L’INDEPENDENTISME HAURIA DE MIRAR EL PAPER D’ESTRASSA QUE HA TINGUT LA UE AMB UCRA√ŹNA

“Ucra√Įna catalana”.
¬ęL’independentisme s’enreda en un assumpte que nom√©s li hauria de valer per constatar la timidesa de la UE davant de qualsevol conflicte¬Ľ.
(FERRAN CASAS )
La brutalitat i l’espectacularitat de la guerra a Ucra√Įna, que ha patit una invasi√≥ en tota regla de R√ļssia pels flirtejos del seu govern amb l’OTAN, monopolitza aquests dies l’actualitat. Els informatius en van plens i els l√≠ders pol√≠tics, tinguin o no alguna rellev√†ncia i relaci√≥ amb el conflicte entre dos pa√Įsos europeus, hi han d’entrar anant m√©s enll√† de l’obligat i gen√®ric lament per les v√≠ctimes.

A casa nostra ho han de fer sobretot els independentistes. Els unionistes en tenen prou amb seguir la roda dels seus caps de files estatals. En el cas del PSC i el PP passen per una adhesi√≥ total a les posicions de l’OTAN, que no vol arromangar-se m√©s del compte, i de la UE, que opta per sancions econ√≤miques que no tindran efecte a curt termini i que no semblen amo√Įnar massa Vlad√≠mir Putin. Nom√©s si R√ļssia an√©s m√©s enll√†, per exemple passant de les amenaces als fets amb Finl√†ndia i Su√®cia, que formen part de la UE per√≤ no de l’OTAN, la tensi√≥ podria enfilar-se m√©s.

Com deia, els independentistes, delerosos de jugar algun paper en l’escaquer internacional, de poder exhibir discurs propi anant a rematar totes les pilotes, i de portar l’aigua al seu mol√≠, s√≠ que han opinat amb contund√®ncia en les darreres hores. Va obrir foc Junts afirmant que Ucra√Įna √©s “un estat sobir√†” i que, per tant, no se’n pot “q√ľestionar la seva exist√®ncia”. Al r√†nquing de qualitat democr√†tica del The Economist, Espanya, de la que, per sort, s√≠ que se’n pot q√ľestionar la integritat territorial, √©s la n√ļmero 24, ja fora del grup de les “democr√†cies plenes”, i Ucra√Įna, la 87. Per davant de R√ļssia, per√≤ en una posici√≥ gens envejable. Des de la tribuna del Parlament un dels seus diputats, Quim Calatayud, comparava la viol√®ncia russa contra Ucra√Įna amb la que van patir els votants catalans l’1-O per part de la policia espanyola.

En la mateixa l√≠nia d’encabir l’assumpte en el debat dom√®stic, aquest divendres Oriol Junqueras, l√≠der d’ERC, deia que Ucra√Įna tamb√© s’asseuria a una taula de di√†leg com que la que ell promou amb el govern espanyol “si hi tingu√©s l’oportunitat”. El cert √©s que els ucra√Įnesos ja ho han fet diverses vegades, per√≤ el problema √©s que despr√©s les parts no han complert els acords signats, comen√ßant pel govern de K√≠ev. I la CUP denunciava amb contund√®ncia en un comunicat “les accions militars que pateix el poble d‚ÄôUcra√Įna per part de R√ļssia i l’OTAN”. Passa, per√≤, que l’OTAN encara no ha posat els peus en aquell pa√≠s ‚Äďtot i que el seu govern li ho agrairia en aquests moments‚Äď i que les tropes de l’Alian√ßa nom√©s es mouen, per ara, pels pa√Įsos que en formen part.

Tots posant-se a les carxoferes en un assumpte on pol√≠ticament tenen poc a guanyar i on, sent realistes, no poden fer massa m√©s que mostrar-se com un pa√≠s d’acollida pels centenars de milers de refugiats que generar√† el conflicte i enviar si conv√© ajuda humanit√†ria. Preocupar-se per aix√≤ i pels efectes col¬∑laterals que, en la nostra economia, en especial a sectors com el tur√≠stic, poden tenir les sancions al r√®gim de Putin. La consellera d’Exteriors, Vict√≤ria Alsina, l’encertava quan deia aquest migdia que totes aquestes comparacions ara no toquen i que el que conv√© √©s ajudar els civils davant “l’imperialisme de Putin”.

Els paral¬∑lelismes entre R√ļssia i Espanya, entre Ucra√Įna i Catalunya o la mirada cap a la situaci√≥ del rus i les prov√≠ncies de majoria russa en aquell pa√≠s estan plenes de matisos, contradiccions i perqu√®s. Potser per aix√≤, a difer√®ncia del que ha passat amb altres debats que han aixecat moltes passions, per sort encara no hem vist un ab√ļs en les posicions maximalistes. S√≠ que s’ha lamentat l’autoritarisme del president rus valent-se de la solitud i la debilitat dels ucra√Įnesos, ara els agredits.

El conflicte militar d’aquests dies s√≠ que fa, en clau independentista, evident de nou la timidesa de la UE, que √©s el marc catal√† per ubicaci√≥ geogr√†fica i voluntat dels seus ciutadans, per ser efica√ß a l‚Äôhora de respondre en un conflicte pol√≠tic. I si serveix de poc quan hi ha invasions militars i emerg√®ncies humanit√†ries fora de les seves fronteres, no cal dir-ho quan hi ha conflictes pol√≠tics sense morts dins d’aquestes ‚Äďun espai del qual no se’n q√ľestionen la qualitat democr√†tica‚Äď com √©s el cas del catal√†.
Informa:NACIODIGITAL.CAT (25-2-2022)

83 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: