L’INDEPENDENTISME: SENSE FULL DE RUTA I BUSCANT TRA√ŹDORS

“Sense full de ruta i buscant tra√Įdors ”
¬ęMentre l’independentisme estigui tan dividit, l’Estat no tindr√† incentius per fer concessions rellevants, m√©s enll√† de les imprescindibles per preservar l’estabilitat parlament√†ria¬Ľ
( PEP MART√ć )
Tres anys despr√©s de l’1-O, el sobiranisme encara ha de perfilar un full de ruta compartit. No n’hi ha, sigui aquest un pla detallat d’actuaci√≥ o un acord de m√≠nims evitant les batusses internes. L’esfor√ß principal de les forces independentistes consisteix a deixar en evid√®ncia els socis per mirar de delatar el darrer rendicionisme. Les eleccions s√≥n a tocar i els mesos que venen seran d’un ball de bastons entorn la pol√≠tica de pactes i la utilitat o no de votar els pressupostos de l’Estat.

Les darreres enganxades entre els integrants del Govern han mostrat un seguit de vetos creuats sobre possibles socis. Laura Borr√†s, flamant candidata de Junts a la presid√®ncia de la Generalitat, ja ha deixat clar que al futur executiu nom√©s hi ha d’haver partits “netament independentistes”, una manera de dir “no” als comuns. Aquests no volen ser en un govern amb Junts i preferirien un tripartit amb el PSC. Per la seva banda, ERC ha respost d’una manera sobreactuada, exigint a Junts que digui quin soci preferiria arribat el cas: Pere Aragon√®s o Miquel Iceta. Ja se sap: els de Junts cogovernen la Diputaci√≥ de Barcelona amb el PSC. I aix√≠ anar fent.

El suport d’Esquerra als comptes de l’Estat -en una posici√≥ coincident amb la del PDECat- ha donat tamb√© combustible a Junts i en especial al sector que s’ha imposat en les prim√†ries. Aqu√≠ els d’ERC poden treure el que durant anys ha estat el santcristo gros per a molts independentistes catalans: l’esquerra abertzale. Realment, fa pensar que alguna ra√≥ pol√≠tica deu haver-hi per votar els pressupostos de Pedro S√°nchez, que deixen enrere els darrers de Mariano Rajoy, si Bildu, l’hereva d’Herri Batasuna, els vota favorablement.

Mentre continua l’empresonament i l’exili dels dirigents de l’1-O, l’independentisme segueix donant voltes al tacticisme de vol baix. Sembla que el bloc independentista es troba c√≤mode dedicant-se a buscar tra√Įdors i deixant l’altre fora de joc. √Čs un cam√≠ que no portar√† gaire lluny. Per√≤ potser √©s el m√©s f√†cil per a les maquin√†ries de partit que no pas intentar bastir acords estrat√®gics.

Les responsabilitats de cadascun dels components del bloc independentista deuen estar repartides, per√≤ hi ha un fet que sembla dif√≠cil de q√ľestionar. Mentre l’independentisme estigui tan dividit, l’Estat no tindr√† incentius per fer concessions rellevants, m√©s enll√† de les imprescindibles per preservar l’estabilitat parlament√†ria al Congr√©s.

Malgrat les baralles en el si del sobiranisme, √©s possible que si l’aritm√®tica ho permet despr√©s de les pr√≤ximes eleccions, es tornin a reeditar escenaris ben coneguts i alhora esgotats. El que encara fa m√©s exigent que els partits independentistes aclareixin qu√® volen fer i amb qui. No fos que en la dicotomia, potser falsa, entre bon govern dins del marc auton√≤mic o confrontaci√≥ per construir la Rep√ļblica sense mentrestant, ens quedem sense plenitud nacional i, a m√©s, mal governats.
Informa:NACIODIGITAL.CAT (1-12-2020)

93 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: