LI RETIREN EL PERMÍS D’ARMES PER NEGAR-SE A PARLAR EN CASTELLÀ A LA POLICIA: “DE LES 7.000 LLENGÜES DEL MÓN NOMÉS ELS MOLESTA EL CATALÀ “

(QUICO SALLÉS )

Negar-se a respondre en castellà a agents del Cos Nacional de Policia espanyola pot ser l’origen d’una història surrealista que acabi amb la retirada del permís d’armes de l‘insurrecte lingüístic. Aquesta és la història d’en J. –vol mantenir el seu anonimat– que ha fet arribar el seu cas com a queixa al ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, i al mateix cap de la Guàrdia Civil a Catalunya, el general Luís Tovar. “Tot això no m’hauria passat si hagués estat italià, anglès o italià, però noi, soc català a Catalunya”, lamenta en J. en conversa amb aquest diari.

El malson d’en J., un empordanès que sempre ha militat en la causa sobiranista, comença el dos de setembre del 2020. Conduïa la seva furgoneta pick up 4×4 carregada de material de treball quan el va aturar un control del Cos Nacional de Policia. Durant l’escomesa policial, l’home es va negar a enraonar en castellà, que era el que li ordenaven els agents. “Háblenos en castellano que estamos en España!”, li van etzibar els uniformats. La seva tossuderia li va costar un escorcoll de d’alt a baix, no només d’ell sinó del seu vehicle i de la seva motxilla.

En l’escorcoll, li van trobar tres navalles pallareses, eines de treball habitual en persones com en J., que treballen al bosc. Són navalles tradicionals fabricades a Solsona per Ganiveteria Pallarès, instruments de treball d’un sol tall i amb menys de deu centímetres de fulla, que tot just pelen un fil o una poma. Una la portava a la butxaca. L’altra era a la guantera del vehicle i l’altra, a la motxilla. Els agents del CNP, finalment, el van denunciar –sense que en J. en sabés cap raó– i no li van donar cap document ni atestat que acredités que havia passat el control ni el decomís de les tres navalles pallareses.

En J. no va esperar ni una hora i es va dirigir a la comissaria primer del CNP per presentar una queixa, on també va marxar per l’obligaven a parlar en castellà. Després es va dirigir a la comissaria dels Mossos d’Esquadra a denunciar els fets. En concret, va denunciar la policia espanyola per retenció il·legal, abús d’autoritat i vexacions davant els intents del cap de l’Àrea Bàsica Policial de la policia catalana d’evitar-la.

Tot i la denúncia, que encara no s’ha resolt ni tramitat judicialment, el departament d’Interior va començar un procés sancionador contra J. arran de l’informe de la policia espanyola sobre el decomís de les pallareses. “La policia espanyola apunta i els Mossos disparen”, comenta en J. La primera resolució del departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya li arriba el 30 de juliol de l’any 2021. En concret, dues multes de 601 euros, per portar dues navalles. Tot i que n’hi van comissar tres.

Immediatament, en J. va presentar un recurs d’alçada argüint que les pallareses no eren armes sinó “utensilis de feina”. Fins i tot, va aportar el pla d’explotació forestal de les terres boscoses que mena, on aquest tipus de gavinet són habituals. El recurs continua i J. està preparat per encetar la via contenciosa-administrativa.

Ara bé, la sorpresa final trigaria poc en arribar. El setembre del 2021, en J. es va anar a renovar el seu permís d’armes tipus E (per a caça o tir esportiu) i la Guàrdia Civil li va atorgar el provisional, com és habitual, fins que no arriba la llicència nova. Però el tràmit, de cop, es va estroncar quan un mes després va rebre una resolució de la Guàrdia Civil, de la intervenció d’armes i explosius, que li denegava el permís i li reclamava el lliurament de les dues armes que tenia catalogades.

Curiosament, la motivació de la resolució és que havia estat denunciat per “tinença/ utilització d’armes prohibides” i per “resistència a l’autoritat”, el setembre del 2020. És a dir, que la fermesa per defensar el català que va irar els agents i va provocar l’escorcoll on van trobar les dues pallareses ha deixat en J. sense permís d’armes. “Van inflar una denúncia, de dues eines de treball clàssiques en van dir armes i els Mossos tiren milles, però jo continuo batallant”, detalla en J. Tant és així que va interposar recurs d’alçada que un cop es resolgui, si és desfavorable, anirà cap a la via del jutjat
Però el camí no acaba aquí. En J., que pensa defensar la seva actitud davant la policia espanyola i que portés una navalla a la butxaca, una a la guantera i una a la motxilla, amb altres estris, no s’ha quedat de braços plegats. El passat 19 de gener va remetre per correu administratiu sengles cartes al ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, i al cap de la Guàrdia Civil a Catalunya, el general José Luis Tovar. Dues missives on exposa fil per randa la història i no s’està de carregar contra la seva actitud, recriminant-los fins i tot, “l’a por ellos que els ha fet famosos a tot el món”. “De les 7.000 llengües que hi ha al món només els molesta el català”, es queixa en J. en la seva missiva.

La carta, a l’igual que els recursos, no només nega que les pallareses que duia fossin armes, sinó que carrega els neulers contra les “tres vegades que li han passat coses similars” amb els cossos i forces de seguretat de l’Estat. Així mateix, retreu la denúncia de resistència a l’autoritat quan estava “envoltat de sis o set persones armades fins les celles i hiperventilades”. En J. ho té clar, li han retirat les armes perquè es va negar a parlar en castellà. “Jo era l’enemic a batre”, escriu “Les armes tant me foten, que se les quedin, de fet, ja les tenen; però he hem de lluitar per la nostra dignitat, el nostre dret a enraonar en català i a no ser tractats com ciutadans d’una colònia, i que això no tingui conseqüències, jo no pararé”, sentencia.

a

142 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: