L’INDEPENDENTISME ÉS AQUÍ I HA VINGUT PER QUEDAR-S’HI

“Revers”
( PILAR RAHOLA )
La veritat sempre és la primera víctima en qualsevol conflicte. La confrontació directa amb el contrincant, que lògicament varia en funció del nivell d’enfrontament –no és el mateix un enemic, que un adversari o un competidor–, necessita guanyar el relat, abans de guanyar el combat. És a dir, més enllà de mesurar-se les forces, els contrincants tendeixen a imposar la seva raó, per deslegitimar la raó del contrari. I així, imposat el relat des d’una banda de la contesa, es reforcen les posi­cions i s’aconsegueixen aliances.

En el cas del conflicte català, la ­batalla pel relat contra l’independentisme ha estat descarnada, sense escrúpols, i imposada de manera persistent, minuciosa i massiva a la població. Una imposició que ha seguit tots els passos clàssics: primer, el desprestigi dels qui plantegen l’envit a l’Estat; després, la criminalització de les ­idees, amb comparacions de l’independentisme amb les idees totalità­ries; pel camí, l’anul·lació de la causa, desproveïda de tot sentit polític i històric; alhora, l’aïllament dels líders, convertits en una mena d’orats irresponsables i llunàtics, moguts per interessos espuris; i, finalment, la conversió del moviment independentista en una massa amorfa, mancada de tot sentit comú i, en el millor dels casos, ben intencionada però adoctrinada, ergo, alienada. El relat quedava imposat: no hi havia causes, ni lògica, ni líders seriosos, ni població crítica, i, desposseït de tota legitimitat, l’independentisme quedava com una espècie de secta amb molt de friqui i ningú assenyat. Durant aquests anys, aquest relat ha estat l’imposat, amb l’esperança d’aconseguir neutralitzar per sempre els ideals independentistes.
Malgrat el relat demonitzador, l’independentisme mostra gran fortalesa

La realitat, tanmateix, és tan tossuda com inapel·lable: no ho han aconseguit, i les enquestes són rotundes en la fortalesa de l’independentisme. Precisament per això, em sembla ineficaç el manteniment del discurs demonitzador que practica tot l’espanyolisme, incloent-hi els socialistes. No els funciona, i, per tant, ni el conflicte no desapareix, ni és feble, ni s’ajornarà per a altres generacions. La causa catalana és aquí davant i sembla que guanyarà àmpliament les elec­cions. No seria hora que els seus contraris canviessin el llenguatge, respectessin l’adversari i entenguessin que hi ha un problema que cal parlar i tractar? Perquè, encara que els hagi funcionat la cínica idea orteguiana de conllevarlo , en lloc de resoldre’l, el cert és que els temps de la conllevancia han acabat. L’independentisme és aquí i, per molt guru que intenti exorcitzar-lo, ha vingut per quedar-se.
Informa:LAVANFUARDIA.COM (7-2-2021)

106 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: