LLACH ES FA RESPONSABLE QUE ELS JORDIS PUGESSIN ALS VEHICLES DE LA GUÀRDIA CIVIL

L’exdiputat de JxSĂ­ LluĂ­s Llach ha estat un dels testimonis mĂŠs destacats de la tarda. Ha comparegut amb el llibre de RaĂźl Romeva des de la presĂł, i ha explicat que el 20-S va ser davant del Departament d’Economia i va parlar en diverses ocasions amb Jordi SĂ nchez i Jordi Cuixart. De fet, s’ha fet responsable que els dos dirigents independentistes pugessin damunt dels cotxes de la GuĂ rdia Civil per desconvocar la manifestaciĂł .

El testimoni ha explicat que desprĂŠs dels parlaments a l’escenari, des d’on es va desconvocar la manifestaciĂł, es va constatar que la gent de davant de la conselleria -“la mĂŠs motivada”- no els havia sentit. Llach ha explicat que l’Ăşnic lloc des d’on es podia fer la desconvocatòria de manera efectiva perquè tothom ho sentĂ­s era des dels cotxes de la GuĂ rdia Civil. “Vaig ser jo qui va dir que el millor lloc per desconvocar era dalt dels cotxes”, ha assegurat.

A l’inici de l’interrogatori, Llach s’ha mostrat en desacord amb la presència de Vox com a acusaciĂł particular. “Com a ciutadĂ  homosexual i independentista, em sento en desacord amb la presència de Vox”, ha apuntat. Manuel Marchena ha dit que la sala “respecta” el seu desacord però que ha de declarar.

Una concentraciĂł cĂ­vica i pacĂ­fica a Economia

Llach ha explicat que va arribar a les nou a Economia i hi havia centenars de persones. AllĂ  es va trobar amb diputats del Parlament i del CongrĂŠs, i van decidir posa-se davant de la porta. “L’Ăşltim cop que vaig ser allĂ  eren les 23h”, ha explicat, i ha apuntat que es van situar a la porta “com a barrera” davant de la gent: “EstĂ vem de cara a la gent per fer que tot fos el mĂŠs normal possible”, ha insistit. L’exdiputat de JxSĂ­ ha apuntat que la gent estava “organitzada”: “Vaig escoltar Cuixart i SĂ nchez dir a la gent que tinguessin una actitud cĂ­vica i pacĂ­fica”, ha explicat, i ha dit que ell es va posar al seu servei per “calmar i ordenar les coses”.

L’exdiputat independentista ha dit que va veure els vehicles de la GuĂ rdia Civil i, enfilats, hi havia periodistes. Al cap d’una estona, ha relatat, hi havia “un massa” de periodistes que van anar baixant i la gent els va anar substituint damunt dels cotxes. “En cap cas vaig veure un acte de violència contra els vehicles de la GuĂ rdia Civil, sĂ­ que vaig veure que el pes sobre els cotxes provocaven desperfectes”, ha apuntat, i ha negat que es llancessin objectes.

Llach, desprĂŠs de desconvocar la concentraciĂł del 20-S: “Mai no m’havien xiulat tant en un escenari”

El testimoni ha dit que el 20-S a Economia hi havia agents dels Mossos i de la GuĂ rdia Civil. “Hi havia dos o tres mossos davant de la GuĂ rdia Civil i, davant dels Mossos, estĂ vem els diputats i diputades fent una fila, no hi havia cap problema”, ha explicat. Ha dit tambĂŠ que va saber “abans que passĂŠs” que la lletrada del jutjat 13 sortiria per la teulada de la conselleria. En aquest sentit, ha dit que es va intentar que la secretĂ ria judicial sortĂ­s enmig dels diputats: “No havia de passar res”, ha assegurat.

A preguntes de l’advocacia de l’Estat, ha explicat que SĂ nchez i Cuixart li van explicar que desconvocarien la manifestaciĂł. “Em van demanar que els acompanyĂŠs a un escenari a mi i a d’altres diputats”, ha dit. “Mai no m’havien xiulat tant en un escenari”, ha assegurat.

Els diputats independentistes, disposats a col¡laborar

En el torn de les defenses, Llach ha assegurat que en cap moment van tenir por el 20-S i ha ressaltat que en les mobilitzacions independentistes “sempre s’ha demanat que l’acciĂł de desobediència fos pacĂ­fica”.  En resposta a Jordi Pina, Llach ha assegurat que els diputats van mostrar-se disposats a col¡laborar amb la GuĂ rdia Civil per permetre l’entrada dels detinguts a la conselleria. “Vam posar-nos d’acord per facilitar l’entrada”, ha explicat.

