L’INDEPENDENTISME SENSE L√ćDERS NI PARTITS: S’HAN CONVERTIT EN UN LLAST

“Sense l√≠ders ni partits”.
“Els partits actuals s’han convertit en un llast i que encara ara estiguin comandats pels mateixos que van malbaratar l’1-O és la millor prova que el propòsit d’esmena és nul.
(GISBERT – PERIODISTA)
El prin¬≠ci¬≠pal pro¬≠blema que pateix en aquests moments l‚Äôinde¬≠pen¬≠den¬≠tisme, com a movi¬≠ment social, a Cata¬≠lu¬≠nya √©s que no t√© cap par¬≠tit que el repre¬≠senti ni cap l√≠der que sigui capa√ß de tra¬≠duir l‚Äôanhel d‚Äôinde¬≠pend√®ncia d‚Äôuna part molt subs¬≠tan¬≠cial de la soci¬≠e¬≠tat en acci√≥ pol√≠tica. Els par¬≠tits que s‚Äôhi dedi¬≠ca¬≠ven hi van renun¬≠ciar l‚Äôendem√† de la fict√≠cia decla¬≠raci√≥ d‚Äôinde¬≠pend√®ncia del 27 d‚Äôoctu¬≠bre del 2017 al Par¬≠la¬≠ment ‚Äďsi √©s que alguns ja no ho havien fet el ves¬≠pre del mateix dia 1‚Äď i, pel que fa als l√≠ders, uns es van ren¬≠dir incon¬≠di¬≠ci¬≠o¬≠nal¬≠ment i es van lliu¬≠rar a les auto¬≠ri¬≠tats espa¬≠nyo¬≠les i altres van mar¬≠xar a l‚Äôexili, cir¬≠cumst√†ncies que no s√≥n ni impli¬≠quen ben b√© el mateix. En tot cas, s√≠ que ani¬≠ria sent hora d‚Äôacla¬≠rir con¬≠cep¬≠tes i que tots ple¬≠gats es dei¬≠xes¬≠sin d‚Äôano¬≠me¬≠nar pel que no s√≥n, inde¬≠pen¬≠den¬≠tis¬≠tes, i es reco¬≠ne¬≠gues¬≠sin d‚Äôuna vegada com all√≤ que real¬≠ment han estat sem¬≠pre: auto¬≠no¬≠mis¬≠tes i prou.

Aix√≠ fora m√©s f√†cil d‚Äôenten¬≠dre per qu√® un par¬≠tit que el 26 d‚Äôoctu¬≠bre d‚Äôara far√† cinc anys acu¬≠sava el pre¬≠si¬≠dent de la Gene¬≠ra¬≠li¬≠tat d‚Äôales¬≠ho¬≠res, Car¬≠les Puig¬≠de¬≠mont, de Judes i tra√Įdor, pels dub¬≠tes que tenia sobre la decla¬≠raci√≥ d‚Äôinde¬≠pend√®ncia, es va afa¬≠nyar a fer del prag¬≠ma¬≠tisme vir¬≠tut l‚Äôendem√† mateix de les elec¬≠ci¬≠ons del 21 de desem¬≠bre impo¬≠sa¬≠des per l‚Äôapli¬≠caci√≥ de l‚Äôarti¬≠cle 155 de la Cons¬≠ti¬≠tuci√≥. O per qu√® aquest mateix par¬≠tit va donar suport l‚Äô1 de juliol del 2018 a la moci√≥ de cen¬≠sura de Pedro S√°nchez con¬≠tra Mari¬≠ano Rajoy i despr√©s el va tor¬≠nar a inves¬≠tir el 7 de gener del 2020 a canvi d‚Äôuna taula de di√†leg per resol¬≠dre el con¬≠flicte pol√≠tic entre Cata¬≠lu¬≠nya i Espa¬≠nya que resulta que, en rea¬≠li¬≠tat, nom√©s ser¬≠veix per tan¬≠car encara m√©s la porta al refer√®ndum d‚Äôauto¬≠de¬≠ter¬≠mi¬≠naci√≥. √Čs la demos¬≠traci√≥ de com de recla¬≠mar la inde¬≠pend√®ncia s‚Äôha pas¬≠sat pri¬≠mer a dema¬≠nar la lli¬≠ber¬≠tat dels pre¬≠sos pol√≠tics i despr√©s a pido¬≠lar l‚Äôamnis¬≠tia per als encau¬≠sats per la causa sobi¬≠ra¬≠nista, i a aquest pas ben aviat, res¬≠ca¬≠tant el lema de l‚ÄôAssem¬≠blea de Cata¬≠lu¬≠nya, es cla¬≠mar√† per un nou Esta¬≠tut d‚ÄôAuto¬≠no¬≠mia.

El mateix val per al seu soci, que ha recor¬≠re¬≠gut el mateix cam√≠ de clau¬≠di¬≠ca¬≠ci¬≠ons, per√≤ amb m√©s estrid√®ncies i ges¬≠ti¬≠cu¬≠la¬≠ci¬≠ons. El mateix aliat que despr√©s de la moci√≥ de cen¬≠sura del 2018 va donar suport a la nego¬≠ci¬≠aci√≥ amb el govern espa¬≠nyol i despr√©s de la inves¬≠ti¬≠dura del 2020 se‚Äôn va dis¬≠tan¬≠ciar. El mateix com¬≠pany de viatge que va fer ban¬≠dera de la con¬≠fron¬≠taci√≥ amb l‚ÄôEstat i que al pri¬≠mer av√≠s dels tri¬≠bu¬≠nals a la pre¬≠si¬≠denta del Par¬≠la¬≠ment, Laura Borr√†s, li va fal¬≠tar temps per dei¬≠xar sense esc√≥ el dipu¬≠tat Pau Juvill√†. √Čs la cons¬≠ta¬≠taci√≥ del fer veure tan t√≠pic del m√≥n con¬≠ver¬≠gent, que deixa en evid√®ncia qui ho posa en pr√†ctica quan l‚Äôafec¬≠tat √©s ell, com ha pas¬≠sat amb l‚Äôespec¬≠ta¬≠cle vode¬≠vi¬≠lesc que ha envol¬≠tat la mateixa Laura Borr√†s arran de l‚Äôober¬≠tura de judici oral per la seva gesti√≥ quan diri¬≠gia la Ins¬≠ti¬≠tuci√≥ de les Lle¬≠tres Cata¬≠la¬≠nes, amb la pro¬≠ta¬≠go¬≠nista afer¬≠rant-se al c√†rrec men¬≠tre rivals, i no tan rivals, s‚Äôesfor√ßaven per treure-se-la del damunt. Amb tot ple¬≠gat no √©s estrany que uns i altres hagin per¬≠dut tota mena de cre¬≠di¬≠bi¬≠li¬≠tat i trans¬≠me¬≠tin la imatge d‚Äôengan¬≠xats a la pol¬≠trona. I el ter¬≠cer en disc√≤rdia tam¬≠poc no hi √©s ni se l‚Äôespera.

Davant d‚Äôaquest pano¬≠rama, que el color de la samar¬≠reta de l‚ÄôAssem¬≠blea Naci¬≠o¬≠nal Cata¬≠lana per a la Diada naci¬≠o¬≠nal d‚Äôenguany sigui el negre tal¬≠ment sem¬≠bla una al¬∑lego¬≠ria de com de com¬≠pli¬≠cat ho t√© ara com ara el movi¬≠ment inde¬≠pen¬≠den¬≠tista per repren¬≠dre la velo¬≠ci¬≠tat de cre¬≠uer que va aga¬≠far a par¬≠tir del 2012. Els par¬≠tits actu¬≠als s‚Äôhan con¬≠ver¬≠tit en un llast i que encara ara esti¬≠guin coman¬≠dats pels matei¬≠xos que van mal¬≠ba¬≠ra¬≠tar el pri¬≠mer d‚Äôoctu¬≠bre √©s la millor prova que el prop√≤sit d‚Äôesmena √©s nul. √Čs cert que Car¬≠les Puig¬≠de¬≠mont ha fet un pas al cos¬≠tat, tot i que els seus suc¬≠ces¬≠sors al cap¬≠da¬≠vant del par¬≠tit no √©s pre¬≠ci¬≠sa¬≠ment que siguin saba nova. Per√≤ en el cas del par¬≠tit del pre¬≠si¬≠dent de la Gene¬≠ra¬≠li¬≠tat actual, Pere Ara¬≠gon√®s, els que reme¬≠nen les cire¬≠res s√≥n els matei¬≠xos de sem¬≠pre.

La massa crítica de l’inde­pen­den­tisme, tan­ma­teix, hi con­ti­nua sent. Des­mo­bi­lit­zada pels par­tits i can­sada d’aquests par­tits. A l’expec­ta­tiva que un nou par­tit, o par­tits, i un nou líder, o líders, que ara no se sap on són ni si hi són, aga­fin les reg­nes i posin de debò rumb a la inde­pendència. De moment, però, sem­bla que tocarà espe­rar.
Informa:ELPUNTAVUI.CAT (6-VIII-2022)

80 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: