És evident que la concentració del vot útil en ERC ha funcionat bé, tot i que també és cert que Junts per Catalunya, finalment, no ha tingut el retrocés tan exagerat que li pronosticaven algunes enquestes. I sap greu que la proposta clarament rupturista del Front Republicà no haja reeixit, especialment tenint en compte de quina manera tan exagerada ha estat silenciat durant la campanya. La capacitat d’incidència que ha tingut, en molt poc temps, venint pràcticament del no-res per a aconseguir cent mil vots, és, tanmateix, un detall que caldrà tenir en compte en el futur.

Hi ha una dada important: els quatre partits del 155 obtenen 19 escons contra els 22 de l’independentisme i els 7 de Podem, que tampoc no baixa tant com les enquestes havien previst. Amb tot plegat, l’estat d’excepció ha estat clarament desacreditat: 19 a favor i 29 en contra. Un detall molt important perquè el panorama que s’obre a Madrid pot girar precisament entorn de l’aplicació del 155.

La pressió per un gran pacte de govern entre PSOE i Ciutadans serà enorme, aquestes setmanes. És el govern somiat per l’Íbex i la Comissió Europea. El problema és que justificar un tomb d’aquesta dimensió no és gens fàcil, com Sánchez ja va veure ahir mateix quan els seus el van escridassar exigint-li que no pactés amb Rivera. I hi ha pocs arguments a posar sobre la taula. Catalunya, el control de Catalunya, serà, més que segurament, la clau del pacte, l’únic que podran argumentar els uns i els altres per a justificar un tomb tan gran. I, en aquesta situació, la consolidació del bloc independentista, com un bloc de rebuig, és clau. Sánchez no pot sumar per l’esquerra sense comptar amb l’independentisme i, per tant, no ho voldrà fer. I per tant es trobarà condemnat a entendre’s amb Ciutadans. De manera que, quan li passe l’alegria temporal de la nit, Sánchez es despertarà amb un greu problema a les mans: governar Espanya tenint en contra no únicament l’esquerra espanyola sinó també l’independentisme català i el sobiranisme basc, que ha obtingut deu diputats. Poca broma.

PS. Un record molt especial avui pels diputats presos polítics Oriol Junqueras, Jordi Sánchez, Jordi Turull i Josep Rull. I pels senadors Raül Romeva i Jami Matamala. Enhorabona.