan la cosa va malament, per expressar un desig de sanció, la gent sol votar l’Agrupació Nacional.

-I la cosa va malament com? En termes econòmics i laborals?

-Sí. A la Catalunya Nord hi ha un atur endèmic, una de les taxes més elevades de tot l’Estat francès. No hi ha indústria, tot són serveis, i la situació laboral és molt difícil, perquè tot està sotmès al turisme, que no dona treball durant tot l’any, sinó durant unes èpoques determinades. Això provoca una feblesa econòmica bastant important. Després, hi ha gent desocupada que ve a viure a prop del Mediterrani, perquè aquí les condicions climàtiques són més favorables. I hi ha una concentració de pobresa molt important a Perpinyà i en molts pobles del voltant.

-Més enllà de Perpinyà, als pobles de la Catalunya Nord, també s’acostuma a votar l’extrema dreta?

-Està bastant generalitzat. Fonamentalment passa a Perpinyà, però és general. A les eleccions europees, de fet, en una majoria de pobles, l’Agrupació Nacional va quedar en primera posició.

-Molta gent descontextualitzada no s’explica com una ciutat com Perpinyà és capaç, al mateix temps, de rebre amb tant entusiasme el president Carles Puigdemont i, alhora, votar l’extrema dreta de forma massiva.

-Hi ha un corrent de simpatia creixent, potser majoritari, envers el procés i la figura de Carles Puigdemont. Per això el seu acte del 29 de febrer a Perpinyà no va tenir cap mena d’oposició, almenys expressada públicament. Però també cal dir que els qui van assistir a l’acte no eren desenes de milers de nord-catalans: la gran majoria eren catalans procedents del Principat. També és cert que hi havia nord-catalans, sí.

-I al mateix temps, tots els candidats a l’alcaldia de Perpinyà que van poder es van fotografiar amb el president a l’exili.

-Exactament. Cal dir que Louis Aliot, de l’extrema dreta, no va figurar en cap fotografia, es va quedar al marge, tot i que no va aixecar la veu.

-Si el candidat d’Agrupació Nacional haguera aixecat la veu, la gent se li hauria girat en contra?

-És possible. Perquè el seu electorat és plural, i ell ha de tenir en compte aquestes coses. Ell ja ha dit que no vol prendre part en el conflicte català. Considera que aquest és un problema que concerneix l’Estat espanyol.

-Per tant, i malgrat tot, el catalanisme tindrà alguna incidència electoral?

-Tindrà una incidència simbòlica. De la mateixa manera que l’ecologia: avui cap candidatura nord-catalana pot prescindir de fer un esment o de donar alguna garantia sobre els temes de la catalanitat. Són dos temes que potser no generen majories electorals, però que són imprescindibles des del punt de vista simbòlic.

-I això per què ha passat?

-Perquè forma part de l’ADN polític actual, i la catalanitat és un fragment, un vector molt important que s’expressa a nivell cultural, esportiu i simbòlic. Si es fes un referèndum a la Catalunya Nord demanant a la gent si se sent o no catalana, crec que el 70% o el 80% diria que sí. Però això no té una traducció política. I això cal dir-ho, perquè és evident.

-Per què no n’hi ha traducció política?

-Perquè, d’una banda, hi ha la influència i la vinculació a la política francesa i a l’Estat francès, que és excessiva. I alhora, la massa crítica dels partits tradicionals, encara que tinguin un desgast, segueix present.

-Què té a dir de les candidatures catalanistes que es presenten a Perpinyà?

-No hi ha cap que s’hi presenti en solitari. Els catalanistes van repartits en diverses llistes, sigui a títol individual o sigui a nivell de partit. En el primer cas hi ha catalanistes a la llista de Jean-Marc Pujol (Els Republicans), altres a la dels ecologistes, Unitat Catalana ha escollit una llista centrista i Sí al país Català entra en la de Romain Grau (La República en Marxa). Alhora, Esquerra Republicana de Catalunya i gent propera a la CUP ha escollit la llista de l’Alternativa, de l’extrema esquerra. Per tant, hi ha un repartiment.

-L’Alternativa té alguna possibilitat de traure representació al consistori?

-És difícil. Podria ser que tingui la possibilitat tècnica de presentar-se a una segona volta, però una multiplicitat de candidatures en la segona volta afavoriria Louis Aliot, candidat ultradretà. Això obligarà a assumir responsabilitats difícils de prendre per part d’alguns partits. Per tant, és possible que l’Alternativa no demani el vot per a ningú en una segona volta, però en aquest cas es quedaria sense representació al consistori de Perpinyà.

-Deia que les candidatures municipals de la República en Marxa seran castigades…

-Això ve de lluny amb les armilles grogues i altres fenòmens. Macron va generar la sorpresa a les presidencials, és molt majoritari al Parlament, però té moltes dificultats actualment a nivell de popularitat.

-Això vol dir que en les eleccions de 2022 Macron podria perdre la presidència francesa?

-No necessàriament. La dreta tradicional està dividida. L’esquerra també. I els dos corrents d’oposició tradicional, tant a la dreta com a l’esquerra, manquen de lideratge.

-I això com es traduiria?

-Com més atomització de candidatures hi hagi més es garantirà l’enfrontament entre Macron i Le Pen. I en aquest cas, Macron tindrà més possibilitats.

-Per acabar, es contempla alguna sorpresa electoral en alguna localitat de la Catalunya Nord?

-L’única gran sorpresa seria la de Perpinyà si guanya Aliot. No només per a la Catalunya Nord, sinó per a tot l’Estat francès. La premsa estatal està molt atenta a la situació de Perpinyà, perquè si la batllia la guanya Aliot, aquesta ciutat seria la primera important de tot França a caure en mans del moviment lepenista.

-I al conjunt de l’Estat francès, es contempla alguna sorpresa més en aquest sentit?

-En algunes ciutats hi ha moltes incògnites electorals, per exemple a Marsella o a Lió. A París sembla que continuarà la batllessa socialista Anne Hidalgo, perquè el candidat macronista ha hagut de dimitir en l’últim moment. Per esmentar una anècdota, a la Catalunya Nord, al poble del Barcarès (Rosselló), un poble ric i de molta promoció turística, es diputaran l’alcaldia, cara a cara, el marit i la muller. Els dos militen en Els Republicans, però lideren dues candidatures distintes.
Informa:ELTEMPS.CAT (15-3-2020)

149 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: