“L’independentisme prova de refer la unitat ”
Junts per Catalunya i ERC reactiven un canal de diàleg per a consensuar el final de la legislatura i dissenyar una estratègia compartida per a la vinent
( PERE MARTÍ )
Després de dos anys d’enfrontaments públics, lluites caïnites per l’hegemonia i polèmiques estèrils, sembla que l’independentisme majoritari comença, tímidament, a provar de refer la unitat estratègica perduda després del referèndum de l’octubre del 2017. Junts per Catalunya i ERC han reactivat un canal estable de diàleg per a aconseguir aquesta unitat estratègica. Dirigents de totes dues formacions fan reunions periòdiques supervisades pel president Carles Puigdemont i per la secretaria general d’ERC, Marta Rovira, segons que ha pogut saber VilaWeb de fonts de les direccions de tots partits. La constatació que la via del diàleg amb Madrid té els dies comptats per la negativa de Pedro Sánchez a dialogar ha ajudat a començar a acostar posicions, tot i que les reunions van començar fa setmanes.
El principi per a dialogar és que cada formació respecti l’estratègia de l’altra. ERC no renuncia a la taula de diàleg perquè vol que quedi clar que és Pedro Sánchez qui la rebutja, perquè vol que la bandera del diàleg sigui al cantó independentista. Per a ERC, el diàleg amb Madrid no és estratègic, sinó únicament tàctic, instrumental, per a fer evident a aquella població catalana que encara hi creu que un estat plurinacional no és viable. El portaveu dels republicans a Madrid, Gabriel Rufián, ha donat quinze dies a Sánchez perquè triï entre Ciutadans i ERC. Per la seva banda, Junts per Catalunya ha deixat de recórrer a la unitat com a instrument d’erosió de les files republicanes i ha renunciat al concepte de llista única que ERC sempre ha rebutjat. En la conversa que va fer amb els subscriptors de VilaWeb, el president Carles Puigdemont va advertir que no s’havia de confondre la unitat amb la llista única, i es declarava partidari de treballar per la primera perquè ‘sense unitat no hi ha independència’. La rotunditat de les paraules del president a l’exili deixen molt clara la línia que treballarà la seva formació els mesos vinents.
La formació de Puigdemont sempre ha estat escèptica amb la via dialogada amb Madrid, però s’hi ha apuntat per pragmatisme. Si Pedro Sánchez torna a convocar la taula de diàleg, el president Quim Torra la tornarà a presidir, però després d’aquesta setmana, la crisi interna del govern espanyol no augura noves reunions amb el govern català sinó més aviat noves eleccions espanyoles, si l’enfrontament entre Podem i el PSOE per la política econòmica de l’executiu no es resol. Tant Junts per Catalunya com ERC són a l’expectativa si hi ha un canvi de calendari electoral, però al marge d’allò que passi a Madrid tots dos partits treballen ara en la manera com es passa de la via del diàleg a una via de confrontació democràtica, en la qual no tan sols s’hauria d’afegir la CUP sinó també entitats com Òmnium i l’Assemblea Nacional Catalana.
El principal entrebanc per al diàleg és, precisament, com acabar aquesta legislatura. Els republicans volen pactar la data d’unes eleccions quan hagi passat la pandèmia sanitària per encarar la crisi econòmica amb un govern fort, però fins ara el president Quim Torra s’hi ha negat. No en vol sentir a parlar fins a la tardor. Junts per Catalunya es mostra obert a pactar-la, sempre que el contingut de l’acord inclogui un full de ruta compartit per a la legislatura vinent i amb qui. Des del punt de vista de Junts per Catalunya, un acord d’aquestes característiques comportaria reeditar un govern independentista després de les eleccions i, per tant, descartar un tripartit d’esquerres. Per la seva banda, Esquerra considera més important pactar un calendari de reconstrucció del país arran de la crisi econòmica i fixar les línies polítiques del futur govern. És a dir, que no hi ha ni acord sobre la data ni sobre què fer l’endemà d’unes eleccions.
Qualsevol incident pot fer saltar per l’aire aquest intent de refer la unitat estratègica, perquè la relació entre ERC i Junts per Catalunya és material inflamable. Una guspira es transforma en un incendi forestal, i intents anteriors han acabat fracassant. Però el previsible canvi d’escenari a Madrid i, sobretot, la constatació que Sánchez no està disposat a cedir res a Catalunya fan que les diferències estratègiques siguin relativitzades i es pugui buscar un camí compartit, pactat abans de convocar les eleccions autonòmiques, perquè en campanya la tensió serà inevitable.
Informa:VILAWEB.CAT (23-5-2020)
