“LI POTS PREGUNTAR EN CASTELL√Ä, SISPLAU?”

‚ÄúLi pots preguntar en castell√†, sisplau?‚ÄĚ.
“El problema el tenim a casa, amb partits pol√≠tics que ni tan sols utilitzen la seva majoria parlament√†ria per fer complir els principals fundacionals de TV3 amb la llengua”.
(PILAR CARRACELAS )
√Čs una hist√≤ria ben coneguda en aquest pa√≠s ocupat que √©s Catalunya. Alg√ļ que vol imposar el castell√† nom√©s ha de dir que no ent√©n el catal√†. √Čs igual que no sigui veritat, √©s igual que ho faci a un pa√≠s on el catal√† √©s llengua oficial, √©s igual que ho faci qui ve d‚Äôun pa√≠s on tamb√© ho √©s, √©s igual que li ofereixin traducci√≥ simult√†nia, √©s igual que representi una circumscripci√≥ electoral catalana.

√Čs colonialisme modern, aquell que ent√©n la imposici√≥ ling√ľ√≠stica com civilitzaci√≥ o cordialitat, com ha dit la colonitzadora Cayetana √Ālvarez de Toledo, o amb la bona educaci√≥, com evidentment assumeixen els colonitzats que som la majoria de nosaltres com a m√≠nim algun cop de tant en tant, quan se‚Äôns escapa l‚Äôautomatisme que ens fa pensar que qu√® ens costa a nosaltres, en comptes de pensar que qu√® li costa a l‚Äôaltre. Per√≤ √©s colonialisme, al cap i a la fi.

Superar aquest colonialisme √©s una q√ľesti√≥ de persever√†ncia i esfor√ß, d‚Äôestar alerta tot el dia, com superar una addicci√≥. √Čs molt cansat, per√≤ s‚Äôha de fer. Perqu√® estem sols, ni la Generalitat, com a administraci√≥ colonial, ni cap organisme depenent, com TV3 o la premsa subvencionada, ni molt menys, evidentment, la metr√≤poli que √©s l‚ÄôEstat, ens ajudaran, ans al contrari. Nom√©s cal veure el que va passar dissabte passat al FAQs. Va resultar que un escriptor valenci√† que anava a la televisi√≥ p√ļblica de Catalunya (a fer-la servir de plataforma de propaganda del seu llibre!), va afirmar que no entenia el catal√†, i tot i aix√≤ va rebutjar la traducci√≥ simult√†nia. I tots els periodistes, en comptes de fer-lo responsable de la seva decisi√≥ i parlar el seu idioma amb normalitat com a la majoria de programes (tot i que malauradament cada cop s√≥n menys) van acceptar que ell sol impos√©s l‚Äôidioma a tota la resta.

La frase estelar de la presentadora, Cristina Puig, al periodista Jordi Panyella, va ser: ‚Äú√©s que no t‚Äôent√©n en catal√†, si li pots fer [preguntar] en castell√†, sisplau‚ÄĚ. I Panyella, periodista de l‚ÄôAvui (no de La Vanguardia, no de El Peri√≥dico, no, de l‚ÄôAvui), va acceptar sense ‚Äúcap problema‚ÄĚ aquesta petici√≥. En comptes de dir ‚Äúmiri, no, si vost√® no ent√©n el catal√† -fet pat√®tic per un valenci√†, que t√© la sort de poder conviure com a m√≠nim amb dues lleng√ľes-, haver acceptat una orellera, per tant, evidentment QUE NO li puc fer en castell√†, busqui‚Äôs la vida‚ÄĚ. Un ‚Äúsupremacista‚ÄĚ al final, tamb√© hauria estat b√©, opcionalment. Per√≤ aix√≠ van continuar la resta, tots catalans. Esperp√®ntic. Despr√©s els veurem opinar furibundament contra el 25% de classes en castell√†, que s‚Äôimposen exactament de la mateixa manera.

La gr√†cia de tot plegat √©s que dues setmanes abans la moral d‚Äôesclau ja havia fet estralls al programa, quan, marcant paquet, Puig i la resta de col¬∑laboradors (dels quals se‚Äôn va salvar una mica en Jordi Barbeta) van negar-se a canviar al castell√† en una entrevista a Cayetana √Ālvarez de Toledo, que tamb√© va rebutjar la traducci√≥ simult√†nia, per√≤ ning√ļ va fer l‚Äôexercici period√≠stic de posar la Marquesa de Casa Fuerte al seu lloc, recordant-li que els colonitzadors espanyols d‚ÄôAm√®rica tamb√© apel¬∑laven a la cordialitat quan van assimilar els nadius americans per la for√ßa, o que representa al Congr√©s dels Diputats un territori amb dos idiomes i que el dret a la ignor√†ncia no existeix.

En definitiva, amb √Ālvarez de Toledo van fer all√≤ que afirmen tants espanyols que fem, que √©s hablar catal√°n para joder. Per fotre, perqu√® la senyora √©s del PP. Si ho haguessin fet com un acte de dignitat, haurien plantat cara tamb√© a Juan Jos√© Mill√°s, que va fer gala de la mateixa catalanof√≤bia (ni un intel¬∑lectual espanyol se salva, √©s espectacular). Per√≤ ho van fer per molestar l‚Äôamo, no per alliberar-se de la seva influ√®ncia.

Hom podria pensar que aix√≤ es limita als ac√≤lits d‚ÄôEsquerra, assedegats d‚Äôaprovaci√≥ dels companys de les lluites compartides que √©s el m√≥n que representa Mill√°s. Per√≤ no fa gaire que un juntergent com Aleix Sarri animava a fer boicot a Netflix si es negava a oferir continguts en catal√†, obviant el debat de fons, √©s a dir, que el problema el tenim a casa, amb partits pol√≠tics que no nom√©s no fan la independ√®ncia, que √©s el que pot salvar el catal√†, sin√≥ que ni tan sols utilitzen la seva majoria parlament√†ria per fer complir els principals fundacionals de TV3 amb la llengua abans de demanar-ho a una plataforma estrangers√ßa, no tenen problema per repetir a les rodes de premsa el discurs en castell√† que ja han fet pr√®viament en catal√† en comptes de fer un Valt√≤nyc (‚Äúcontrata un traductor‚ÄĚ), i no renuncien als seus escons al Congr√©s tot i no estar perm√®s parlar en catal√† (i no pintar-hi res pol√≠ticament).

Al final, el FAQs es felicitava per la quota de pantalla que va tenir dissabte. V√©s a saber si no va ser perqu√® l‚Äôespectacle de genuflexi√≥ va ser digne de veure. O perqu√® la major part dels aud√≠metres de Catalunya s√≥n a llars castellanoparlants, cosa que d√≥na per un altre article. La q√ľesti√≥ √©s que, sigui com sigui, si aquest share i la difusi√≥ a les xarxes serveixen per recordar-nos qu√® √©s el que NO s‚Äôha de fer si volem que la naci√≥ catalana, que √©s el que la nostra llengua els recorda que existeix, sobrevisqui als intents d‚Äôassimilaci√≥ espanyola, jo ja signo. Al final, malauradament, ser√† pel que quedar√† TV3.
Informa:ELMON.CAT (9-XII_2021)

54 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: