“Les penes de presó dictades contra els dos líders de la societat civil i set alts membres del govern català es basen en la definició vaga del delicte de sedició del codi penal espanyol i en la interpretació massa general i perillosa d’aquesta definició pel Tribunal Suprem: ‘Jordi Sànchez i Jordi Cuixart han de ser alliberats immediatament i les seves condemnes per sedició nul·les’, va dir Daniel Joloy, conseller principal d’Administració, Dret i Política d’Amnistia Internacional. ‘Si la nostra anàlisi no va revelar cap prova. per pensar que tot el judici va resultar injust, és clar que el Tribunal Suprem ha interpretat la sedició massa àmpliament, cosa que comporta la criminalització d’actes legítims de protesta’.

Com a ciutadans i líders de les organitzacions de la societat civil, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart van tenir el dret a expressar les seves opinions i a organitzar manifestacions pacífiques per al referèndum i la independència de Catalunya. Aquests mítings o les seves accions tenien com a objectiu impedir l’aplicació d’una decisió judicial, la desobediència civil pacífica està protegida per la legislació internacional sobre drets humans. Una acusació excessiva per fets de desobediència civil restringeix indegudament el dret a reunió pacífica i viola el dret internacional.

Condemna desproporcionada
Després de la conclusió del judici, Amnistia Internacional conclou que les penes de nou anys de presó contra Jordi Sànchez i Jordi Cuixart per a la sedició constitueix una restricció desproporcionada dels seus drets a la llibertat d’expressió i reunió pacífica. Afegeix que el Tribunal Suprem no ha demostrat que les sentències de tanta gravetat fossin proporcionals als actes pacífics de què eren acusats. ‘Les condemnes dictades contra Jordi Sànchez i Jordi Cuixart constitueixen clarament una restricció excessiva i desproporcionada dels seus drets a Llibertat d’expressió i reunió pacífica’, va dir Esteban Beltran, director d’Amnistia Internacional Espanya. ‘El congrés ha de modificar la definició de sedició sense demora, per no criminalitzar els actes pacífics de desobediència civil ni restringir-ne indegudament la llibertat de reunió i expressió pacífiques’.

A més, Amnistia Internacional lamenta que la cort suprema lligui la gravetat de la infracció a la naturalesa ‘massiva o generalitzada’ de l’oposició a l’aplicació d’una decisió judicial. D’aquesta manera, s’obre el camí perquè les autoritats estableixin un sostre il·legal en el nombre de persones que poden exercir el seu dret de manifestar-se pacíficament a la vegada.

La manca de claredat al voltant del delicte de sedició al codi penal interpretat pel tribunal permet restriccions injustificades als drets de llibertat d’expressió i reunió pacífica. Com a resultat, una àmplia gamma d’accions directes no violentes són criminalitzades injustament. La imprecisió d’aquesta definició i la seva interpretació àmplia també posen en dubte les condemnes per sedició pronunciades contra els líders polítics catalans.

‘Si els líders polítics catalans han pogut cometre un delicte que legítimament hauria estat processat a causa dels seus càrrecs públics, la seva condemna per sedició –un delicte definit massa vagament- incompleix el principi de legalitat. Les autoritats han de posar remei a aquesta situació sense demora’, va dir Adriana Ribas, coordinadora d’Amnistia Internacional Catalunya. ‘Tothom té dret a saber si la seva conducta pot constituir un delicte. Tot i això, la sentència dictada demostra que la vaguetat de la definició del delicte de sedició permet un ús excessiu. La interpretació del Tribunal Suprem podria tenir un efecte perjudicial que dissuadís els ciutadans a participar en protestes pacífiques per por’.

Informació addicional

Amnistia Internacional ha seguit els procediments contra dotze líders catalans en relació amb els fets ocorreguts a Catalunya en el moment del referèndum de l’1 d’octubre de 2017, incloent-hi la participació en totes les audiències del judici celebrat a Madrid.

Les condemnes es van publicar el 14 d’octubre. Set alts representants catalans, a més de dos líders d’organitzacions de la societat civil, van ser condemnats per sedició a penes que van dels nou als 13 anys de presó i van ser inhabilitats. Altres tres alts funcionaris declarats culpables de desobediència civil van ser multats i inhabilitats.

Segons la legislació internacional de drets humans, les restriccions al dret a reunió pacífica han de ser previstes per la llei i necessàries i proporcionades a un interès públic específic. Una manifestació no perd el seu caràcter pacífic perquè es cometen actes il·legals o alguns manifestants utilitzen la violència.

A més, si un comportament pacífic en la realització d’un esdeveniment pot estar sotmès a algunes restriccions, ha de ser degudament previst per la llei. S’ha de formular qualsevol delicte d’una manera prou clara perquè els ciutadans puguin adaptar la seva conducta en conseqüència.”

Informa:VILAWEB.CAT (16-11-2019)