L’INTENT DEL PSC DE DESBROSSAR EL CAMÍ DE LA REFORMA DEL FINANÇAMENT TOPA AMB MOLTS OBSTACLES

(SARA GONZÁLEZ )
Fa just un mes, Salvador Illa inaugurava etapa al capdavant del PSC amb una conferència a Madrid en la qual va revelar quins serien els principals eixos de la seva proposta per a Catalunya: corregir l'”anomalia” de l’Estatut, pla de recuperació econòmica, defensa del català en base a un pacte de “convivència lingüística” i nou model de finançament. Aquesta darrera carpeta, que tants ulls de poll trepitja dins i fora de Catalunya, començarà a dotar-la de contingut a partir del document que la Fundació Campalans, el think tank dels socialistes catalans, presentarà el pròxim dimecres. Un dels principals dubtes és si inclourà el principi d’ordinalitat, és a dir, que després de la solidaritat interterritorial no hi hagi un decalatge de posició entre el que que s’aporta i el que es rep. Es tracta d’un requisit que genera discrepàncies entre les autonomies cada vegada que es planteja, també entre els barons del PSOE.

La proposta de partida dels socialistes catalans es verbalitzarà dos dies després del discurs del dilluns del president de la Generalitat, Pere Aragonès, a qui el PSC acusa de deixar buida la cadira per negociar un model caducat des del 2014 que ni el PP ni fins ara el govern del PSOE i de Podem han aconseguit desencallar. De fet, no està previst que el president català en faci menció perquè es tracta d’una qüestió que no està a la seva agenda. Sí que tindrà menció especial la petició de represa del diàleg a través de la taula per abordar el conflicte, congelada per les eleccions de Castella i Lleó.

Sota el títol Apunts per a una reforma federal del sistema de finançament autonòmic, les economistes Montserrat Colldeforns i M. Antònia Monés, vinculades al PSC, esbossaran les bases sobre les quals consideren que s’ha de reformar el finançament. “Es tracta d’un primer estudi, una primera aproximació, que marcarà la línia de treball”, assegura Illa en declaracions a NacióDigital, que participarà en la presentació del document juntament amb l’expresident de la Generalitat José Montilla. Tot i això, el pla normatiu aprovat pel govern de Pedro Sánchez no inclou que durant el 2022 s’aprovi un finançament que a hores d’ara continua sent motiu de debat entre presidents autonòmics, fins i tot amb discrepàncies dins del propi PSOE. Amb tot, el primer secretari del PSC argumenta que el compromís del seu partit és posar ja fil a l’agulla perquè Catalunya “no es pot absentar de la conversa col·lectiva amb propostes concretes”.

L’anàlisi que fa la cúpula socialista és que el conflicte entre Catalunya i l’Estat es dispara, en bona part, no només per la sentència de l’Estatut, sinó per una sensació estesa de greuge econòmic que s’agreuja amb l’arribada de la crisi del 2008. Desactivar aquestes dues qüestions entenen que és clau per desactivar una part de l’independentisme i aconseguir que deixi de sumar majoria per governar la Generalitat.

Els socialistes catalans són conscients que el camí del finançament serà difícil de desbrossar no només amb el Govern, que reclama negociació bilateral i compliment de les inversions previstes i no executades, sinó també amb els dirigents que des del PSOE poden veure amb recels els plantejaments que es facin des de Catalunya. Més encara quan en el pròxim any s’han d’encarar eleccions autonòmiques i municipals. “La discussió ha de ser racional, educada i serena d’un tema que és complex. Volem un model que, sense buscar privilegis, defensi els interessos i sigui just per a Catalunya”, argumenta Illa.

Salvador Illa: “La discussió ha de ser racional, educada i serena d’un tema que és complex. Volem un model que, sense buscar privilegis, defensi els interessos i sigui just per a Catalunya”

Al darrer congrés del PSOE, els barons van acabar pactant un redactat de mínims sobre aquesta qüestió sense concrecions per evitar que una pugna enterbolís el conclave. El document no entrava en les diferències de fons i simplement reconeixia, sense distincions, l’infrafinançament de tots els territoris. Hi ha presidents autonòmics, com el d’Aragó, Javier Lambán, que reclamen que en el model de finançament es tingui en compte el cost dels serveis i no la quantitat d’habitants. D’altres, com el del País Valencià, Ximo Puig, coincideix amb el seus homòlegs d’Andalusia i Múrcia, del PP, reclamen que es prioritzi el criteri de “població ajustada”.

L’any 2013, la Fundació Campalans ja va posar sobre la taula una proposta de finançament que el PSC va fer seva per incloure-la a la Declaració de Granada. Els socialistes catalans van empènyer perquè el principi d’ordinalitat fos acceptat i, després d’un debat no exempt de polèmica, només ho van aconseguir a mitges. No es feia referència al concepte de forma explícita, però sí a l’objectiu que persegueix, tot i que cenyint-se al que recollia la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut, que no el fixava d’obligat compliment, sinó a mode indicatiu. “Del 2013 al 2021 han passat uns quants anys”, reflexiona Illa per deixar caure que aquesta petició no té per què ser inclosa ara, o almenys en els mateixos termes que es va plantejar aleshores.
Informa:NACIODIGITAL.CAT (13-2-2022)

72 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: