2L’independentisme no va despertar el feixisme ”
La revolta de Madrid és el resultat de la degradació democràtica de l’estat espanyol, fruit d’una transició tancada en fals
( PERE MARTÍ )
Despertar. Una de les poques virtuts de la pandèmia del coronavirus és que desmenteix molts relats falsos que semblaven inamovibles. Un dels que havia fet més forat, sobretot en l’esquerra espanyola, és que l’independentisme havia afavorit el creixement de l’extrema dreta a Espanya. L’autor intel·lectual d’aquesta tesi va ser Pablo Iglesias, que el desembre del 2017 va dir que l’independentisme ‘havia despertat’ el feixisme. En certa manera, no anava equivocat, perquè quan una cosa està adormida, no vol dir que no existeixi, sinó que és en estat latent. Però aquests dies, als carrers del barri més selecte de Madrid, primer, i després en més ciutats espanyoles, el feixisme ha demostrat que és ben viu, i no és l’independentisme que el motiva a sortir al carrer, sinó un govern que veuen massa d’esquerres.
La tesi d’Iglesias ja fallava històricament, perquè de protestes espanyolistes ja n’hi havia hagut contra la reforma de l’estatut del 2006, contra el de Núria del 32 i contra qualsevol intent de revifar el catalanisme durant la transició, també al País Valencià, amb bombes incloses, quan l’independentisme era extraparlamentari. El nacionalisme espanyol sempre ha reaccionat contra les demandes d’autogovern i la forma radical de l’espanyolisme és l’extrema dreta. Tot i aquestes evidències, encara hi va haver sectors d’opinió, a Catalunya, que van atribuir l’ascens de l’extrema dreta a Espanya a les protestes d’Urquinaona contra la sentència als dirigents independentistes del Tribunal Suprem espanyol. El fum de les barricades arribava al barri de Salamanca, però aleshores no van sortir al carrer.
Ningú amb dos dits de front no dirà ara que la culpa de la revolta de l’extrema dreta la tenen el PSOE i Podem, perquè és una maniobra del PP per a pressionar el govern de Pedro Sánchez, amb el suport entusiàstic de Vox. Però dos anys i mig després de l’octubre del 2017, els ultres envolten el luxós xalet de Pablo Iglesias als afores de Madrid, fent un escarn d’aquells que feia Ada Colau per evitar els desnonaments que ara el govern espanyol –amb Podem a dins– no pot impedir. La motivació dels ultres no és l’independentisme català, és el rebuig de la democràcia, el mateix que han mantingut sempre després del franquisme, que s’ha anat camuflant sota diverses sigles: Aliança Popular, PP, Ciutadans o Vox. Els manifestants del barri de Salamanca no surten contra la independència, sinó empesos pel seu ADN totalitarista, que no han perdut mai. Són els fills i els néts d’il·lustres cognoms franquistes, com Queipo de Llano, que capitanegen les protestes, perquè els seus pares i avis no han estat mai jutjats pels crims que van cometre i se senten impunes.
Saben que Billy el Nen es va morir al llit, com s’hi va morir Franco, i observen tranquil·lament la fiscalia espanyola, que no troba motius per a recórrer contra la sortida en llibertat d’un dels autors de la matança d’advocats d’Atocha de 1977, el conegut ultra Carlos García Julià. La fiscalia, que Pedro Sánchez es vantava de controlar, que l’ex-ministra Dolores Delgado havia de netejar i que cada setmana, obsessivament, presenta un recurs contra el permís dels presos polítics per a anar a treballar, com avui ha estat el cas de Jordi Cuixart. Després de ser extradit del Brasil el 2018, l’ultra García Julià havia de complir una pena de deu anys, però només n’haurà complerts dos. Si no hi ha cap novetat, sortirà en llibertat el 19 de novembre, el dia abans que es compleixin els quaranta-cinc anys de la mort de Franco.
És el preu de la transició, que es va tancar en fals. Els representants de la dictadura van pactar amb els representants dels partits democràtics impunitat en canvi de llibertat. No van ser mai jutjats ni condemnats, però, per contra, la democràcia sempre ha estat restringida. Madrid torna a fer ferum de colpisme, com explicava l’advocat Gonzalo Boye en una entrevista a VilaWeb. Les escenes no són de La escopeta nacional de Luis Garcia Berlanga, sinó de gent disposada a avalar una involució democràtica. Els del barri de Salamanca són cayetanos, però els qui es manifesten en uns altres barris de Madrid són currantes, la carn de canó del feixisme, teledirigits per una casta que no vol veure com el seu model econòmic s’ensorra o es qüestiona. El problema és que ni el PSOE ni el PCE-Podem no els van plantar cara quan tocava, de la transició fins a l’octubre del 2017. L’aplicació de l’article 155 i l’empresonament dels dirigents independentistes van ajudar a degradar la democràcia espanyola, però l’esquerra espanyola va fer pinya amb la dreta o es va aclucar d’ulls. I ara els tenen desfilant al carrer de Ferraz i davant els seus xalets a Galapagar, perquè el feixisme no en té mai prou. Madrid no va ser la tomba del feixisme, com deia la propaganda republicana, sinó el bressol, i ho continua essent.
Informa:VILAWEB.CAT (19-5-2020)