El testimoni ha relatat que Cuixart li va explicar que hi havia armes als vehicles policials. “Em va demanar a veure si amb el cordĂł d’avies que tenĂ­em podĂ­em arribar als vehicles i demanar a la gent que baixĂŠs dels cotxes”, ha explicat, i ha insistit que Cuixart i SĂ nchez li van demanar si podia col¡laborar perquè era conegut entre els manifestants. “No va ser senzill fer baixar la gent d’allĂ , però ho vam aconseguir. Va ser difĂ­cil perquè els que estaven allĂ  se sentien en els millors llocs, però van acabar baixant”, ha explicat. “El cordĂł va poder passar i ens vam quedar mĂŠs tranquil”, ha afegit. Un cop allĂ , Llach ha explicat que va poder veure els desperfectes al vehicle, que eren “pel pes de la gent que hi pujava al damunt”.

“Puc donar fe que els guĂ rdies civils van ser respectats”, ha assegurat LluĂ­s Llach al Suprem

Llach ha assegurat que estĂ vem en un a protesta massiva i que la frase que mĂŠs es deia era “fora les forces d’ocupaciĂł”. “En conjunt, no es cridaven insults”, ha afirmat, i ha negat categòricament que s’escopĂ­s als agents de la GuĂ rdia Civil. “No dirĂŠ que ĂŠs mentida, això, perquè em faran venir a un acarament”, ha dit, amb ironia, el testimoni. “Puc donar fe que els guĂ rdies civils van ser sempre respectats i el seu comportament va ser exemplar”, ha afegit.

Una observadora convidada per la CUP

A primera hora de la tarda, la diputada del Quebec i experta en processos electorals Manon MassĂŠ ha explicat que va ser a Catalunya com a “observadora” l’1-O a invitaciĂł de la CUP. Ha assegurat que es va pagar els costos de desplaçament i allotjament i que va acceptar fer d’observadora perquè “el dret a l’autodeterminaciĂł ĂŠs un dret fonamental”. La testimoni tambĂŠ ha explicat que el dia del referèndum va veure un “poble pacĂ­fic, il¡lusionat i no violent” que volia votar, i ha apuntat que la gent tenia por que “s’exercĂ­s la violència” durant la jornada.

El pacifisme de Romeva

Dos eurodiputats que van compartir tasques al Parlament Europeu amb RaĂźl Romeva han testificat al Tribunal Suprem –a peticiĂł de la seva defensa- per subratllar el compromĂ­s de l’exconseller amb una “soluciĂł pacĂ­fica i democrĂ tica” per a Catalunya. La portuguesa Ana Gomes i l’eslovè Ivo Vagl han remarcat, a mĂŠs, que mai es va limitar el debat sobre el dret a l’autodeterminaciĂł en les discussions parlamentĂ ries. “Mai, seria impensable en un parlament democrĂ tic”, ha valorat Gomes.

Per la seva banda, Vagl ha destacat que sempre que Romeva parlava del referèndum ho feia “en base a un consens”. Tots dos van ser a una conferència que Romeva, Junqueras i Puigdemont van fer a Brussel¡les el gener del 2017.

El president del tribunal, Manuel Marchena, ha cridat l’atenciĂł als dos testimonis quan ha considerat que s’estaven excedint en les seves explicacions fent valoracions. “No se l’ha cridat per oferir solucions a un conflicte que excedeix al tribunal”, ha replicat Marchena a l’eurodiputat eslovè.

AbĂşs de poder de Marchena

La plataforma International Trial Watch (ITW) ha criticat el tracte que el president de la sala, Manuel Marchena, dona als advocats de les defenses i a alguns testimonis de descĂ rrec. La plataforma avisa que “l’abĂşs d’autoritat ĂŠs una falta greu” i ha qĂźestionat la imparcialitat del magistrat. “La sobreactuaciĂł del president quan no permet desplegar l’activitat de descĂ rrec, recalcant, subratllant i en ocasions ridiculitzant la improcedència de les pretensions podria constituir un motiu, no nomĂŠs d’excĂŠs d’autoritat, sinĂł tambĂŠ una dada objectiva que posĂŠs en perill el dret a un jutge imparcial”, sostĂŠ l’entitat, que remarca que aquesta passada setmana ha estat “especialment preocupant” la reacciĂł de Marchena quan un testimoni, catedrĂ tic universitari, intentava explicar el Llibre Blanc.

Informa:NACIODIGITAL.CAT (29-4-2019)

306 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sĂ piga: