L’INDEPENDENTISME VOL UN PARLAMENT QUE LIDERI EL CONFLICTE AMB L’ESTAT: ENCARA HI HA DIES DE COLL

“L’independentisme prepara un Parlament que lideri el conflicte amb l’Estat”.
ERC pilotaria el Govern amb JxCAT, i a l’hemicicle, amb presència de la CUP a la Mesa, es tornarien a crear escenaris de “confrontació de legitimitats”.
( GEMMA AGUILERA )
Els resultats històrics del 14F, en què l’independentisme ha superat a barrera psicològica del 50% i on el nombre d’escons, 74, és també una xifra rècord, estan essent el fil conductor de les converses entre les tres forces independentistes, que alhora coincideixen en la necessitat de trobar un consens estratègic que permeti dissenyar un full de ruta per continuar el camí cap a la república. I després de les primeres converses, si bé no transcendeix gaire informació, hi ha senyals que apunten a una fórmula d’un Govern liderat per ERC i amb una JxCAT que no quedi diluïda, i un Parlament amb la CUP en una posició de força. De fet, fonts cupaires admeten a El Mon que se sentirien còmodes amb aquest repartiment, on no estiguessin compromesos amb la gestió del dia a dia de l’executiu, de manera que des del Parlament poguessin plantar cara a qüestions en què dissentissin, i alhora els donés força per negociar capítol a capítol els pressupostos.
El Parlament recuperaria el paper central

Si aquest acord a tres bandes prosperés –les negociacions són encara incipients i Junts i la CUP demanen a ERC un full de ruta molt detallat, a banda del repartiment de poder-, implicaria que per primera vegada la CUP assumeix responsabilitat institucional i s’implica directament en la gestió del procés. Però al marge del repartiment de càrrecs, aquesta fórmula permetria diferenciar clarament dues potes del full de ruta: el Govern, dedicat a la gestió del dia a dia i centrat en la crisi sanitària i econòmica derivada de la pandèmia, i si fos el cas, com a agent actiu d’una taula de diàleg amb Madrid, i el Parlament, que tornaria a ser una institució clau per “crear escenaris de confrontació de legitimitats”. Així defineixen fonts consultades per El Món el rol que prendria la cambra catalana en aquesta legislatura, recuperant, de fet, l’esperit de la legislatura de la presidenta Carme Forcadell, marcada per aquesta confrontació de legitimitats per la via legal i política que va desembocar en la celebració del referèndum el 2017. “El Parlament no té la maquinària per fer efectiu res del que es vota a l’hemicicle, però si que té moltes eines per construir nous escenaris que ens permetin avançar en el pols democràtic amb Madrid. De fet, ja hem comprovat que el Parlament és una institució idònia per liderar el conflicte amb l’Estat i portar-lo al terreny de la confrontació de legitimitats”, assenyalen fonts de la negociació.

Si es consolida el pacte indepdentista, el Parlament centralitzaria la “confrontació de legitimitats” com va fer el 2017

Si ERC presideix la Generalitat, a Junts li pertocaria presidir la segona institució del país, un espai que els junters insisteixen que de cap manera poden cedir a la CUP, perquè “això provocaria un desequilibri de forces injustificable en base als resultats del 14F”. Ara bé, aposten clarament perquè la CUP “s’impliqui de forma directa en el Parlament”, amb una vicepresidència –la vicepresidència primera li correspondria a ERC si es repeteix l’esquema de repartiment de poder del 2018- i així “deixi de mirar-s’ho des de la barrera, que és un dels problemes que vam tenir la legislatura passada”, assenyalen fonts de Junts.

