L’INDEPENDENTISME NO TROBA UN FULL DE RUTA COMPARTIT

“L’independentisme no troba un full de ruta compartit”.
Les noves estrat√®gies d’ERC, Junts i la CUP no auguren possibilitats de tornar a la unitat en el nou curs pol√≠tic
(QUIM BERTOMEU )

El curs pol√≠tic 2021-2022 que ara queda enrere, alliberat de cites electorals, ha perm√®s als tres principals partits independentistes repensar els seus respectius fulls de ruta. ERC va aprovar la seva nova estrat√®gia pol√≠tica al mar√ß en una confer√®ncia nacional i Junts, encara m√©s recent, en el seu congr√©s del juliol . La CUP encara no l’ha tancat del tot, per√≤, com va avan√ßar l’ARA , el seu secretariat nacional ja treballa amb un esborrany que deixa intuir perfectament cap on posar√† la proa la formaci√≥. Comparades les tres propostes, l’independentisme institucional no dona cap mostra de poder reprendre un cert rumb unitari de cara al nou curs pol√≠tic que comen√ßar√† al setembre. Ni en el terreny del Proc√©s, ni en el de les pol√≠tiques del dia a dia.

Amb la posada en marxa del mandat d’Aragon√®s el maig del 2021 es va visualitzar una nova oportunitat per a la cohesi√≥: els tres partits van sumar els seus vots en la investidura i es van fer el prop√≤sit d’intentar tornar a pensar una proposta conjunta per reconduir el projecte pol√≠tic. El pacte, resumint molt, era el seg√ľent: Junts i la CUP, malgrat ser refractaris a l’estrat√®gia negociadora d’ERC, donaven dos anys de marge a la taula de di√†leg i, a canvi, els republicans es comprometien a pensar ‚Äďconjuntament‚Äď com seria el pr√≤xim embat si la negociaci√≥ fracassava. Ni s’han respectat aquests dos anys, que expiren la primavera del 2023, ni s’ha pensat cap estrat√®gia m√≠nimament compartida per si cal tornar a la confrontaci√≥.

Les difer√®ncies tamb√© s’aguditzen deixant el Proc√©s al marge. Si la CUP comen√ßava la legislatura com l’√ļnic soci del Govern al Parlament, ara s’han trencat pr√†cticament tots els lla√ßos. Els anticapitalistes rebutgen alguns dels projectes bandera de la Generalitat com els Jocs Ol√≠mpics d’Hivern, i ja han deixat clar que no negociaran els pressupostos del 2023. Malgrat totes les difer√®ncies, Aragon√®s aquest dijous encara es mostrava optimista amb poder acabar el mandat el 2025. “El que conv√© √©s un bon govern, que vagi prenent decisions, amb la voluntat de culminar el programa de legislatura”, ha dit a Catalunya R√†dio. El curs pol√≠tic 2022-2023 segur que tindr√† els seus girs de gui√≥, per√≤ dif√≠cilment un d’ells ser√† la recuperaci√≥ de la unitat. Tenint en compte cada full de ruta, tothom ha empr√®s el seu cam√≠… en solitari.
Diàleg
ERC

El di√†leg amb l’Estat √©s la bandera d’ERC des del seu gir pragm√†tic de l’any 2018. “La millor confrontaci√≥ democr√†tica √©s la taula de negociaci√≥”, es llegeix en la seva actual pon√®ncia pol√≠tica. La taula va donar els primers fruits parcials ara fa uns dies, i els republicans se senten refor√ßats en la seva estrat√®gia.
JUNTS

Junts recull en el seu full de ruta que la taula de di√†leg √©s directament un “element perjudicial”. Considera que ha sigut un agent “desmobilitzant” de l’independentisme i que ha enviat un missatge “fals” a l’exterior que el conflicte est√† en “vies de resoluci√≥”. A m√©s, lamenta la manca en la negociaci√≥ d’un “relator”.
CUP

“La taula de di√†leg √©s una via morta per a l’autodeterminaci√≥ i oberta per a l’estabilitzaci√≥ auton√≤mica, i cal que ens en desmarquem absolutament”. Aquest √©s el posicionament de l’esborrany que prepara la CUP. Lluny queda el comprom√≠s que va assumir amb ERC de donar un cert marge fins a “la primera meitat del 2023”.
Referèndum
ERC

Per a Esquerra, l’1-O √©s motiu d'”orgull”, per√≤ tot el que va venir despr√©s forma part de les “lli√ßons apreses del que s’ha de millorar”. Aix√≠, la seva proposta ara √©s la demanda d’un refer√®ndum acordat a l’escocesa. I si es demostra impossible? La pon√®ncia parla de buscar “alternatives democr√†tiques”, per√≤ sense massa concreci√≥.
JUNTS

Per al partit de Borr√†s, l’1-O √©s un “punt d’inflexi√≥” ben vigent, i un nou refer√®ndum nom√©s tindria sentit si √©s acordat amb l’Estat, cosa que veu “impossible”. I llavors qu√®? No especifica com “culminar la independ√®ncia” m√©s enll√† d’utilitzar els “espais institucionals” i les oportunitats que brindi l’escenari internacional.
CUP

La CUP reivindica l’1-O perqu√® va ser un gran exercici de desobedi√®ncia. Tot i aix√≤, defensa la convocat√≤ria d’un altre refer√®ndum en aquesta legislatura hi hagi o no acord amb l’Estat. En definitiva, una altra consulta unilateral. El seu plantejament √©s fer-la coincidir amb Esc√≤cia, que vol tornar a votar el 19 d’octubre del 2023 .
Grans projectes
ERC

La Generalitat d’Aragon√®s ha situat els Jocs Ol√≠mpics d’Hivern com un dels seus projectes estrella. No dona per impossible una candidatura el 2030 i, si no es pot, ja pensa en el 2034. Pel que fa a l’aeroport, li va generar incomoditat la proposta del govern espanyol per falta de garanties ambientals. Tot i aix√≤, no ho descarta.
JUNTS

La defensa dels Jocs no ha suposat cap problema amb ERC, tot i que l’organitzaci√≥ de la consulta que es volia fer per validar-los s√≠ que va originar alguna discrep√†ncia. El tema de l’aeroport, en canvi, va sacsejar el Govern. Junts va retreure a Aragon√®s falta de lideratge, ja que considera que no va tenir una posici√≥ clara.
CUP

La CUP formula una esmena a la totalitat als grans projectes: ni Jocs Ol√≠mpics, ni ampliaci√≥ de l’aeroport, ni el BCN World, que encara no consideren enterrat. Cap dels tres ha tirat per ara endavant, per√≤ els cupaires consideren que √©s un obstacle de pes per mantenir qualsevol relaci√≥ estable amb el Govern.
Governabilitat
ERC

Una gran prioritat d’ERC √©s la governabilitat de Catalunya per demostrar solv√®ncia a l’hora de gestionar. Una manera, creu, d’augmentar el nombre d’independentistes i, tamb√©, de conservar la Presid√®ncia. “L’independentisme ha de ser atractiu tamb√© en el mentrestant per apar√®ixer com una opci√≥ √ļtil en el dia a dia”.
JUNTS

Una part de Junts ja va tenir dubtes de si calia entrar al Govern després del 14-F. I ara alguns sectors plantegen la necessitat de sortir-ne, sobretot arran de la suspensió de Borràs. Creuen que els permetria marcar perfil propi i recuperar terreny electoral. Els detractors, en canvi, veuen un error renunciar al poder.
CUP

Els cupaires van comen√ßar la legislatura investint Aragon√®s i, per tant, convertint-se en el garant de l’estabilitat del Govern. Per√≤ va durar poc i ja no van donar suport als seus primers pressupostos. Des de llavors s’han anat distanciant de l’executiu i en el seu nou full de ruta ja es planteja “un trencament absolut” amb l’executiu i iniciar “una estrat√®gia molt m√©s bel¬∑ligerant”.
Informa:ARA.CAT (5-VIII-2022)

57 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: