( ROGER TUGAS )

L’independentisme va superar diumenge el 50% dels vots. Una fita històrica que, malgrat que alguns li han volgut restar valor per l’elevada abstenció, s’ha assolit gràcies a una major capacitat mobilitzadora de les forces que integren aquest bloc pràcticament a tot el país fins i tot quan el context semblava el menys propici políticament. ERC, Junts, la CUP, el PDECat i les altres forces minoritàries de l’independentisme han millorat el resultat a 661 dels 947 municipis catalans, el 69,8% del total.

Es tracta d’un pas més en un creixement força constant en els darrers comicis que ha portat que les candidatures que defensen la República catalana no només superin el 50% de vots en l’àmbit català, sinó també al 88,4% de municipis del país. El matís rellevant és que efectivament, en nombres absoluts, els suports han caigut i que encara no són majoria a algunes de les zones que més se’ls resisteixen, com Barcelona i moltes ciutats de l’entorn i els municipis de costa que l’uneixen amb Tarragona, a més de l’Aran.

L’independentisme supera el 50% de vots a nou de cada deu municipis
Les candidatures partidàries de la República catalana augmenten el percentatge de suports a 40 de les 42 comarques, entre les quals totes les metropolitanes

Malgrat tot, també en aquestes zones l’independentisme ha millorat resultats, tal com es pot observar al mapa inicial. Els municipis on retrocedeix estan concentrats a les comarques gironines, Ponent i les Terres de l’Ebre, on la majoria ja està més que consolidada en bona part dels casos. Malgrat tot, aquest cop no es pot dir que el creixement es concentri en les zones històricament més complicades.

Si bé és cert que l’increment més gran de vot, de 4 punts, es dona en els municipis en què l’independentisme va obtenir entre el 30% i el 40% de suports el 2017, en segon lloc se situen aquells on va assolir entre el 60% i el 70% ja fa tres anys. Malgrat tot, no són gens menyspreables els 2,9 punts que creixen les forces independentistes allà on es van quedar entre el 40% i el 50% el 2017, o els 2,5 punts on no va superar el 30%. El 14-F, de fet, van superar el llindar del 50% en 25 municipis més que en els anteriors comicis.

Ara bé, quines són les forces independentistes que més creixen realment a cada zona del país? Tal com s’observa al mapa inferior, l’increment a les zones de més difícil penetració, en particular l’entorn metropolità i l’eix fins a Tarragona, és de totes tres forces o, en algunes ocasions, només de l’espai de Junts i la CUP (a Barcelona o Cerdanyola del Vallès). A la resta del país, les situacions són molt plurals, tot i que es veuen moltes zones on només creix la CUP, en especial a les comarques gironines o les Terres de l’Ebre. Per facilitar la comparació amb el 2017, en tot cas, es relaciona el vot de JxCat amb el de Junts i PDECat sumats, les dues candidatures sorgides de l’espai postconvergent.

L’èxit de la CUP és tan clar que, malgrat els més de 25 punts de creixement de l’abstenció, ha aconseguit augmentar els vots en termes absoluts a 563 municipis, el 59,5% del total. ERC només ho ha fet en 32 municipis i l’espai de Junts, a 14. El conjunt de forces independentistes només ha obtingut ara més vots en termes absoluts que el 2017 a cinc municipis: Ger i Urús (Cerdanya), Espinelves (Osona), Montmaneu (Segarra) i Serra de Daró (Baix Empordà).
Informa:NACIODIGITAL.CAT (20-2-2021)