I què diu la CUP? La porta és oberta, perquè per primera vegada la formació anticapitalista sotmet a debat la possibilitat d’entrar a la Mesa i, eventualment, acceptar tenir-ne la presidència. Però la seva entrada està condicionada a disposar d’un full de ruta clar abans de rubricar cap acord: “Necessitem una estratègia abans d’arribar a cap acord sobre el nostre paper”, apunten fonts dels cupaires a aquest diari. Ara bé, la diagnosi prèvia de la CUP va en aquesta línia, perquè veu amb bons ulls ocupar un lloc de la Mesa per tal de convertir el Parlament en el “centre d’operacions de l’estratègia independentista”. És a dir, que la cambra sigui la sala de treball de la unitat estratègica independentista. De fet, els cupaires recuperen una idea en què van insistir durant la primavera de 2017, tot just abans d’encarar la recta final del referèndum. El grup parlamentari que coordinaven Anna Gabriel i Mireia Boya collava per tal que a través del Parlament i de la conselleria de Relacions Institucionals, a mans del conseller Romeva, s’establís una mesa per assegurar el referèndum i la unitat política post consulta. Quatre anys després, la CUP estaria en disposició de treballar i fiscalitzar l’acció independentista, al marge d’acords puntuals de Govern com els pressupostos, lleis o mocions a la cambra. El parlament deixaria prou marge als cupaires per mantenir una doble agenda, el control i la generació d’estratègia independentista i l’acció de control d’un virtual govern ERC-JxCAT.
ERC, pilotant el Govern i el diàleg amb Madrid

En aquest esquema de pacte, els republicans assumirien el pes de la gestió del dia a dia del país des del Palau de la Generalitat amb un executiu liderat per Pere Aragonès, i probablement, amb Elsa Artadi de vicepresidenta i consellera d’Economia, i alhora els republicans podrien abanderar les relacions amb Madrid si es reactivés la taula de negociació. En aquest punt, però, els junters han insistit que el pacte de legislatura ha d’incloure també una estratègia conjunta dels partits al Congrés i en les relacions amb l’Estat, perquè no es repeteixi la divisió d’aquesta legislatura, en què l’independentisme ha tingut estratègies divergents respecte a la política estatal.

I al Parlament, serien, com a mínim de forma simbòlica, Junts per Catalunya, a través de la presidència, i la CUP, amb una vicepresidència, sumat a la presència dels republicans en una Mesa amb majoria absoluta independentista, els que portarien el pes de la segona institució pel que fa al full de ruta, sense que això vulgui dir que ERC se’n desentengués. Certament, les diferències en l’eix social entre el partit de Puigdemont i els anticapitalistes són moltes, però en l’eix nacional hi ha una coincidència notable en la necessitat de generar escenaris de confrontació amb l’Estat, una línia que ERC va suavitzar durant la legislatura anterior amb la idea que calia evitar el conflicte per protegir la institució. En aquest sentit, aquesta legislatura intentaria recuperar l’esperit unitari del Parlament de JxSí amb Forcadell al capdavant, i amb una CUP que tenia 10 diputats i que va sumar forces en qüestions relacionades amb la construcció de la república.
Eines per confrontar legitimitats

Però què pot fer el Parlament per generar aquesta “confrontació de legitimitats democràtiques” que assenyalen els agents independentistes? D’entrada, “el Parlament pot aprovar lleis socials per fer-nos avançar en termes de sobirania que l’Estat acabi impugnant, i així podrem posar de manifest aquesta confrontació, és a dir, crear una agenda legislativa que ens faci avançar com a país i que posi en contradicció les costures de l’estat autonòmic, també crear comissions d’investigació i d’estudi, mocions, propostes de resolució i debats específics que incomodin l’establishment espanyol, això ja crea un conflicte”, assenyalen fonts de la negociació a EL Món. I a banda, el Parlament haurà d’afrontar altres confrontacions, com pot ser si els exiliats que han aconseguit acta de diputat, Meritxell Serret (ERC) i Lluís Puig (Junts) –el president Puigdemont ja ha aclarit que no prendrà possessió del seu escó- podran votar o no, si hi pot haver decisions judicials que inhabilitin algun diputat actualment processat. “Són conflictes que haurem de gestionar amb intel·ligència, però en la mesura en què hi hagi majoria independentista sempre hi haurà conflicte amb l’Estat. Es tracta de saber-ho aprofitar”, aclareixen aquestes fonts.

Sigui com sigui, queden encara uns dies de coll, fins a la data màxima de constitució del Parlament, el 12 de març, per tancar acords i bastir una estratègia. El pacte independentista pren forma, ara caldrà veure’n ens detalls i la concreció final si no hi ha un gir inesperat del guió.
Informa:ELMON.CAT (26-2-2021)

100 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: