L’INDEPENDENTISME, ENTRE LA TAULA DE DIÀLEG I EL RISC DE PERDRE LA TENSIÓ AL CARRER

“Comença el curs polític.L’independentisme, entre la taula de diàleg i el risc de perdre la tensió al carrer”.
( MARTA LASALAS )
La manifestació de l’11 de Setembre, tradicional tret de sortida del curs polític a Catalunya, s’ha convertit els darrers anys en el termòmetre que mesura la mobilització de l’independentisme al carrer. Aquest cop no serà una excepció. A les portes d’una taula de diàleg que no ha aconseguit fer-se creïble davant de l’opinió pública majoritària, amb el Parlament més independentista de la història però amb els partits de Govern incapaços de espolsar-se les diferències i desconfiances, la mobilització al carrer de dissabte aportarà la imatge gràfica de l’estat de salut d’aquest moviment tocat per la repressió de l’Estat i les divisions internes i encara en plena crisi de la Covid-19.

La fotografia de la mobilització s’observarà amb atenció des de la Moncloa. El Govern espanyol ha apostat des d’abans de l’estiu per passar pàgina de la reivindicació independentista i ha decidit resituar el terreny de la negociació a Catalunya en l’àmbit d’inversions i infraestructures. Una imatge de desmobilització al carrer, encara que es vulgui atribuir a la pandèmia, contribuirà a reforçar aquest posicionament.

L’11 de Setembre serà doncs, de nou, el punt de partida. Pocs dies després, la setmana del 13, està previst que se celebri la taula de diàleg entre el govern català i l’espanyol.
Ni composició ni ordre del dia

Això no obstant, encara es desconeix tant la composició com l’ordre del dia d’aquesta taula. El president català, Pere Aragonès, exigeix la presència del president espanyol, Pedro Sánchez, i aposta per una taula integrada a banda i banda per representants dels dos governs, és a dir, ministres i consellers. La realitat, però, és que el Govern espanyol evita comprometre la presència de Sánchez, mentre que des de Catalunya els partits encara debaten, entre ells i internament, qui assumirà la representació de la part catalana.

Pel que fa l’ordre del dia. El Govern insisteix que la negociació ha de girar al voltant de l’autodeterminació i l’amnistia. Això no obstant, els darrers mesos l’espai d’aquest diàleg s’ha anat restringint ja abans de començar. Tot i que durant la negociació de l’acord d’investidura de Sánchez entre PSOE i ERC es va fixar que s’hauria de poder parlar amb llibertat i “dins dels límits que marca l’ordenament jurídic democràtic”, a mida que han passat els mesos aquest marge volgudament ambigu s’ha anat encotillant als estrictes límits que permet la Constitució.

Al llarg de tot l’estiu la Moncloa no s’ha cansat de repetir que no contempla negociar res que quedi fora de la Constitució. En aquesta posició s’ha situat sense embuts el PSOE, però també veus de Podemos, que des de la marxa de Pablo Iglesias de l’executiu han posat el fre de mà en el debat català.
Estat-Generalitat

L’executiu de Pedro Sánchez considera que ja ha mogut peça amb els indults parcials que han permès sortir de la presó els líders del procés. Les seves propostes es concentren ara en mesures concretes d’autogovern com l’ampliació de l’aeroport de El Prat i els Jocs Olímpics d’Hivern, dos temes que, per cert, provoquen també discrepàncies dins del Govern català i amb els socis de la CUP.

L’executiu català, de la seva banda, insisteix que ja hi ha comissions bilaterals encarregades d’abordar les negociacions de traspassos o inversions i que la taula de diàleg ha de servir per parlar del dret a l’autodeterminació -de fet, Aragonès ja ha fixat la data d’un nou referèndum per abans del 2030- i amnistia, que s’hauria d’anar materialitzant amb mesures concretes per frenar la repressió de l’Estat contra l’independentisme.
Pressupostos

Paral·lelament, enmig d’aquesta situació el gran repte en la gestió de l’executiu per aquest primer trimestre serà aconseguir tirar endavant els pressupostos de l’any vinent. El conseller d’Economia, Jaume Giró, fa setmanes que ha posat en marxa el procés d’elaboració. Les reticències de la CUP se situen de nou com el gran cavall de batalla.

També a l’Estat es negocien els pressupostos i, de nou, incidiran directament en la política catalana. Tant Junts com la CUP han reclamat que els pressupostos i l’estabilitat de l’executiu de Pedro Sánchez s’utilitzi per obligar el PSOE a moure fitxa en el marc de la taula de diàleg. ERC, per la seva banda, ja ha advertit públicament que si el PSOE pretén tenir el suport republicà al Congrés per aprovar els comptes d’aquest any haurà de moure peça en aquesta negociació.
Repressió

Més enllà dels pressupostos, el departament d’Economia manté la batalla per tirar endavant el Fons Complementari de Riscos amb què l’executiu vol cobrir la persecució del Tribunal de Comptes contra la política exterior del Govern entre els anys 2011 i 2017.

Després que l’ICF va haver de respondre pels avals davant la negativa dels grans bancs a fer-ho, el Tribunal de Comptes espera que l’Advocat de l’Estat respongui als dubtes que va plantejar al respecte. De moment, el tema ha quedat aturat, la qual cosa des del govern s’atribueix a les converses preparatòries per al diàleg que ja manté amb l’executiu de Sànchez.
Ofensiva judicial

L’ofensiva de l’Estat a Catalunya té, a més, múltiples fronts en el marc judicial. El cas Volhov on el jutge Joaquín Aguirre investiga el finançament del procés és el que apareix en aquest començament de curs amb més intensitat i amb una ofensiva mediàtica en tota regla i més enllà de les fronteres espanyoles. Però, hi ha molts més casos oberts en diferents jutjats.

Dissabte, doncs, la Diada marcarà tant el to de la represa del curs polític com la intensitat que podrà exhibir la reivindicació independentista davant dels múltiples fronts que se li plantegen les properes setmanes.
Informa:ELNACIONAL.CAT (5-IX-2021)

81 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: