L’INDEPENDENTISME DU LA PROTESTA A LES PORTES DE L’EUROCAMBRA

Ni Carles Puigdemont, ni Oriol Junqueras ni tampoc Toni ComĂ­n podran ocupar els seus escons a l’Eurocambra aquest dimarts, dia de constituciĂł del nou hemicicle sorgit a les urnes del passat mes de maig. No ho podrĂĄn fer malgrat haver sortit escollits per mĂŠs de dos milions de vots. SĂ­ que hi seran, però, moltes de les seves veus. Milers d’independentistes han viatjat fins a Estrasburg per manifestar-se durant la celebraciĂł del ple i mostrar el seu desacord amb la decisiĂł.

La mobilitzaciĂł, organitzada pel Consell per la RepĂşblica, tambĂŠ tĂŠ com a objectiu denunciat la situaciĂł dels presos polĂ­tics i instar l’Estat espanyol a complir la resoluciĂł del Grup de Treball de Detencions ArbitrĂ ries de l’ONU i alliberar-los.

La concentraciĂł estĂ  convocada a les nou del matĂ­ davant el Parlament Europeu, concretament al pont Josep Bech cantonada amb Rue Lucien Febvre. Entre aquesta hora i les deu del matĂ­, hora d’inici del ple, serĂ  quan els nous eurodiputats accediran a la cambra, per això els convocants demanen que s’hi sigui ben d’hora. L’acte central, amb els parlaments de les diferents entitats i la lectura de manifestos, no serĂ  fins les 12 del migdia.

80 autobusos i tres vols xĂ rter

Fins a Estrasburg, s’hi han desplaçat una vuitantena d’autocars i tres vols xĂ rter –dos han sortit des de Barcelona i un altre des de Lleida–, segons l’Ăşltim recompte de l’ANC, a mĂŠs d’un nombre indeterminat de vehicles i avions per compte propi. Tot plegat podria suposar mĂŠs de 6.000 persones, amb els cĂ lculs del Consell per la RepĂşblica fets pĂşblics el passat dissabte.

Diversos manifestants entrevistats per El Nacional en una Ă rea de servei prop de LiĂł, camĂ­ cap a Estrasburg, coincidien en afirmar que no tenien clar si les manifestacions serveixen pel propòsit pel que s’anuncien –en aquest cas pressionar l’Eurocambra–, però defensen que ĂŠs una manera de demostrar a Madrid que l’independentisme no ĂŠs un “suflĂŠ” i per tal d’anar animant el moviment i evitar que s'”empetiteixi” malgrat la repressiĂł i les dificultats.

Gran part d’ells sĂłn habituals en les manifestacions i, a mĂŠs d’assistir a la gran majoria de les que es fan a la capital catalana, tambĂŠ es van desplaçar l’any 2017 a Brussel¡les i el passat mes de març a Madrid. I ĂŠs que aquesta ĂŠs la tercera gran manifestaciĂł que organitza el moviment fora del territori catalĂ .
Informa:ELNACIONAL.CAT (2-7-2019)

177 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sĂ piga: